Selecciona Edició
Connecta’t
LITERATURA

L’obra de Llorenç Villalonga que es va quedar al calaix

Llibres Ramon Llull publica ‘Morta de pipida’, una sàtira teatral trobada per un catedràtic després de la mort de l'escriptor

Llorenç Vilallonga, escriptor, en una imatge dels anys setanta.
Llorenç Vilallonga, escriptor, en una imatge dels anys setanta.

“Jo crec que ni ell mateix se'n recordava de la seva existència...”, explica Josep Antoni Grimalt, catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears que va trobar el 1980 Morta de pipida, una obra inèdita de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga (1897-1980). Gairebé quaranta anys després de la mort de l'autor de Mort de dama i Bearn (dos clàssics de la literatura catalana del segle XX), Llibres Ramon Llull ha publicat aquesta sàtira teatral “oblidada en un calaix”, en paraules d'Alex Volney, responsable de la llibreria. La pipida, tal com es coneix entre els pastors mallorquins, és una malaltia que afecta les gallines i que els impedeix digerir el menjar. En l'obra, Villalonga utilitza aquesta paraula per satiritzar el món rural mallorquí amb personatges plens de prejudicis que discuteixen per aparents simplicitats i que són molt supersticiosos. “Però sobretot és una sàtira del teatre regional de l'època”, explica Grimalt. L'obra és curta, es divideix en tres actes escrits amb prou feines 50 pàgines. Els tres eixos de l'acció són, en paraules del descobridor, “grotescs fins a l'esperpent”.

“Vaig trobar l'obra a la seva casa de Palma. Però en Llorenç mai em va parlar de la seva existència”, diu Grimalt, un dels màxims experts de l'obra de Villalonga. L'obra va ser cedida el 1996 al Consell de Mallorca i a partir del 1999 va passar a conservar-se en l'arxiu de la Fundació Llorenç Villalonga, a Binissalem. “Feia uns quants anys que pensava a editar-la. Ho vaig proposar i em vaig posar a la feina. En un estiu la vaig transcriure”, explica el catedràtic.

Portada de 'Morta de pipida', de Llibres Ramon Llull.
Portada de 'Morta de pipida', de Llibres Ramon Llull.

Sobre els motius pels quals aquesta obra ha trigat tants anys a ser publicada, Grimalt esgrimeix que “en aquests temps, havia d'haver-hi coses més urgents, per això va quedar guardada en un arxiu”. La directora de la Casa Museu de Llorenç Villalonga, Carme Castells, explica que des de la Fundació fa anys que coneixien l'interès de Grimalt per editar-la. "Sabíem que estava treballant des de fa temps en això. Que es publiqui ara significa que s'ha treballat acuradament", afirma.

La directora recalca, no obstant això, que la Fundació no gestiona els drets d'autor de l'escriptor i que per tant la iniciativa de publicar-la no depenia d'ells. "Vam rebre el manuscrit el 1998 després que l'hereu de Villalonga dones el seu llegat documental al Consell de Mallorca. A partir d'aquí, la Fundació va facilitar al màxim l'accés als investigadors i divulgadors", conclou.

En català de la Mallorca més rural

Escrita en el català de la Mallorca més rural, Grimalt va respectar al màxim el llenguatge de Villalonga. “El criteri de Grimalt en aquest sentit és inqüestionable. Va treballar directament amb ell i això fa que el seu criteri editorial estigui absolutament autoritzat. Les veus dels personatges són purament 'villalonguianes'", sosté Carme Castell. “És un bon exemple que trastocar el llenguatge d'aquest autor no té lògica. Si ell ho va escriure en aquesta modalitat el lògic és mantenir-la. Sense ella mancaria de sentit”, afegeix el catedràtic.

"No és que estigués oblidada, simplement Villalonga no veia oportuna la seva publicació i jo vaig respectar la seva decisió", diu Josep Zaforteza, amic i hereu dels drets d'autor de l'escriptor. Zaforteza explica que ja coneixia l'existència de l'obra abans de la defunció de l'autor. També que havia conversat diverses vegades amb ell sobre la mateixa. "Ell li tenia especial afecte pel vocabulari tan mallorquí i rural en el qual la va escriure".

El 2012, Zaforteza va requerir notarialment Edicions 62 perquè retirés del mercat Les passions ocultes. Correspondència i vida. (Epistolari complet, 1957-1976), un llibre recopilatori de les missives que es van creuar Llorenç Villalonga i el també escriptor Baltasar Porcel. "Però són casos diferents, en aquest assumpte Llibres Ramon Llull em va demanar permís per a la publicació i a mi em va semblar genial. Vam signar un contracte en el qual jo els autoritzava a fer-ho i els donava llibertat absoluta", conclou.

Casa museu de l'escriptor Llorenç Vilallonga a Binissalem, Mallorca.
Casa museu de l'escriptor Llorenç Vilallonga a Binissalem, Mallorca.

Segons l'historiador Antoni Nadal en el seu llibre Teatre modern a Mallorca, Villalonga va intentar el 1952 que aquesta obra fos representada a l'illa. Però no ho va aconseguir. L'obra va arribar a les mans de la companyia Artis amb el títol El casament de na Margalideta, segons el llibre de Nadal. “Jo, no obstant això, el manuscrit que vaig trobar es titulava Morta de pipida. Però és possible que la presentés amb aquest nom”, afegeix Grimalt. La teoria de Nadal és que el projecte de Villalonga no va convèncer, entre altres coses, per “les diferències socials i fins i tot psicològiques entre la companyia i l'autor”. De fet, Villalonga mai va representar en vida cap obra teatral a Mallorca. A Catalunya, no obstant això, sí que va poder portar a escena Faust, Mort de dama i Bearn.

Grimalt assegura a més que quan va descobrir l'obra a la casa de Palma de l'autor, la va trobar juntament amb altres manuscrits. Des de la Fundació expliquen que encara existeixen textos conservats en el seu arxiu susceptibles de publicació que s'emmarquen "dins de la seva narrativa breu”. “El llegat de Villalonga segueix viu i estem treballant, a poc a poc, perquè es vagin produint noves incorporacions”, afirma Castell. L'hereu de Villalonga afegeix: "Sí que ha d'haver-hi alguna cosa més, però fins al moment ningú m'ha comentat res...".