Selecciona Edició
Connecta’t

Veritats i mentides assassines que venen del fred

El romanès Chirovici converteix en un fenomen mundial 'El llibre dels miralls'

L'escriptor Eugen O. Chirovici a Barcelona.
L'escriptor Eugen O. Chirovici a Barcelona. EL PAÍS

La nova estrella literària de la novel·la negra i el thriller psicològic internacional va néixer a Fagaras (Romania), el1964. El seu nom és Eugene O. Chirovici i la seva última novel·la, El llibre dels miralls (Edicions 62), va ser un dels fenòmens més importants de la Fira del Llibre de Frankfurt. Es tracta de la seva primera obra escrita en anglès, "la llengua de la llibertat durant la dictadura comunista del meu país", explica. La novel·la comença quan un agent literari, Peter Katz, rep un manuscrit en el qual un escriptor frustrat anomenat Richard Flynn rememora els seus anys com a estudiant a Princeton (Estats Units) i assegura que desvetllarà el brutal assassinat de Joseph Wieder, un prestigiós professor de psicologia. Katz veu en la història un èxit editorial, però Flynn mor abans que l'agent literari tingui l'oportunitat d'esbrinar més, la qual cosa provoca una investigació periodística on les veritats d'uns són les mentides d'uns altres.

El llibre dels miralls

Veritats i mentides assassines que venen del fred

Editorial: Edicions 62

Temàtica: Novel·la contemporània

Col·lecció: El Balancí

Preu: 18,90 

Traduïda a 18 idiomes i publicada en 38 països en un mes, els personatges d'aquest tipus de novel·la negra i thriller psicològic menteixen més que parlen. Chirovici, periodista i economista, sempre va voler ser escriptor a temps complet. Va escriure 10 novel·les a Romania durant les últimes dues dècades, però el mercat era massa petit per viure només com a escriptor i ho va compaginar amb el seu treball de periodista.

L'escriptor romanès, establert a Brussel·les, explica que les seves històries neixen a partir de visions. "Apareixen en el meu cap com una escena de pel·lícula molt ben detallada. Després, només em limito a seguir l'escena. En aquesta novel·la la imatge que em va venir al cap passava a Princeton. Com en les meves altres novel·les, la vaig escriure a partir d'una espècie de visió", afirma. "Curiosament en aquesta ciutat només vaig passar sis hores el 1997 durant un viatge. Mai vaig pensar que podria convertir-se en l'escenari d'una de les meves novel·les. Però insisteixo: jo no vaig triar el lloc. La història, simplement, havia d'ocórrer allà", afegeix. Paradoxalment, un dels seus personatges principals, l'estudiant Flynn, és un escriptor frustrat que després de ser rebutjat diverses vegades per publicar els seus relats, un dia, gairebé sense voler-ho, una prestigiosa revista literària li ofereix la seva publicació. Chirovici va viure una situació semblant després d'escriure el llibre. Després de ser rebutjat per set agents literaris nord-americans, va topar-se amb un editor anglès anomenat Robert Peett que, en un exercici d'honestedat, "ho va canviar tot". L'escriptor li va estar a punt de "vendre" la seva novel·la. Però l'editor li va etzibar: "Ets conscient de com de bona que és i com de petita és la meva editorial?".

"Com en les meves altres novel·les, la vaig escriure a partir d'una espècie de visió"

Ofertes de Hollywood

"Jo estava disposat a signar qualsevol contracte, però ell va insistir que ho intentés de nou amb una altra editorial més important. Li vaig fer cas, la vaig enviar tres vegades més fins que em van trucar". A l'altre costat del telèfon es va posar Marlia Salvvides, de l'agència literària Peters Frases and Dunlop. "Això és boníssim. Et portaré a Frankfurt i serà un èxit", li va dir. "La veritat, vaig ser bastant escèptic. Ella era molt jove, 27 anys, i només feia dos mesos que treballava com agent literària!", afegeix.

El cervell humà és per a aquest estudiós de la psicologia i l'antropologia un òrgan per imaginar, no per emmagatzemar informació. "En l'antiguitat, els humans vivíem en petits assentaments que es reduïen a tres quilòmetres a la rodona. Quin tipus d'informació podien acumular en aquest espai tan petit? La meva teoria és que l'utilitzaven per imaginar, per crear fantasia". Chirovici revela que ja ha rebut ofertes des de Hollywood per portar la seva novel·la a la gran pantalla. "Però això no depèn de mi, sinó de l'editorial: al cap i a la fi, jo només sóc un escriptor...".