Selecciona Edició
Connecta’t
Eleccions a França

Macron reforça les seves opcions en un dur debat amb Le Pen

Els candidats intercanvien desqualificacions en un cara a cara que exposa visions i estils oposats

Poques vegades s'ha vist un combat dialèctic d'aquesta intensitat en un debat electoral. Els arguments, rotunds a un costat i altre de la taula. Les acusacions, ad hominem i ofensives en molts moments. El ritme, vertiginós, un veloç frec a frec dialèctic que va exposar davant de milions de teleespectadors dues visions i estils diametralment oposats. El centrista Emmanuel Macron va sortir del debat d'ahir dimecres consolidat com a favorit per a la segona volta de les eleccions presidencials franceses davant de Marine Le Pen, la candidata del vell partit ultradretà Front Nacional (FN).

Seguidors del candidat presidencial socioliberal del moviment En Marxa!, en un bar de París.
Seguidors del candidat presidencial socioliberal del moviment En Marxa!, en un bar de París. EFE

Va ser un combat anòmal, asimètric. L'esgrima contra la lluita lliure, el floret contra el martell, els arguments i l'emoció.

Macron, candidat de la nova formació En Marxa!, va aconseguir desmuntar Le Pen amb destresa tècnica i la seva resistència de ferro. Ella va buscar el cos a cos des del primer minut, i va acabar a la defensiva, interrompent el rival i repetint com un mantra que era el candidat del president François Hollande.

“La França que vostè defensa no és França”, va dir Le Pen a Macron, a qui va acusar de ser un candidat del gran capital, de la Comissió Europea i de l'Alemanya d'Angela Merkel. “França serà governada per una dona, sigui jo o madame Merkel”, va ironitzar.

“Tinc davant meu la gran sacerdotessa de la por: és vostè”, va dir Macron, que va intentar retratar Le Pen com la candidata del discurs apocalíptic, de la França poruga i, sobretot, de l'extrema dreta més arcaica, racista i xenòfoba. El discurs de l'FN que va fundar Jean-Marie, el pare de Marine Le Pen, i que mai havia estat tan prop del poder com ara. “El seu projecte”, va afegir, “busca viure de la por i les mentides, és el que va alimentar el seu pare i l'extrema dreta francesa durant dècades”.

El to va ser aspre des del principi, violent fins i tot per a molts dels teleespectadors que no estan acostumats a combats d'aquesta mena. “Vostè diu bajanades”, va repetir Macron. O: “Menteix sense parar”.

"Espero que no ens assabentem que vostè té un compte offshore a les Bahames", va etzibar Le Pen en un altre moment, una insinuació que no va sustentar amb cap prova.

Macron, favorit indiscutible segons tots els sondejos, va contrastar la visió apocalíptica i derrotista de l'FN amb l'optimisme i “l'esperit de conquesta” —la França que guanya, que no té por de la globalització— que ell vol encarnar.

Le Pen va arremetre amb arguments més generals, una o dues idees que repetia fos quin fos el tema que es tractava. Primer, la idea que Macron és responsable de l'herència de l'impopular president Hollande, de qui va ser assessor a l'Elisi i després ministre d'Economia. I, segon, que Macron, que va treballar com a banquer abans d'entrar en política i presumeix d'un europeisme sense complexos, no està al servei dels interessos dels ciutadans francesos o de la nació, sinó dels foscos poders que el mouen com una marioneta. És, segons l'aspirant de l'FN, l'home del sistema.

El debat va ser un esdeveniment televisiu i polític excepcional. Per primera vegada des que Valéry Giscard d'Estaing i François Mitterrand van debatre davant les càmeres el 1974, els dos candidats no pertanyien a cap dels dos grans partits, eliminats en la primera volta, el 23 d'abril. Quan el 2002 Jean-Marie Le Pen va arribar a la segona volta, el seu rival llavors, Jacques Chirac, es va negar a debatre amb ell.

Quinze anys després, han canviat moltes coses. La unitat de llavors contra Le Pen père s'ha esquerdat. Macron no es podia permetre el luxe de no baixar a l'arena. Amb uns 20 punts d'avantatge, el debat, organitzat per les cadenes TF1 i France 2, suposava una plataforma per demostrar que ell, que s'estrena en les campanyes, jove, als 39 anys, per a la política presidencial, té fusta per ocupar el càrrec. Per Le Pen, de 48, representava l'última oportunitat per capgirar la cursa electoral. Serà difícil que ho aconsegueixi.

Televisió i presidència

L'economia va centrar la primera part del debat. Le Pen va intentar situar-lo en el marc de la lluita entre la “globalització salvatge”, l'“ultraliberalisme” i la ideologia dels diners davant de la sobirania dels francesos i els drets dels treballadors. La candidata va defensar la jubilació als 60 anys, i va carregar contra Macron, a qui va associar amb les reformes d'Hollande per demanar sense parar sacrificis als francesos. “Aquesta culpabilització dels francesos no l'accepto”, va assenyalar. Era la versió més esquerrana d'una candidata que ve de l'extrema dreta però que busca un missatge transversal que atregui —o com a mínim desmobilitzi— els votants de Jean-Luc Mélenchon, el candidat de l'esquerra.

Quan es va abordar el terrorisme, qüestió predilecta de Le Pen, la tensió va augmentar. L'aspirant va acusar Macron de “complaença amb el terrorisme islamista”. Macron no li va permetre apoderar-se d'aquesta qüestió i va alertar que les mesures de Le Pen alimenten l'Estat Islàmic i porten el país a la “guerra civil”.

Cap tema va quedar fora en les dues hores i vint minuts de debat. De fons, una col·lisió de visions antagòniques sobre el lloc de França al món i sobre la identitat del país, un xoc de personalitats que permetrà als francesos fer-se una idea més total de les persones que aspiren a dirigir el país en els propers cinc anys.

Macron va realçar el seu perfil presidencial i Le Pen va treure la seva versió més gamberra, més propera a la del seu pare —o a la del candidat Donald Trump la tardor passada als EUA— que no pas la d'una líder que aspira a donar confiança a tot el país. Un primer sondeig, publicat per la cadena BFMTV, va revelar que la majoria de teleespectadors van creure que Macron va ser més convincent que Le Pen, per 63 a 34%.

El frec a frec va durar fins als últims segons. Mentre Macron acabava la seva rèplica final, Le Pen no parava d'interrompre'l per recordar-li que ell és l'hereu d'Hollande, com si volgués allargar l'espectacle. Macron li va etzibar: “Vostè quedi's a la televisió, jo vull presidir aquest país”.

MÉS INFORMACIÓ