Selecciona Edició
Connecta’t

Aquestes són les oposicions més i menys exigents a les quals us podeu presentar

Les administracions tenen oberta la inscripció per a més de 10.000 places de funcionari

Convocatoria oposiciones 2017
Aspirants en una oposició a la Xunta de Galícia el 2016.

Prepari’s. Som a les portes de l’oferta d’ocupació pública més gran des que va començar la crisi. En els pròxims tres anys (que poden convertir-se en sis per obra i gràcia de la burocràcia) sortiran a concurs unes 300.000 places de funcionari. Això sí, la majoria destinades al personal temporal que ja treballa als serveis públics, la qual cosa representa “un risc d’engany als ciutadans perquè els llocs poden estar ocupats”, adverteix Francisco Longo, director adjunt d’Esade Business School. No obstant això, aquest anunci ja s’ha notat en les acadèmies de preparació d’oposicions, on les sol·licituds d’informació han crescut un 25%, segons María Jesús Pérez, consellera delegada d’Adams i coordinadora de la Comissió d’Ocupació Pública a CECAP (Confederació Espanyola d’Empreses de Formació).

Però això passarà una vegada s’hagin aprovat els Pressupostos del 2017. Ara com ara, els interessats a aconseguir una feina per a tota la vida poden presentar-se a les gairebé 140 oposicions el termini d’inscripció de les quals està obert des d’aquest dilluns fins al pròxim 30 de juny. Inclouen més de 10.000 places per a les administracions de l’Estat, comunitats autònomes i organismes locals, segons el cercador que el Govern espanyol té habilitat a Internet. Les convocatòries responen a anys anteriors, excepte en el cas d’educació, sanitat i cossos de seguretat de l’Estat, que s’han avançat a la resta de les d’aquest any via reial decret, i són les que més nombre de llocs posen al mercat.

El grau de complexitat depèn de l'escala laboral, el nombre de proves i la quantitat d'aspirants

Si està pensant a apuntar-s’hi, aquest article pot aclarir els seus dubtes sobre quines són les oposicions més dures i les més fàcils entre les disponibles. Una qüestió que a la majoria de les fonts consultades els costa detallar. Totes coincideixen que no hi ha cap oposició senzilla; es necessiten almenys sis mesos per preparar les que contenen menys temari. A més, cal tenir en compte la gran quantitat d’aspirants que s’hi presenten, que fan que les proves teòricament més fàcils es tornin complicades. “A menys nivell de qualificació, més nombre d’aspirants”, adverteixen en el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.

Nivell d’exigència diferent

Els exàmens per a mestre figuren entre els més senzills. El mateix que els de guàrdia civil

El punt de partida per mesurar la complexitat de les oposicions el fixa el grup o escala laboral a la qual s’opta: A, B o C. Per a cadascuna s’exigeixen titulacions específiques, des d’educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat (C2 i C1, respectivament), passant pel títol de tècnic superior (B) fins a diplomats i graduats (A2 i A1). Encara que les coses no queden aquí perquè, a igualtat d’escala laboral, tant el temari com el tipus de proves de les oposicions poden disparar la dificultat o limitar-la. “No és igual un examen tipus test que haver de defensar un tema davant el tribunal”, explica Gloria Oliveros, directora d’Ocupació Pública d’Adams. Passa el mateix amb l’administració convocant. “Són més dures les oposicions de l’Estat que les de les comunitats autònomes i de les administracions locals. Tenen més prestigi i un nivell d’exigència superior”, indica Miguel Sánchez Morón, catedràtic de la Universitat d’Alcalá de Henares. En la seva opinió, els ens regionals i locals solen usar més el sistema de concurs-oposició, que facilita l’accés al personal temporal i restringeix el lliure.

En aquest moment, les forces i cossos de seguretat de l’Estat són els que ofereixen un nombre més elevat de places. Policies d’escala bàsica (3.201), militars de tropa i marineria (2.000) i caps i guàrdies civils (1.801). I, en teoria, són unes de les oposicions més senzilles. Per als policies s’exigeix batxillerat o formació professional de segon grau, mentre que per als militars i guàrdies civils ja serveix l’ESO. També per al primer cos, per la seva difusió, hi ha un nombre més elevat de candidats que per als altres. Les proves d’aquests són més accessibles, segons el Ministeri d’Hisenda, que afegeix que en els últims anys hi ha hagut menys oferta de places, per la qual cosa es preveu una gran concurrència. “Encara que són els mateixos exercicis: quadre d’exclusió mèdica, proves físiques, test psicotècnics, temes, ortografia i entrevista personal; el temari per a la Policia inclou 41 capítols davant dels 25 de la Guàrdia Civil”, indica Cristina Cid, cap d’estudis de l’Acadèmia Postal, a Vigo.

L’ensenyament és la segona gran dispensadora de places d’ocupació pública. Les oposicions ja convocades i amb termini d’inscripció obert són per a auxiliars educadors (33 places), mestres (1.842), professors de formació professional (80) i de secundària (540). Aquí els auxiliars tindran les proves més fàcils, “és un cos similar al dels cuidadors. Però també cal mesurar la dificultat pel grau de competència que trobis, que és alt”, explica un directiu de Grup Premir, especialitzat en oposicions. En la seva oponió, les convocatòries més assequibles són les de mestre “perquè el nivell de dificultat és relativament baix i el nombre d’aspirants històricament també ho és”. Als mestres se’ls demana un A2, mentre que als professors de secundària i FP un A1, però cal tenir en compte que les proves d’FP no són tan regulars com les altres. I, a més, diu Premir, per als professors els exercicis són molt més difícils, “és gairebé impossible treure’ls en menys d’un any i mig o dos”. La directora pedagògica de l’acadèmia Magister, Ana Rosa Lagares, assenyala que el temari dels mestres consta de 25 lliçons mentre que el dels professors ronda els 70. I avisa que aquest serà l’últim any que no inclogui prova d’anglès.

Competència en sanitat

La branca sanitària és la tercera amb més oferta d’ocupació pública. Des d’infermers, fisioterapeutes, metges d’urgències, especialistes, pediatres, forenses fins a farmacèutics i veterinaris. Hi ha més de 400 places disponibles. Infermeria i fisioteràpia són unes oposicions més senzilles que la resta, però bastant més complicades si es comparen amb les de mestre, que exigeixen la mateixa titulació A2. Els exàmens solen ser tipus test i el nivell de competència és molt alt, diu Premir. Les proves són molt similars tret que en el cas dels especialistes (siguin metges, farmacèutics o veterinaris) als tests del temari propi, del comú i del cas pràctic, s’hi suma el d’un tema a desenvolupar.

En l’àmbit de Justícia hi ha places convocades per a lletrats i per a titulats superiors, també requerits per a altres àrees de l’Administració. Juntament amb els bibliotecaris i tècnics, concentren el gruix de l’oferta disponible actual. Les oposicions a lletrat són menys assequibles que la resta, al contrari que les dels tècnics. Els grups de menys nivell de qualificació s’enfronten a dos o tres exàmens, mentre que els superiors en fan quatre o cinc, segons Ángela de las Heras, directora d’oposicions de CEF (Centre d’Estudis Financers).