Selecciona Edició
Connecta’t

El magatzem de gas Castor no reobrirà pel greu risc de més terratrèmols

El MIT confirma la relació entre la injecció del gas i els sismes del 2013

El magatzem de gas Castor, situat davant de la costa de Vinaròs (Castelló), no reobrirà. El Govern ho ha anunciat aquest dimecres després de rebre l'informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que analitza l'onada de sismes del 2013 que van portar a la seva clausura. L'estudi atribueix els terratrèmols a la injecció de gas, però exculpa la constructora —i a les Administracions— en assegurar que no es podia preveure aquest fenomen amb els "estàndards" de la indústria. S'allunya la possibilitat de recuperar els 1.700 milions que va rebre la promotora després del fiasco.

Informe Castor
Plataforma del magatzem de gas Castor, l'octubre del 2013.

De moment, i amb l'informe a la mà —que ha costat 600.000 euros i ha trigat a elaborar-se 18 mesos—, no hi haurà ni desmantellament ni reobertura. El magatzem de gas natural seguirà com està des de finals del 2013: en situació d'hibernació. El ministre d'Energia, Álvaro Nadal ha detallat que en aquest moment hi ha risc tant si s'injecta gas com si s'intenta extreure el que ja hi ha. Per això, ha assegurat que es faran nous estudis en el futur. El millor, doncs, és "mantenir les coses tal com estan", assegura el ministre. El que sí que ha deixat clar és que aquest magatzem no podrà tornar a funcionar. "La injecció de gas va ser la que va causar amb tota probabilitat els terratrèmols", ha reiterat el ministre.

Aquest fallit magatzem de gas natural, anomenat Castor, formava part de la xarxa de magatzems estratègics ideada a principis d'aquest segle. Però el projecte es va paralitzar a finals del 2013 després de mig miler de petits sismes, que l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Geològic i Miner van relacionar amb l'última fase d'injecció del gas coixí al magatzem, que ocupava un antic jaciment de petroli. El MIT confirma ara també aquesta relació entre la injecció del gas i els sismes.

Un any després de paralitzar el magatzem davant l'alarma creada, l'octubre de 2014, el Govern espanyol va pagar a la promotora del projecte Escal UGS SL (controlada en un 66,7% per ACS) els més de 1.461 milions d'euros que va costar el projecte i es va quedar amb la infraestructura. Després, la factura s'ha anat ampliant fins a superar els 1.700 milions. Enagás es va fer càrrec de les instal·lacions el 2014 i les va deixar, per ordre de l'Executiu, en situació d'"hibernació".

Però el mateix reial decret llei que ordenava pagar el cost de les obres a la promotora i deixar en situació d'hibernació el magatzem ja parlava del futur d'aquestes instal·lacions. S'instava Enagás a encarregar nous informes per determinar si la plataforma es pot tornar a obrir o si s'ha de tancar i procedir "al desmantellament" perquè suposen "un risc per a les persones, els béns o el medi ambient".

Enagás va encarregar al prestigiós Massachusetts Institute of Technology un informe sobre l'emmagatzematge, que s'hauria d'haver conclòs a finals del 2016, encara que ha tingut alguns retards. El Ministeri d'Energia ha presentat aquest informe avui dimecres. Però el ministre ha assenyalat que de moment no es decidirà si es desmantella o no.

El cost de desmantellar Castor

Quan el Govern espanyol es va atorgar el 2008 la concessió a Escal UGS per a la construcció del magatzem, l'empresa va haver de fer una provisió per al futur desmantellament. El cost d'aquest treball el va fixar llavors, fa més de deu anys, en 143,1 milions.

Fins fa unes dècades, quan una plataforma marina d'extracció de gas o petroli esgotava la seva vida s'optava per enfonsar-la. Això és el que va passar, per exemple, amb la plataforma que Shell tenia precisament al lloc on es va construir Castor. Però les normes han canviat i ara s'obliga a retirar les plataformes.

Fonts del sector indiquen que, en els 143 milions previstos el 2008 per al desmantellament, es preveia la retirada de l'estructura i que es traslladés a terra ferma per desballestar-la. Però altres fonts sostenen que el cost podria ser encara més alt. El Síndic de Greuges va afirmar el 2014 que el cost total del desmantellament podria rondar els 300 milions.