Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona, capital mundial de les monedes alternatives

Més de 300 experts es reuneixen a la capital catalana en el primer congrés que se celebra a Espanya sobre divises socials

Una fruiteria a Santa Coloma on es fa servir la nova moneda local.
Una fruiteria a Santa Coloma on es fa servir la nova moneda local.

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va posar en circulació, a principis de gener, 6.000 euros reconvertits en la seva moneda local. Van ser les primeres grames. El Consistori pretenia així que part dels diners públics que inverteix en subvencions i sous de funcionaris repercutís en el comerç del municipi. La nova moneda no existeix físicament, però l'intercanvi econòmic es fa gràcies a una aplicació de telèfon mòbil que té instal·lada tant el comerç com el client. L'equivalència és simple: un euro = una grama.

No és la primera moneda social de Catalunya, però sí la primera divisa que s'instaura en una ciutat catalana de més de 100.000 habitants. A finals d'any es durà a terme una prova pilot per engegar una moneda local a Barcelona. Ada Colau pretén que el 2019 aquesta moneda es pugui utilitzar a tots els districtes de la ciutat. En plena febre per les divises alternatives, des d'avui i fins diumenge, més de 300 experts internacionals participaran en el IV Congrés Internacional de Monedes Socials i Complementàries organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Parc Tecnològic de Nou Barrris, a Barcelona. És la primera vegada que Espanya acull un congrés d'aquestes característiques, que en edicions anteriors s'ha celebrat a França, Holanda o el Brasil.

En aquesta convenció de caràcter internacional s'analitzaran diferents projectes de moneda social. Els experts debatran sobre l'impacte d'aquestes divises, no només des del punt de vista econòmic, sinó que també s'explicarà el seu impacte en l'àmbit social, polític i fins i tot mediambiental.

Susana Martín, economista i cofundadora de l'Institut de Moneda Social (IMS), explica els motius que han portat a la creació d'aquestes monedes socials: “La crisi econòmica s'ha tancat en fals. Ara hi ha menys bancs i la concentració d'actius és molt més alta. Som davant d'una nova bombolla especulativa i molts s'estan adonant que cal un nou enfocament”. Martín assegura que en el sistema actual els bancs són els que “posen els diners en circulació i cada unitat monetària que distribueixen afecta el conjunt, cosa que fa, per exemple, que els habitatges s'encareixin i molts no hi puguin accedir”.

L'economista aposta per les monedes socials, ja que, entre altres beneficis, “generen una economia sense bombolles especulatives, fomenten l'economia local, es redueixen les importacions, es rebaixa el consum de combustibles fòssils… i es crea, en definitiva, un nou sistema econòmic sa”. Martín sosté que les monedes socials i complementàries impliquen un control social del crèdit i un sistema financer compromès.

Una de les veus internacionals més reconegudes sobre monedes socials és Yasuyuki Hirota. El japonès explica les limitacions que tenen. “L'ús de monedes socials acostuma a ser molt restringit, ja que no té cap sentit acumular moltes divises perquè no hi ha manera de gastar-les”. Hirota considera que les monedes socials estan en una clara situació de desavantatge respecte a l'euro, el dòlar o el ien, ja que les divises tradicionals “es poden utilitzar en efectiu, en un compte bancari, etc., mentre que les monedes socials si les imprimim costa diners i dissenyar una aplicació mòbil per gestionar-les també suposa una despesa”.

L'expert internacional apunta que en els últims cinc anys hi ha hagut una mena de boom, però  destaca un dels exemples de referència mundial, el wir suís, una moneda creada el 1934 després de la Gran Depressió que va començar sent un sistema econòmic paral·lel entre empresaris i que en l'actualitat utilitzen 75.000 petites i mitjanes empreses, que disposen d'un banc cooperatiu propi. Un altre dels exemples és el Banco Palmas, creat el 1998 en un conjunt de suburbis del Brasil, que atorguen microcrèdits de baix interès en moneda social a comunitats excloses per la banca tradicional.

El professor d'Economia i Empresa de la UOC August Corrons explica que a Viladecans s'està gestant una moneda social que vol promoure beneficis mediambientals “i que proporcionarà saldos als veïns que generin energia amb plaques solars”. Per Corrons, la futura implantació de la moneda de Barcelona “serà un gran exemple d'àmbit mundial de com s'utilitzen aquestes divises o els beneficis que generen", però adverteix que si l'experiència no funciona "pot ser contraproduent" perquè Barcelona "és un aparador internacional” i molts sectors estaran pendents de com evoluciona.

“La ciutadania ha de saber que existeix un altre sistema monetari amb altres valors més integradors, les anomenades monedes socials, locals o complementàries… Totes persegueixen intercanvis amb una eina que promou la riquesa local o la cohesió de grup apostant per resultats", afegeix el docent de la UOC.

MÉS INFORMACIÓ