Selecciona Edició
Connecta’t

Experts consideren inviable la desconnexió legal que promet l’independentisme

Els analistes preveuen que el Constitucional suspengui la llei i l'Executiu català no pugui fer-la complir

Carles Puigdemont, ahir a la festa de Fundesplai al Prat de Llobregat (Barcelona).
Carles Puigdemont, ahir a la festa de Fundesplai al Prat de Llobregat (Barcelona).

L'independentisme català fia tota la seva estratègia a una carta que es ven com la panacea que permetrà construir la nova república catalana. És la llei de desconnexió, el secret més ben guardat a Catalunya del qual no se'n coneix el contingut i que, segons es repeteix insistentment des de fa mesos, permetrà passar de la legalitat espanyola a la catalana i emparar la convocatòria del referèndum d'independència. Es tracta, no obstant això, d'una promesa que resultarà inviable en la pràctica, segons tots els analistes consultats.

El Tribunal Constitucional suspendrà aquesta llei quan surti publicada al Diari Oficial de la Generalitat. A més, el Govern català no disposarà de la capacitat per fer-la complir, per la qual cosa tot acabarà sent poc menys que un brindis al sol, assenyalen diversos constitucionalistes.

“La càrrega de credibilitat del nou ordenament li toca demostrar-la a qui vol trencar l'ordenament vigent”, explica el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós. En la seva opinió, l'aprovació de la llei catalana “donarà legitimitat als seus instigadors, però a ulls de la legalitat espanyola, que seguirà vigent a Catalunya, no produirà cap efecte”. Aquest catedràtic entén que la Generalitat no podrà fer efectiva la desconnexió legal, entre altres motius perquè els col·lectius encarregats de vetllar per aquesta legalitat catalana no l'aplicaran ni a curt, mig, ni llarg termini.

En aquest sentit, Arbós recorda que la immensa majoria dels sis mil jutges que treballen a Catalunya no deixaran d'aplicar les lleis que apliquen ara, ni que els més de 17.000 mossos d’esquadra que hi ha a Catalunya es posaran al servei del nou escenari polític. Ho han anat anunciant des de fa mesos les associacions judicials i els principals sindicats policials i sembla que no serviran de gaire les amenaces del diputat de Junts pel Sí Lluís Llach que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no compleixin la nova llei. “La qüestió no és que tu desconnectis de la legalitat espanyola, sinó que puguis fer complir la teva i que la resta te la reconeguin, i això no passarà”, insisteix Arbós.

“És un salt al buit”

El comunicat que va anunciar el passat 29 de desembre l'acord entre Junts pel Sí i la CUP sobre la llei de desconnexió explicava que abordarà, entre altres qüestions, la successió d'ordenaments i d'administracions, el poder judicial i sobre les finances catalanes, així com el sistema institucional amb una sèrie de terminis i períodes de transició en cada cas per aplicar el nou ordenament legal. No obstant això, Xavier Arbós insisteix que tot això serà paper mullat. “La llei de desconnexió no és un escut magnètic i la Generalitat no pot pretendre un blindatge unilateral perquè no té competències per a això. És un salt al buit, un desafiament al sentit comú”, insisteix.

Molt més contundent es mostra José Antonio Montilla, director del departament de Dret Constitucional de la Universitat de Granada. “Als alumnes de primer se'ls explica durant les primeres setmanes de la carrera el que no es vol entendre pels governants de Catalunya”, diu. “És un disbarat el que volen fer, un absurd jurídic perquè no existeix

cap possibilitat d'aplicar-ho i no es pot dir que es passarà d'una legalitat a una altra com si no passés res”, insisteix Montilla.

En la seva opinió, la llei de desconnexió catalana quedarà suspesa des del moment en què ho acordi el Tribunal Constitucional, per la qual cosa qualsevol acte d'aplicació que se'n derivi serà nul. I qualsevol funcionari públic que l'apliqui podria incórrer en prevaricació, per la qual cosa, en la seva opinió, la llei serà inaplicable. Montilla recorda el que els juristes denominen “sistema de fonts del dret”, que garanteix la seguretat jurídica per sobre de les opcions polítiques, amb la Constitució a la cúspide de la legalitat, i en virtut del com, “una comunitat autònoma no pot suspendre l'aplicació de la Constitució”.

Per Víctor Ferreres, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, l'aprovació de la llei de desconnexió no produirà cap buit de poder perquè el Tribunal Constitucional ja ha advertit que serà il·legal i en cap moment deixarà d'estar vigent la legalitat espanyola. Aquest jurista, rebat, a més, dos arguments molt utilitzats per l'independentisme: que serà un procés pacífic i que tindrà reconeixement internacional.

“Si jo surto al carrer, delinqueixo i espero que la policia no em detingui no puc dir que soc pacífic, perquè la policia té l'obligació d'intervenir i ho farà”, explica Ferreres, que dona per descomptat que el Govern espanyol ni les institucions de l'Estat no es quedaran de braços plegats. En la seva opinió, a més, ni el dret internacional públic ni el comunitari empararan “mai” la pretesa legalitat catalana perquè es pretén imposar infringint unilateralment la legalitat espanyola. “La meva mare, que no sap res de dret, entén a la primera que no es pot desconnectar de la llei així, a la brava”, rebla Ferreres.

MÉS INFORMACIÓ