Selecciona Edició
Connecta’t
L'homofòbia al món

Setge a les pseudoteràpies que afirmen ‘curar’ l’homosexualitat

Només tres països prohibeixen expressament aquests suposats tractaments que busquen "reconduir" l'orientació sexual. 72 països criminalitzen encara les relacions entre persones del mateix sexe

Campaments per a adolescents que ofereixen “curar” l'homosexualitat. Grups de suport per “corregir” l'orientació sexual. Psicòlegs que asseguren que poden “revertir” l'atracció entre persones del mateix sexe. Associacions que ofereixen ajuda per “sortir de l'homosexualitat”. Són el que es coneix com a “teràpies antigai”, pseudotractaments que, malgrat les crides d'alerta de la majoria de les associacions mèdiques i científiques, difonen sense barreres en un gran nombre de països diferents organitzacions homòfobes —moltes amb profundes arrels religioses— i suposats consellers i psicòlegs. Només tres països —el Brasil, l'Equador i Malta— tenen lleis que prohibeixen expressament aquest tipus de pràctiques, que gairebé la totalitat d'associacions psiquiàtriques considera no només ineficaces, sinó també molt nocives.

Tractaments com el que va patir l'argentí Lucas Ramón Mendos. Als 23 anys, després d'explicar a la seva família que era gai, aquests li van demanar que anés al psicòleg, que en parlés amb algú especialitzat. “Em van dir que estaven una mica insegurs, i que així ells també tindrien més certesa de la meva orientació sexual. Tot des de la innocència i la bona fe”, explica Mendos, que avui és activistal'Associació Internacional de Gais, Lesbianes, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (ILGA). “En aquesta consulta, el psicòleg em va diagnosticar un cas que va anomenar 'reversible' i em va proposar un camí en què m'oferiria eines per desfer-me del que va descriure com a 'vicis i desviacions”, recorda Mendos. Mai va finalitzar la pseudoteràpia que li oferien. “Si avui hagués seguit aquells consells, probablement no tindria autoestima, estaria prop del suïcidi, com ja hem vist en alguns casos”, afirma.

Ja fa deu anys de l'experiència de Mendos. No obstant això, com alerta l'últim informe de l'ILGA, Homofòbia d'estat —del qual l'advocat argentí és coautor—, que fa una radiografia dels drets de les persones LGTBI al món, aquestes pràctiques no han desaparegut. I no només això. Els qui les duen a terme han canviat les seves fórmules per esquivar les lleis que, com passa en alguns estats dels EUA (entre ells, Califòrnia) o països com l'Argentina, intenten posar-los límit quan s'ofereixen per part de professionals sanitaris per "tractar" o "reparar" l'homosexualitat, que fa dècades que es va deixar de considerar una patologia. Ara empren més consellers, es fan en l'àmbit privat o s'han transformat en grups de suport religiosos.

Es tracta d'associacions que en la seva majoria es basen en els ensenyaments de l'Associació Nacional d'Investigació i Teràpia de l'Homosexualitat (NARTH), una entitat nord-americana fundada i liderada per Joseph Nicolosi, que va morir recentment. Aquesta associació treballa per “prevenir” l'homosexualitat en nens i ofereix consell i assessorament a pares per detectar el que anomenen “signes prematurs de prehomosexualitat o disconformitat de gènere”. Són tècniques i indicacions que segueixen o cap a les quals apunten organitzacions com Es Posible la Esperanza (EPE), que ofereix una “xarxa de suport” en castellà per revertir l'homosexualitat, que considera la "manifestació, el símptoma, l'exteriorització" de "ferides, buits i traumes”.

També es treballen mesures similars als campaments que Brothers Road organitza als Estats Units, Polònia, França, Israel o Alemanya. Aquesta associació amb base als EUA ofereix, per uns 600 euros, consellers i exercicis pràctics. Entre ells, per exemple, mirar un altre home als ulls per “afrontar” les emocions que puguin sorgir. “Tots els exercicis són concebuts per identificar i tractar els problemes subjacents que et puguin allunyar de la teva autèntica masculinitat heterosexual”, incideixen a la seva pàgina web.

