_
_
_
_
_

El president de Vueling: “Estem més ben preparats i volem seguir creixent”

Javier Sánchez Prieto explica les mesures que ha pres l'aerolínia per evitar un caos com el de l'estiu passat al Prat

Lluís Pellicer
Javier Sánchez Prieto, durant l'entrevista.
Javier Sánchez Prieto, durant l'entrevista.Albert Garcia

El caos que va patir l'aeroport de Barcelona l'any passat per la crisi de Vueling, que va provocar que més de 8.000 passatgers tinguessin retards o cancel·lacions, va passar factura a l'aerolínia. El seu president, Javier Sánchez Prieto (Madrid, 1969), assegura que la companyia ha invertit 15 milions d'euros perquè Vueling pugui respondre a qualsevol incident.

Más información
Vueling alenteix el seu creixement per evitar un altre caos a Barcelona
La Generalitat ja acumula 322 reclamacions per Vueling
Vueling incrementa els seus passatgers un 13,7% al juliol malgrat el caos que va generar
El creixement de l’aeroport del Prat xoca amb les seves limitacions

Pregunta. Els seus passatgers poden estar tranquils aquest any?

Resposta. Absolutament. Estem preparats. La Setmana Santa és un bon termòmetre i va sortir tot molt bé. La puntualitat va ser del 90%, i en aeroports com Barcelona, Bilbao o Sevilla va ser superior malgrat que operem mil vols més que l'any passat.

P. Quines mesures ha adoptat?

R. Hem començat a redissenyar la xarxa i els processos, hem analitzat temps com el d'escala, hem augmentat els pilots i tripulants de cabina i hi ha un avió de reserva més.

P. L'any passat es van destapar greus problemes de comunicació amb el client. Els han corregit?

R. Des d'aquesta setmana, ocupem tota la part central de l'aeroport de Barcelona per a facturació, hem incorporat informadors i supervisors i hem augmentat els recursos del call center fins a haver aconseguit un nivell de resposta del 99%.

P. Això significa que totes les mesures del pla de contingència de l'any passat es quedaran?

R. El 2016 va haver-hi un volum inesperat d'incidències externes. I sí, moltes d'aquestes mesures han vingut per quedar-se, perquè reconeixen la complexitat del sistema aeroportuari europeu, que és creixent arran de les vagues a França o la congestió del tràfic aeri. Això fa que hàgim d'estar més preparats per atendre els nostres clients.

“Les mesures que vam adoptar l'any passat van venir per quedar-se”

P. Parla de redissenyar la xarxa. Això significa un replegament?

R. No, però hem de reconèixer les parts del nostre mercat que són més clau, com Barcelona, Bilbao, Roma, París. Allà hem de tenir una xarxa més robusta, amb més vols. Però tenim el repte de seguir desenvolupant la companyia internacionalment.

P. Però sí que han tancat les bases de Brussel·les, Palerm o Catània. Això no és replegar-se?

R. És una qüestió operativa, no de negoci. Seguim operant a Catània, Palerm o Brussel·les, però ho fem amb avions basats a Barcelona o Roma perquè sigui més fàcil recuperar-nos davant d'una incidència. Però no abandonem aquests mercats.

P. Les mesures adoptades l'any passat van fer que el benefici de Vueling caigués a la meitat. S'està sacrificant creixement per evitar una altra crisi?

R. Aquest any creixerem al voltant del 2%. Vueling no tindrà problemes, està afrontant una nova fase perquè per estar més ben preparats per al futur necessitem enrobustir sistemes i funcions. És una situació normal: en aquesta indústria, cada 100 avions cal fer un redisseny de sistemes i processos. L'any passat els resultats van estar molt afectats per la situació de l'estiu, però el quart trimestre ja va anar millor que el del 2015. Amb les dades que tenim, anem recuperant la confiança dels clients.

“Si en un lloc competim bé és Barcelona. Vueling és Barcelona”

P. El seu pla estratègic preveu un creixement mitjà del 7% fins al 2020. Encara és viable?

R. En algun moment haurem de créixer per sobre d'aquesta xifra. Però jo no interpretaria el fet que Vueling creixi menys com alguna cosa negativa. Estem més ben preparats i estem deixant llesta la companyia per a la següent fase.

P. Però aquesta etapa estava prevista abans de la crisi de l'any passat o és conseqüència d'aquesta?

R. Els canvis no es deuen a la crisi de l'any passat, sinó que busquen ficar Vueling en la següent fase. El que va passar l'any passat ens ha obligat a fer-ho de forma més ràpida.

P. Les mesures adoptades suposen un canvi en el model de negoci?

R. No. La nostra ànima és ser una companyia molt eficient, però el client està cada vegada més en disposició de triar i hem d'oferir una bona proposta i un bon servei.

P. S'han rebutjat noves destinacions per protegir les que són clau?

R. Tenim més de 130 destinacions des de Barcelona. No és un objectiu incrementar-les com a tal, sinó tenir una xarxa més robusta i que ofereixi més bona resposta als passatgers. Volem créixer i reforçar-nos en destinacions clau. Hem incrementat vols a les Balears, Bilbao i intentem millorar la proposta des de Madrid i Sevilla. Hem deixat d'operar alguns vols perquè vam veure que no eren rendibles, però això és normal. Aquest mes complim els 100 milions de passatgers a Barcelona. Vueling ha estat un catalitzador per a l'aeroport. Tenim una quota del 36% i amb un model que fa accessible el transport aeri a més persones.

P. A moltes institucions els inquieta la dependència de Barcelona de les aerolínies low-cost.

R. Aquest és un debat estèril. El món va canviar i el van canviar els clients. La meitat dels passatgers a Europa ja es mouen en un vehicle low-cost.

P. Els preocupa l'aposta per Barcelona de Norwegian?

R. El nostre posicionament a Barcelona és molt robust. Soc un gran creient de la competència perquè ens fa millors. No trec pit, però dupliquem el segon operador. Em parla d'un competidor que és el cinquè. Si hi ha un lloc on competirem bé és Barcelona, perquè Vueling és Barcelona.

P. IAG tindrà tres marques low-cost a Espanya: Iberia Express, Level i Vueling. Es planteja alguna fusió en el futur?

R. Això no ho tinc a l'horitzó. IAG és un gran contribuïdor a la connectivitat aèria, i tenir diferents marques és una fortalesa perquè podem atacar diversos segments de mercat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_