Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Qui erosiona la democràcia

L'informe del Síndic sobre el deteriorament en drets humans no parla de futuribles sinó de lleis vigents l'aplicació de les quals ha implicat multes, processaments i condemnes

Protesta a Montjuïc per "la judicialització de la política".
Protesta a Montjuïc per "la judicialització de la política".

Aquesta vegada, per identificar les amenaces antidemocràtiques no calia rastrejar YouTube, ni practicar un audaç periodisme d'investigació, ni tampoc disposar d'un Anacleto, agent secret, infiltrat a les files de l'adversari. Aquesta vegada n'hi havia prou amb acudir a la roda de premsa convocada el passat 28 d'abril al Parlament, just després de la presentació a la presidenta de l'informe elaborat pel Síndic de Greuges sota el títol Retrocessos en matèria de drerts humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya.

El document, d'una trentena de pàgines, en consagra gairebé la meitat a assenyalar les regressions que, en matèria de drets i llibertats bàsiques, s'han produït durant aquests últims anys a l'Estat espanyol. Posant sempre aquestes reculades en contraposició al marc legislatiu i jurisprudencial europeu, el Síndic subratlla les restriccions a la llibertat d'expressió que suposen la reforma del Codi Penal, la llei de seguretat ciutadana i la llei de seguretat nacional, totes tres del 2015. I il·lustra les conseqüències pràctiques d'aquest emmordassament amb casos tan notoris com el processament d'uns titellaires per “enaltiment del terrorisme” o la condemna de Cassandra Vera per “humiliació a les víctimes del terrorisme”, i això que la suposada “víctima” humiliada era l'almirall Carrero Blanco.

El text s'ocupa també de la greu erosió del principi de separació de poders que estem vivint. Per més que, en un informe del 2016, el Greco(Grup d'Estats Contra la Corrupció, adscrit al Consell d'Europa) advertís –mirant a Madrid– que “les autoritats polítiques no han d'intervenir en cap de les etapes de la designació dels magistrats”, a Espanya la partidització i la ideologització del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional (TC) continuen campant com si res.

No només això. D'una banda, la sentència 42/2014 del TC –que permet sotmetre a control jurisdiccional les resolucions parlamentàries de caràcter estrictament polític, fins llavors no impugnables– i, de l'altra, la reforma el 2014 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional –que el dota de capacitat sancionadora– han modificat profundament i de manera unilateral el paper del TC tal com va ser consensuat durant el període constituent i han malmès la seva independència, segons apuntava al març la Comissió de Venècia. Ho han fet amb la flagrant intenció de contrarestar el procés sobiranista català, tot i que sigui al preu de posar en mans del Constitucional “mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democràtica del dret sancionador, sigui penal o administratiu”.

La segona part de l'informe del Síndic analitza el deteriorament que han experimentat els drets i llibertats a Catalunya, els casos concrets de persecució penal contra càrrecs electes de caràcter local i autonòmic, de Joan Coma a Artur Mas passant pels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament. I no deixa d'expressar estupefacció davant de l'espessa capa de silenci i impunitat que ha cobert tots els aspectes de l'anomenada operació Catalunya, incloent-hi les converses conspiradores entre Fernández Díaz i De Alfonso.

Permeteu-me emfatitzar que el document al qual al·ludeixo no parla de futuribles, de “què farem amb les dades fiscals de la ciutadania si...” o de “què els passarà als funcionaris quan...”. Parla de l'aplicació de lleis vigents, que ha suposat a dia d'avui milers de multes, desenes de processaments i diverses condemnes. Tampoc es tracta d'un pamflet ni del contingut d'una xerrada propagandística o agitadora. El Síndic de Greuges és una institució estatutària respectada i independent, i el seu titular actual –des del 2004– és Rafael Ribó i Massó, exsecretari general del PSUC i expresident d'Iniciativa per Catalunya. Per si això no fos prou, han contribuït a l'informe els catedràtics Joan Josep Queralt (penalista) i Joan Vintró (constitucionalista), amb la col·laboració puntual de l'exfiscal José María Mena. No són precisament una banda de maulets...

No obstant això, l'informe ha tingut poc ressò informatiu i d'opinió. Totes les vestals de la juridicitat, tots els zeladors de la salut democràtica suposadament en perill a causa del procés callen. Perquè la democràcia és important, és clar, però la unitat d'Espanya encara ho és molt més.

Acabo citant dues frases de l'informe del Síndic: la que prevé contra “la imatge de la justícia utilitzada com un instrument servil en contra d'una posició política”, i aquella altra que constata que “els sistemes polítics insegurs per la seva falta de consens social necessiten recórrer al dret penal per protegir el seu prestigi”.

Joan B. Culla és historiador