Els participants de la desfilada anual del dia de l'orgull gai sostenen una gran bandera amb l'arc de Sant Martí a la ciutat de Mèxic.
Els participants de la desfilada anual del dia de l'orgull gai sostenen una gran bandera amb l'arc de Sant Martí a la ciutat de Mèxic. REUTERS

I reclams similars es podien trobar fins fa poc a Malta, on un rosari de psicòlegs oferia obertament en les seves consultes tractaments per ajudar a “reorientar” la sexualitat d'un individu. Des del desembre passat aquesta pràctica ja està prohibida. El petit país, de menys de mig milió d'habitants, s'ha convertit en el primer d'Europa que criminalitza qualsevol tipus de tractament o teràpia de conversió, l'apliqui qui l'apliqui: metges, psicòlegs, consellers, religiosos. Qui intenti reprimir o eliminar l'orientació sexual d'un individu es pot enfrontar a una multa de fins a 5.000 euros i a una pena de cinc mesos de presó. Aquesta iniciativa ve acompanyada d'una sèrie de mesures en la mateixa línia —entre les quals hi ha una llei molt avançada de reconeixement de la identitat de gènere—, cosa que contrasta amb la restricció dels drets reproductius, com l'avortament, totalment prohibit al país

Homofòbia

Les pseudoteràpies contra l'homosexualitat de les quals parla l'ILGA, i que altres països —com Espanya— poden arribar a perseguir a través de lleis contra la LGTBI-fòbia o els delictes d'odi, són només un exemple que la persecució que afronta aquest col·lectiu encara és una realitat brutal. No obstant això, no és l'única. En ple 2017, les relacions sexuals entre persones del mateix sexe encara són il·legals en almenys 72 països —la majoria, d'homes; en 45, també entre dones—. I en 12 (o parts del seu territori) es poden arribar a pagar fins i tot amb la mort, tal com apunta l'informe de l'ILGA, que es publica aquest dilluns. Quatre països —l'Aràbia Saudita, l'Iran, el Iemen i el Sudan—, part de Somàlia i 12 estats de Nigèria recullen en les seves lleis la pena capital per a aquestes relacions. Actors no estatals (fonamentalment l'Estat Islàmic) l'apliquen a l'Iraq i Síria. A més, Qatar, Mauritània, el Pakistan i la Unió dels Emirats Àrabs mantenen la possibilitat d'aplicar-la, encara que no hi ha cap evidència d'execucions en els últims anys per relacions consensuals en privat.

L'informe de l'ILGA, que s'ha elaborat amb dades del 2016 i que no parla dels casos detectats a Txetxènia, on detencions i tortures d'homes identificats com a gais han sortit a la llum aquest any, assenyala els arrestos, processaments i condemnes a persones per mantenir relacions amb persones del mateix sexe en més de 40 països. Delictes que, segons el país, s'anomenen “actes contra natura”, “sodomia”, “promoció de valors no tradicionals”, “moralitat” o “indecència greu”. A llocs com Uganda, Zàmbia, Tanzània, Índia, Barbados o Guyana es preveuen penes d'entre 14 anys de presó i cadena perpètua per als qui tinguin relacions homosexuals. Les lleis d'altres països, com Líbia, Algèria, el Marroc o Samoa, inclouen penes d'entre tres i set anys de presó.

“I sovint les detencions les fa la policia amb l'objectiu de subornar o obtenir favors sexuals de persones en situació de vulnerabilitat. No sempre són seguides de processos judicials”, apunta Mendos en l'informe, que insisteix que aquests arrestos busquen, a més, un efecte dissuasiu. Com a Malawi, on el 2016 la policia va detenir dos homes a casa seva per tenir relacions sexuals entre ells, els van obligar a fer-se una anàlisi de sang per detectar malalties de transmissió sexual i els va acusar de “relacions carnals il·legals en contra de l'ordre natural”. Mentrestant, dos països, Belize i Seychelles, han derogat les lleis que criminalitzaven l'homosexualitat.

El document aporta, doncs, una trista radiografia de les legislacions del món, que mostra que el segle XXI el 37% dels Estats membres de l'ONU mantenen normes punitives. Una violació dels drets humans que es resisteix a desaparèixer i que entela la victòria de grans batalles, com el progrés en el reconeixement del matrimoni igualitari —que ja és legal a 23 països—; o l'aprovació de lleis per compensar els gais condemnats per ser-ho, com les aprovades a Alemanya o el Regne Unit.

L'ILGA alerta també de la proliferació de les lleis de moralitat o propaganda, que estan en vigor a 19 països. Aquestes normes prohibeixen des de parlar de l'homosexualitat (com a Rússia) fins al registre de clubs, organitzacions o manifestacions gais (com el cas de Nigèria).