_
_
_
_
_

Les mentides sobre Europa de Marine Le Pen

La candidata del Front Nacional va manipular dades i va fer afirmacions falses durant el debat presidencial amb Macron

Marine Le Pen durant el debat televisat de la nit del dimecres.Vídeo: STRINGER (AFP) / REUTERS-QUALITY
Silvia Ayuso

A més de la seva duresa dialèctica, el debat presidencial entre els candidats a l'Elisi Marine Le Pen i Emmanuel Macron va estar marcat, la nit del dimecres, per abundants mitges veritats, falsedats totals i acusacions sense fonament llançades, principalment, per la líder del Front Nacional (FN). Bona part de les seves falses afirmacions es van referir a la Unió Europea, un dels objectius de la candidata euròfoba del partit d'extrema dreta.

“La Unió Europea li costa a França 9.000 milions d'euros”

Fals. És cert que França és un contribuent net a la UE, però aquesta xifra és errònia i l'afirmació està també falsejada.

Segons les últimes dades oficials disponibles, del 2015, França va contribuir al pressupost de la UE amb 19.000 milions d'euros, però va rebre, com “un dels principals beneficiaris” del mateix, 14.500 milions de tornada, la qual cosa redueix la contribució neta gala a 4.500 milions, segons els càlculs de la Comissió Europea. El Govern francès, que inclou altres costos, estima la contribució neta francesa en 6.100 milions, xifra que en tot cas està lluny de la que disposava Le Pen.

A més, França és el principal beneficiari (9.000 milions d'euros) de les ajudes europees a l'agricultura, la qual cosa li permet “ser el principal exportador a països fora de la UE” en aquest ram, segons va recordar la representació de la Comissió Europea a París a finals d'abril, justament quan Le Pen va començar a utilitzar aquestes xifres manipulades. El càlcul de cost-benefici no és a més tan senzill com afirma la candidata euròfoba, ja que, com va recordar la Comissió en aquest moment, el bloc permet l'accés a 500 milions de consumidors, en comptes de limitar-lo als 66 milions de francesos. I una dada més: el 60% de les exportacions franceses es fan dins de la UE, la qual cosa significa, més enllà del volum de negocis, 3,2 milions d'ocupacions vinculades a aquest sector només a França.

“L'economia britànica mai va anar millor que des que els britànics van decidir recuperar la seva llibertat”

Le Pen va afirmar que des del Brexit, l'economia britànica ha millorat, en un intent d'argumentar que la sortida de França d'Europa i de l'euro només beneficiarà el país, en comptes de provocar el caos econòmic, tal com afirmen polítics, economistes i empresaris. El que Le Pen no va dir és que, d'una banda, el Regne Unit mai va estar a l'euro, per la qual cosa tots dos països i situacions no són estrictament comparables.

Encara que el Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar a l'alça el mes passat les seves perspectives per al Regne Unit i va reconèixer que “l'evolució ha estat millor del que s'esperava des de la votació”, per sortir de la UE, el juny del 2016, també va advertir que tard o d'hora se sentiran “els efectes negatius d'aquesta decisió”, en forma de depreciació de la lliura i augment de la incertesa que podria afectar les inversions i el consum. De fet, en el primer trimestre del 2017, l'economia britànica ja ha patit una frenada respecte a l'últim trimestre del 2016: va créixer 0,3% del PIB, enfront del 0,7% en els tres últims mesos de l'any passat.

“Del 1993 al 2002, totes les grans empreses franceses podien pagar en euros”

En els seus intents per suavitzar la seva proposta de sortir de l'euro, àmpliament impopular entre la població francesa, Le Pen ha fet un gir confús en els últims dies de campanya, i ha promès entre altres coses que aquesta qüestió no serà una prioritat. A més, ara diu que el que vol fer és una transició “de la moneda única a la moneda comuna” per a certes transaccions internacionals, mentre que els francesos podran fer servir de nou una moneda pròpia, el franc. Per mostrar la factibilitat d'aquesta proposta, Le Pen va dir en el debat que aquesta “moneda comuna” ja va existir i es va aplicar abans de la implantació de l'euro. La candidata del FN es refereix visiblement a l'Ecu, el germen d'unitat monetària europea que va servir com a referència als anys 90 del segle passat fins a la implantació de l'euro. Però no es tractava, com va donar a entendre Le Pen, de diners comptants, sinó que era una mitjana ponderada de les monedes participants, una espècie de cistella de monedes que tampoc es va utilitzar, com va afirmar, per a transaccions amb privats i que a més seguia permetent fluctuacions, mentre que l'Euro fixava una equivalència única. La fórmula de dues monedes que sembla proposar ara Le Pen dependria a més de l'aquiescència dels altres socis de l'eurozona, cosa altament improbable.

“Amb l'euro, el poder de compra dels francesos ha disminuït”

Segons Le Pen, l'entrada de l'euro va provocar un “augment espectacular dels preus”, la qual cosa ha tingut com a conseqüència una disminució del poder de compra dels francesos. Però diversos mitjans recuperen ara les xifres oficials de l'INSEE, l'Institut Nacional d'Estadístiques, que demostrarien que l'augment de l'IPC ha estat una constant des dels anys 90 i que l'euro no va provocar una pujada brusca, com sosté la candidata del FN.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Silvia Ayuso
Corresponsal en Bruselas, después de contar Francia durante un lustro desde París. Se incorporó al equipo de EL PAÍS en Washington en 2014. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, comenzó su carrera en la agencia Efe y continuó en la alemana Dpa, para la que fue corresponsal en Santiago de Chile, La Habana y Washington.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_