Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional anul·la la llei catalana de consultes del tripartit

El tribunal declara il·legal també el decret pel qual es va crear el comissionat per la Transició Nacional

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, aquest dimarts.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, aquest dimarts.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la llei de consultes populars de Catalunya del 2010 i el decret pel qual es va crear el comissionat per a la Transició Nacional. El Govern central havia recorregut ambdues normes i el ple del Constitucional ha acordat aquest dimecres per unanimitat estimar tots dos recursos. La seva anul·lació, no obstant això, no tindrà cap conseqüència pràctica perquè la Generalitat ha aprovat ja nous instruments que substitueixen els ara anul·lats.

En el cas de la llei de consultes, aprovada en temps del tripartit i que es va convertir en la primera normativa autonòmica que permetia sol·licitar al Govern central la convocatòria de referèndums sobre “qüestions d'especial transcendència política”, el tribunal considera que la Generalitat va excedir les seves competències perquè va regular una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució ni en la legislació estatal que regula les modalitats possibles d'aquestes consultes. Segons el tribunal, la competència autonòmica per regular aquest tipus de referèndum només podria exercir-se si la legislació estatal hagués previst la figura del referèndum autonòmic.

La llei anul·lada ara ja no tenia vigència perquè el Govern d'Artur Mas va aprovar el 2014 una nova llei de consultes, que també està recorreguda davant el Constitucional.

Respecte al comissionat per a la Transició Nacional, l'organisme encarregat de preparar les anomenades "estructures d'Estat" amb les quals la Generalitat pretenia aplanar el camí cap a la independència, el tribunal ha acordat també declarar la seva inconstitucionalitat a pesar que el decret pel qual es va regular ja estava derogat. L'organisme al que la Generalitat ha encomanat ara l'engegada de la "desconnexió" és l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

El ple ha declarat també inconstitucionals i nuls l'anomenat Pla Executiu per a la preparació de les infraestructures d'Estat i el denominat Pla d'Infraestructures estratègiques. Segons una nota difosa pel tribunal, tots dos plans han estat anul·lats “en presentar una palesa afinitat amb les competències encomanades al Govern de Catalunya per la llei del seu Parlament 3/2015 igualment declarada inconstitucional i nul·la” pel Constitucional.