Guetos de turistes que fan pujar els preus
A les zones cèntriques i prop de les platges, llogar a visitants és més rendible que a residents, i s'expulsa els veïns
Els lloguers d'habitatges per a ús turístic tenen tants detractors com defensors. En alguns casos, aquesta dualitat fins i tot es pot concentrar en la mateixa persona. “Sempre que viatjo utilitzo aquest tipus d'allotjaments i la meva experiència és molt bona. És cert que no penso mai en com afecta el lloc que visito, tot i que al centre de Madrid, on visc, els lloguers s'han disparat per l'ús d'aquestes plataformes”, reconeix la madrilenya Ana Alonso. Un estudi elaborat amb dades oficials i d'Airbnb mostra que els ingressos que obtenen els propietaris amb el lloguer turístic són fins a quatre vegades superiors als del lloguer residencial. Segons un altre informe de Fotocasa, el 66% dels propietaris que han aconseguit llogar el seu pis als turistes creuen que han tingut èxit gràcies a la ubicació, en la immensa majoria cèntrica o prop de la platja.
Un dels al·licients d'anar de vacances i llogar la casa a un resident és que es pot assaborir la ciutat com un habitant més. Però, com a contrapartida, són precisament els residents locals els que surten més malparats de l'èxit d'aquesta manera de viatjar: els lloguers pugen, els comerços comencen a adaptar-se a les necessitats dels turistes, i als edificis els veïns conviuen amb estranys que entren i surten sense ordre.
El malestar entre els residents dels barris de moda creix. Però quan ells es converteixen en turistes, cada vegada més també utilitzen aquests serveis. És el cas de Lorenzo García, de 25 anys, que es va allotjar per primera vegada la setmana passada en un apartament que es llogava a través d'Airbnb a Toledo. “Vam comparar els preus i valia la pena l'apartament. Estava nou i era al centre. L'experiència ha estat fantàstica. No sé què diu la llei, però tot semblava legal”, explica García.
Sindicats de llogaters a Barcelona i Madrid
Amb fortes pujades del preu del lloguer el 2016, Madrid (15,6% d'augment, segons Idealista) i Barcelona (16,5%) han assistit aquesta setmana a la presentació d'una iniciativa que ja existeix en altres ciutats europees, però que fins ara a Espanya havia passat de puntetes: el Sindicat de Llogaters. Els responsables de l'agrupació asseguren que, per una quota d'afiliació de 30 euros l'any, oferiran assessorament i defensa als qui viuen de lloguer. Reclamaran a les administracions que hi hagi un control de les rendes o contractes més estables que els tres anys que fixa la LAU (Llei d'Arrendaments Urbans). A Barcelona, els impulsors són entitats i plataformes pel dret a l'habitatge. “Hem dit prou. Si els propietaris sempre han estat organitzats, ja és hora que els llogaters també ho fem. A Barcelona som 200.000 famílies i si ens organitzem podem aconseguir un canvi històric”, va afirmar Jaime Palomera, un dels portaveus.
L'Ajuntament de Barcelona creu que els lloguers turístics s'han convertit en un problema per a la convivència veïnal. “És una activitat corrosiva per al dret a l'habitatge i a viure als barris, perquè impacta en els preus del lloguer i expulsa els veïns”. Amb aquesta contundència s'expressava dijous passat la regidora d'Urbanisme, Janet Sanz.
El govern d'Ada Colau, per combatre aquest fenomen, ha augmentat el nombre d'inspectors per tancar els pisos sense permís. Barcelona va multar Airbnb per no retirar l'oferta il·legal del seu portal. Els pisos han de tenir una llicència. La capital catalana, davant de l'excés d'allotjaments turístics, va deixar d'atorgar nous permisos el 2014 i l'oferta va quedar en 9.600 pisos. I no obstant això, a més d'aquests, hi ha 6.275 pisos turístics que no tenen llicència, el 40% del total, segons un estudi encarregat per l'Ajuntament.
Supervisar i controlar els pisos de lloguer no és fàcil. Sobretot en els casos en què s'ofereix només una part de l'habitatge on viu l'arrendador. La madrilenya Ana Alonso ha llogat en diverses ocasions només una habitació en els seus viatges. Una d'elles va ser a Dubrovnik (Croàcia). “Els propietaris van ser molt amables i ens van recomanar llocs que no apareixen a les guies. A més, el preu, en comparació dels hotels, era molt més baix”, defensa. És l'encant dels amfitrions locals. La qüestió és si els seus veïns estaven tan contents.
Estudis contraposats
A Idealista, el seu cofundador i cap d'estudis, Fernando Encinar, admet que el lloguer turístic ha tingut un impacte en els preus: “Però no és l'única causa”, insisteix. Cita també un mercat que ha quedat “hibernant”, amb els preus congelats durant la crisi; o la influència de professionals qualificats que arriben a les ciutats i poden pagar més. “El lloguer turístic impacta en determinades zones, com a Lavapiés a Madrid o la Barceloneta, a la capital catalana, però a la majoria de ciutats no és el principal factor de les pujades”.
Les universitats també analitzen el fenomen. L'investigador de la Universitat de Lisboa Agustín Cócola va revelar a la seva tesi Apartaments turístics, hotels i desplaçament de població que al barri Gòtic de Barcelona més de la meitat dels edificis tenen pisos turístics. Cócola està organitzant un congrés a la Universitat de Leeds on participaran deu ciutats amb treballs que sí que culpen el lloguer turístic de les pujades, encara que també assenyalen altres causes, com els contractes que en renovar pugen de preu o la irrupció d'inversors estrangers.
