Anticorrupció acusa Iberdrola d’haver guanyat 20 milions manipulant el preu de la llum
El fiscal porta davant d'un tribunal penal la companyia elèctrica per haver obtingut un "lucre il·lícit"
Iberdrola va elaborar un pla per alterar el preu de la llum i obtenir “un lucre il·lícit de 20 milions” durant l'hivern del 2013 i coincidint amb una onada de fred, segons afirma el fiscal anticorrupció Antonio Romeral en la denúncia que ha presentat a l'Audiència Nacional contra els responsables de la companyia. Iberdrola assegura que està “prestant tota la seva col·laboració” al jutge instructor Ismael Moreno i nega “haver fet cap manipulació fraudulenta”. Competència va multar la companyia elèctrica el 2015 per aquests mateixos fets amb 25 milions.
És la primera vegada que la Fiscalia Anticorrupció porta als tribunals penals una companyia elèctrica; en aquest cas “per un delicte contra el mercat i els consumidors de l'article 281 del Codi Penal”, explica el fiscal. En els períodes més crus dels últims hiverns les associacions de consumidors han alçat la veu contra els augments de la tarifa elèctrica. La companyia defensa que en aquest assumpte “el seu comportament va ser perfectament racional i legítim” i que Competència va interpretar els fets “d'una manera esbiaixada i incorrecta”.
Els fets que investiga ara el jutge Ismael Moreno es van produir entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013. Llavors la presumpta manipulació ja va derivar en un escàndol que va obligar el Govern espanyol a canviar tot el sistema de fixació de preus de la llum. Després d'investigar-la, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar una multa de 25 milions d'euros a Iberdrola el novembre del 2015, en considerar provada la manipulació. L'organisme de Competència va determinar que l'elèctrica havia alterat fraudulentament el mercat incrementant el preu de l'oferta de les centrals hidràuliques dels rius Duero, Sil i Tajo, que li pertanyen. Iberdrola va interposar un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional, pendent de resolució.
La Guàrdia Civil, seguint instruccions del jutge Moreno, ha escorcollat les seus d'Iberdrola a Bilbao i Madrid buscant documentació sobre aquest presumpte frau. Iberdrola assegura que ha facilitat tota la informació que li han demanat els agents i que bàsicament és la mateixa que ja va lliurar a la CNMC.
La companyia recorda també que l'Audiència Nacional va anul·lar el 2012, per via administrativa, l'única sanció, 2,4 milions d'euros, imposada a Iberdrola i basada en el mateix tipus sancionador. “L'anul·lació es va basar en la falta de prova dels elements que requereix la infracció, que tampoc s'ha provat en el cas present”, afegeix un portaveu.
El fiscal Antonio Romeral destaca en la seva denúncia que Iberdrola “amb la finalitat de lucrar-se il·lícitament, va idear i va posar en funcionament un sistema per incrementar el preu de l'energia que venia, més enllà del que havia de resultar de la lliure concurrència de l'oferta i la demanda”. Segons Anticorrupció, l'empresa va augmentar el preu en les ofertes d'energia elèctrica de les seves centrals hidràuliques del Duero, Sil i Tajo “a un nivell per sobre del preu del mercat diari”. I ho va fer, assenyala el fiscal, “sense cap causa legítima que ho justifiqués”. Aquest augment per sobre del preu de mercat “impedia casar les operacions”, és a dir, va treure de la negociació de la subhasta elèctrica la producció d'aquestes centrals.
El sistema de fixació del preu de l'electricitat al mercat majorista funciona com una subhasta, en la qual cada productor va entrant amb un preu determinat i es van creuant l'oferta i la demanda (cassació). L'última central que hi participa, la més cara, marca el preu que després cobren totes. Si s'ofereix menys energia, per exemple, perquè algunes centrals retiren les seves ofertes, el preu s'encareix. Segons el fiscal, en retirar la producció de les hidràuliques, les compres es van casar amb l'energia procedent de les centrals de cicle combinat, a un preu superior.
L'article 281 del Codi Penal “sanciona” qui “detracti del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat amb la intenció de desproveir-ne un sector, de forçar una alteració de preus, o de perjudicar greument els consumidors”. I conté un càstig que oscil·la entre un i cinc anys de presó i multa.
