De Goya a Plensa, passant per Miró

La importància del paper com a suport on es materialitza la creació artística de forma majoritària és el leitmotiv de la iniciativa El Paper d’Art, que se celebra, des de fa quatre anys, a Barcelona a la primavera. Durant aquest mes, de flors i comunions, bona part de les galeries barcelonines sumen forces per mostrar obres realitzades en aquest suport, creant una mena de vincle que es materialitza amb un passaport en què el fidel pelegrí de l'art pot anar completant etapes que es reconeixen amb un segell de cadascuna de les galeries.

Aquest any, la iniciativa, que comença avui i finalitza el 27 de maig, compta amb la participació de 14 centres, que ofereixen més de 400 obres d'art, des del segle XVIII fins al segle XXI, que es poden comprar a uns preus que oscil·len entre els 80 euros de les il·lustracions de Maria Corte a Clavell & Morgades i els més de 130.000 euros d'una obra única de Joan Miró, un autor que ocupa amb els seus gravats, dibuixos i litografies realitzats entre el 1953 i el 1981, totes les sales de la galeria Dolors Junyent.

Entre els molts i variats artistes, alguns de tan reconeguts com Francisco de Goya, que es pot veure i comparar amb els treballs d'altres mestres de la sàtira i de la caricatura com Lluís Bagaria i Xavier Nogués al Palau Antiguitats; Jaume Plensa i Antoni Tàpies, que dialoguen, cara a cara, en les dues úniques parets de la galeria Jordi Pascual, mentre que Josep Maria Subirachs rep l'homenatge, en el tercer aniversari de la seva defunció, a la galeria Eude, que mostra dibuixos a tinta, aiguaforts i litografies amb formes arquitectòniques, sobretot piràmides egípcies que pugen o s'enfonsen al terra.

Un altre homenatge és el que fa Art Petritxol al cartellista Fernando Albericio, mort el 2016, del seu fill i net, propietaris de la galeria. Albericio va fer més de 350 cartells de cinema, amb títols com Sabrina, La finestra indiscreta, Cleòpatra i la Guerra i Pau dirigida el 1956 per Vittorio Gassman. Lluís Marsans a A34; Didier Lourenço i Josep Moscardó a Marcs Petritxol; el dibuixant i publicista de productes cosmètics durant la postguerra espanyola Emili Freixas a Fernando Pinós; els gravats de Radoslav a Roger Viñuela; els dibuixos de Xavier Gosé i Ricard Opisso a Olga de Sandoval; Silvia Japkin, que transforma en objectes 3D les obres d'Antoni Clavé, Julio González i Fernand Léger a Barbié, a més de peces d'Iris Vivana Pérez, Pilar Alonso i Alberto Cob a Wynwood Art Lab, completen l'oferta d'aquestes galeries durant el maig.

El pintor Vidal Balaguer, ‘redescobert’

Una de les propostes més originals és la de la galeria Gosthsland de Gabriel Pinós, que exposa 30 obres de Vidal Balaguer i Carbonell, un pintor modernista ocult i silenciat per la Història de l'Art, però considerat un dels creadors més rellevants d'aquest període. Entre les obres, uns preciosos retrats de Picasso, Casas, Mir i Pichot, gitanes que bé podrien ser de Nonell, una estampa d'Els Quatre Gats, de la musa de l'artista i escenes de la vida bohèmia barcelonina.

11 de les teles que s'exposen han servit d'inspiració per al còmic Naturaleses mortes (Norma Editorial) creat per Oriol i el guionista belga Zidrou. La galeria exposa i ven les obres, el còmic i el catàleg on recupera l'artista i la seva biografia. Després de la visita queda clar que Balaguer és fruit de la invenció d'Oriol i Pinós i que les obres, malgrat semblar modernistes, són, en realitat, d'aquest segle.

Els organitzadors esperen que aquest any s'apuntin a la iniciativa, com en anys anteriors, unes 8.000 persones, “que van aconseguir trencar la barrera d'entrar en una galeria sense necessitat d'haver de comprar”, explica Gabriel Pinós, promotor de la iniciativa. Un dels visitants tindrà premi, ja que els que completin el passaport, després de visitar les 14 galeries, participaran en un sorteig d'un cap de setmana cultural a Zuric.