_
_
_
_
_

Neymar s’hauria de fixar en Naval

Al brasiler, estrident per naturalesa, li aniria bé una bona xerrada amb l’anònim delegat de camp

Ramon Besa
Neymar celebra un gol en el darrer partit contra el Vila-real.
Neymar celebra un gol en el darrer partit contra el Vila-real.Denis Doyle (Getty)

Aquesta última jornada ha estat protagonitzada a l’estadi per dues figures antagòniques del Barça: Carlos Naval, que va ser homenatjat per haver complert 30 anys com a delegat de camp i de l’equip, i Neymar, figura del partit contra el Vila-real.

Naval és l’empleat del club per excel·lència: lleial, discret, eficaç i cordial; es fa estimar per tothom, per jugadors, entrenadors, directius i també pels periodistes, tot i ser conscients —com ha escrit Sergi Pàmies— que ho sap tot i no dirà res. Fa la seva feina de manera impecable, s’ha guanyat el respecte i l’admiració dels àrbitres i dels rivals, i és tan venerat que la Copa d’Europa, quan es guanya, acostuma a passar la primera nit a la seva habitació com a bon dipositari que és de les millors essències del Barça.

No és casualitat que Messi se li abracés diumenge passat durant l’homenatge al Camp Nou. Naval transmet molta confiança i sempre sap estar al seu lloc des que va aprendre a treballar en aquell petit despatx d’Oriol Tort, en què només hi havia una cadira i una màquina d’escriure que havia fet portar Jaume Oliver. La seva senzillesa és admirable en un temps en què el futbol s’ha convertit en un xou grandiloqüent, ple d’egos, embafador fins i tot per a la gent que actua amb naturalitat. No ha fet mai un gest de més ni s’ha donat importància, i ha fugit de qualsevol populisme. Ha guanyat 57 títols en silenci.

El Barça té un delegat exemplar al Camp Nou i un altre al Miniestadi, ja que al gener es va reconèixer el treball que fa Toni Alonso des de fa 25 anys al Barça B. Passen les figures, els tècnics i els presidents, i Naval i Alonso continuen al peu del canó, servicials, fidels a l’entitat i muts; la seva feina no vol fressa, i menys ara en què el soroll ens deixa sords. Si de cas han de dir alguna cosa, ho faran sense que se sàpiga; no ha transcendit mai.

Tenen molta cura, o tacte, si voleu. No sé si Naval ha parlat darrerament amb Neymar. Al club hi ha un cert recel pel comportament del brasiler. Mundo Deportivo ha publicat aquesta setmana —una informació que altres mitjans han ampliat— que el segon entrenador, Juan Carlos Unzue, va fer saber al jugador que li aniria bé moderar una mica la seva activitat extraesportiva, perquè en cas contrari podria acabar com Ronaldinho; o sigui, que va per mal camí. Neymar es va emprenyar molt, tant que va amenaçar de fotre el camp o de demanar que apartessin l’ajudant de Luis Enrique.

Neymar no viu com Messi ni Luis Suárez. Té 25 anys, és brasiler, li agrada sortir i disfrutar, i la seva família són sobretot el toiss. Res a dir-hi. Com a futbolista, en canvi, se li demana que faci un pas endavant. No és Messi, però s’ha de diferenciar i distanciar dels que li van al darrere, sobretot de les joves promeses. Neymar hauria de competir cada any per estar al podi de la Pilota d’Or o corre el risc de quedar-se al mig, en terra de ningú. Aquesta temporada ha exhibit el seu repertori tècnic en molts partits, va ser l’heroi de la remuntada contra el PSG i el seu dríbling ha desequilibrat equips tan bons defensivament com el Vila-real. El barret a Mario en la jugada que va acabar en penal i en el 4-1 va fer bavejar el Camp Nou. Però no ha marcat els gols que s’esperaven: en porta 16, quan en les temporades anteriors en va fer 39, 31 i 15 la primera.

Neymar explica d’alguna manera què li passa al Barça: ha fet moltes jugades però pocs gols, mentre que l’equip ha tingut bons partits però difícilment guanyarà els títols d’anys passats: està eliminat a la Champions, té la Lliga complicada i li queda la final de Copa. Davanter desequilibrant, el brasiler s’equivoca sovint a l’hora de prendre la darrera decisió: al camp i segurament també al carrer. Li convé reflexionar, tal com li ha recomanat Unzue, ja sigui per encàrrec de Luis Enrique o com a candidat a entrenar el Barça.

A Neymar, estrident per naturalesa, li aniria bé també una bona xerrada amb l’anònim Naval.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_