La conseqüència “de l'artifici ordit i dut a terme per Iberdrola va ser la pujada del preu de l'energia elèctrica en, aproximadament, set euros megavat/hora, que aplicats a l'energia programada i venuda per la denunciada en el període temporal abans referit —2.965 GWh—, li va suposar un benefici superior als 20 milions d'euros”, destaca el fiscal.
La companyia, per la seva banda, assegura que “no va obtenir cap benefici” ni va tenir “intenció d'obtenir-ne” amb aquesta operació, “ja que tenia una posició neta compradora en el període analitzat, per la qual cosa, a banda de no tenir capacitat d'incrementar el preu del mercat per falta de posició de domini, no tenia cap interès que s'incrementés aquest preu”.
Els responsables del frau afronten una pena d’entre un i cinc anys de presó
Anticorrupció demana al jutge “que prengui declaració com a investigat” al representant legal d'Iberdrola, que sol·liciti els informes i la resolució de la CNMC sobre el cas i que Red Eléctrica d'Espanya, que gestiona la xarxa de transport d'electricitat, “aporti una certificació sobre la mitjana setmanal de reserves hidràuliques dels rius Duero, Sil i Tajo en les setmanes 44 a 52 dels anys 2011, 2012, i 2013”.
També sol·licita informació a l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE) sobre les ofertes presentades per diverses companyies en aquestes dates. El fiscal vol que l'OMIE i les companyies que van participar en la subhasta certifiquin, en el període investigat, “l'oferta despatxada i no despatxada per bandes de preu de 10 euros MW/h”. També reclama que se certifiquin “les ofertes diàries d'energia realitzades” per les productores “que intervenen en aquest mercat de les seves centrals de cicles combinats”.
Les sempre polèmiques subhastes del preu de la llum
El Govern espanyol va decidir canviar el sistema de fixació del preu de la llum després de l'escalada de preus a què fa referència la denúncia d'Anticorrupció. A finals del 2013, el Govern va suspendre les anomenades subhastes Cesur, trimestrals, amb les quals fins llavors es fixava l'anomenada tarifa d'últim recurs (TUR), la que determinava el preu de la llum per a 19 milions de consumidors, en adonar-se que eren manipulables. L'última subhasta Cesur, el 2013, va incrementar el preu un 26,5%, que suposava més d'un 10% de pujada en la factura final del consumidor.
El preu de la llum depèn en part del preu majorista de l'electricitat, conegut com a pool. En el rebut que arriba a casa, el pool té un pes aproximat del 35%. Els peatges (primes i subvencions, transport de l'electricitat…) suposen un altre 40% i el 25% restant correspondria als impostos, principalment l'IVA. Ara els preus del pool es negocien diàriament amb un sistema que creua l'oferta i la demanda cada hora.
Els preus del mercat majorista, que gestiona l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE), es negocien diàriament. Hi acudeixen els productors, d'una banda, i també els grans consumidors, les comercialitzadores i les distribuïdores d'energia. És un procés d'oferta i demanda, en el qual es fa un procés de cassació entre totes dues per a cada hora i cada dia.
El pool és un mercat anomenat marginalista. Cada central productora d'electricitat va entrant amb un preu determinat i es va creuant l'oferta i la demanda. L'última central que hi participa, la més cara, marca el preu que després cobren totes. És a dir, al final, totes les centrals, sense importar quin és el preu que els ha costat produir aquesta electricitat, cobren el que costa la més cara. Si s'ofereix menys energia, per exemple, perquè algunes centrals retiren les seves ofertes, el preu s'encareix.
El Cesur va funcionar des de juny del 2009 fins a finals del 2013. El Govern volia que el preu resultant d'aquesta subhasta trimestral fixés l'anomenada tarifa d'últim recurs (TUR), la que determinava el preu de la llum per a 19 milions de consumidors durant els tres mesos següents.
El Govern va haver de suspendre la subhasta del 19 de desembre del 2013. Es van trobar “moviments anòmals” en la seva execució. La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) va obrir expedient informatiu i el 2015 va considerar provat que Iberdrola va manipular els costos en un context d'alts preus al mercat i un escenari d'elevada demanda.
Aquesta subhasta va llançar un inesperat augment del 26,5%, que repercutiria en la factura final que paga el consumidor amb un increment del 10,5%. Es produïa després de quatre augments anteriors.
