_
_
_
_
_

El col·lapse al Prat destapa la falta estructural de policies a Catalunya

El nombre d'agents és un 25% de les necessitats fixades al catàleg professional

Rebeca Carranco
Cues el passat pont de maig a l'aeroport del Prat.
Cues el passat pont de maig a l'aeroport del Prat.

La Policia Nacional té un dèficit de personal històric a Catalunya. I cada vegada és més greu, la qual cosa afecta les capacitats del cos i els ciutadans. Agents d'informació, crim organitzat o delictes econòmics es veuen obligats a fer vigilància d'edificis. Les investigacions contra xarxes d'explotació sexual es deixen a mig fer per reforçar el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). “Ningú vol venir aquí”, assegura el secretari del SUP a Catalunya, Luis Mansilla. No hi ha gairebé opositors catalans, que prefereixen Mossos o les policies locals. En l'actualitat hi ha 2.950 agents a Catalunya dels 3.850 policies que estableix el catàleg professional, segons fonts policials. D'aquests, cal restar uns 160 que estan fora en comissió de servei.

Els sindicats i la pròpia Prefectura admet que el col·lapse viscut en l'aeroport del Prat durant el pont de l'1 maig i que se segueix patint avui és un reflex d'aquesta manca de policies. “Això és indignant i sembla un atropellament”, va escriure aquest divendres en aquest diari Mario Alberghini, que havia aterrat al Prat des de Miami i portava dues hores i mitja a la cua del control de passaports, amb “gent gran als que ningú ha ofert aigua o una galeta”.

Els sindicats policials qualifiquen de “pegat” i “arranjament” el reforç al Prat amb una trentena d'agents procedents de la comissaria de Cornellà. “A més, altres trenta policies ara destinats a l'aeroport han aprovat per concurs el trasllat i marxaran”, lamenta Isabel Rodríguez, secretària regional de la Unió Federal de Policies (UFP). “Ja veurem si se'n poden anar”, aventuren fonts policials. Un portaveu de la policia addueix que els agents són un “pla de xoc” per a l'estiu, i que en tot cas s'enviarà més personal si fa falta.

El salari és una de les reivindicacions històriques de tots els sindicats a Catalunya. A Barcelona, on més es pateix el minvament d'agents (1.300 agents dels 1.700 que estableix el catàleg) un policia cobra un complement territorial de 54 euros; a Madrid, de 180. Això fa que no sigui una destinació molt atractiva per l'elevat cost de vida de la capital catalana.

A això se sumen les frustracions professionals en un terreny copat pels Mossos d'Esquadra. “No tenim capacitat de progressar professionalment. Malgrat les brillants operacions conjuntes, la realitat és que la informació rarament arriba”, es queixa un comandament del cos. La policia ja no rep denúncies ni fa tasques de seguretat ciutadana, d'on obtenia dades.

Des de fa un any i mig, fins i tot aquells grups més sagrats, com els de policia judicial, veuen com cada cert temps han de deixar les seves investigacions a un costat i fer vigilàncies d'edificis. “Són serveis extraordinàriament importants però els estem convertint en residuals. Estem regalant les nostres competències”, lamenta Sebastián Hernández, secretari de la Confederació Espanyola de Policia (CEP). “La gent acaba frustrada i alguns, psicològicament destrossats”, afegeix Rodríguez.

Alguns sindicats demanen un replantejament de l'estructura. “De què ens serveix tenir Portbou, Figueres, Lloret de Mar, Vilanova o Manresa amb 20 policies si quan marxen cinc o sis ja no es pot mantenir el servei?”, critica Hernández. O el fet que alguns dels 27 grups de policia judicial acabin formats per dues o tres persones. “Com es pot dur a terme una investigació amb aquest nombre de persones?”, afegeixen fonts policials. Per a Hernández, el Cos Nacional de Policia “s'ha descapitalitzat”. “Els joves que arriben destinats a Catalunya aprenen dels veterans i en tres o quatre anys se'n van. I els veterans lògicament es van jubilant. Des dels 30 fins als 50 hi ha un buit”, afirma. “No es pot obviar la incertesa a nivell polític. I és summament conflictiu estar aquí. Tot això produeix cert descoratjament, per molt que lluitis i busquis”, afegeixen altres fonts policials.

Tots miren a la Prefectura Superior de Policia i a la Delegació de Govern a la recerca de respostes. “Si cal elevar informes dient això no pot ser així, cal fer-ho. Però arriben a aquests càrrecs i es posen a dormir. Prefereixen la comoditat en lloc de sentir-se preocupats”, critica Hernández.

Més agents

La Prefectura Superior de Policia ha demanat en diverses ocasions més personal. A l'octubre de l'any passat, durant la celebració de la festa de la policia nacional, el cap superior del cos a Catalunya, Sebastián Trapote, va sol·licitar públicament més agents davant la situació de col·lapse en l'expedició de carnets d'identitat. “Necessitem més personal, que es faci un seguiment real de la gent que va en comissions de servei i que es pagui degudament la territorialitat”, se suma Rodríguez. La gran esperança ara és la nova promoció de policia, de la qual sortiran 3.300 places per a nous agents.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_