Selecciona Edició
Connecta’t

La cúpula de la contracta d’escombraries de FCC a Barcelona coneixia el frau

L'empresa atribueix les irregularitats a “errors de gestió” i nega qualsevol intencionalitat

Operaris de FCC recullen mobles i andròmines velles en el districte de l'Eixample de Barcelona.
Operaris de FCC recullen mobles i andròmines velles en el districte de l'Eixample de Barcelona.

La pràctica totalitat dels responsables de la contracta de neteja viària i recollida d'escombraries de FCC a Barcelona sabien que la companyia barrejava residus de diferent tipus —envasos per reciclar amb escombraries normals, per exemple— per maximitzar els seus ingressos. Així ho posa de manifest la investigació que ha dut a terme l'Ajuntament de Barcelona, que revela que fins a 14 persones —entre elles la cap de la contracta, enginyers, encarregats de logística...— van enviar o van rebre correus electrònics en els quals s'organitzava la manipulació dels sistemes de recollida.

L'informe final d'aquesta investigació, a la qual ha tingut accés aquest diari, posa punt final a l'expedient informatiu obert pel Consistori el novembre passat, quan EL PAÍS va destapar el cas. L'Ajuntament ha obert ara un expedient sancionador, que podria acabar amb la rescissió del contracte. Barcelona acusa FCC de defraudar deliberadament entre el 2013 i el 2015 un total de 3,3 milions d'euros. L'empresa és l'adjudicatària de la neteja a tres districtes de la capital catalana —Ciutat Vella, Eixample i Gràcia—, pels quals ingressa 106 milions anuals.

Bona part de les irregularitats les ha admès la mateixa empresa, que ha fet una investigació interna. Les conclusions estan recollides a l'expedient municipal. FCC, no obstant això, rebutja rotundament la interpretació que el Consistori fa sobre els fets. "Hi ha hagut errors de gestió, és veritat, però mai intenció de defraudar", explica un portaveu. "Són errors que cal entendre dins de l'enorme complexitat de la gestió diària d'un servei com el que FCC presta a Barcelona"

Tota la documentació sobre el cas ja està en mans de la fiscal anticorrupció Teresa Duerto. Aquesta ha sol·licitat al Cos Nacional de Policia que investigui els fets. Està previst que en les properes setmanes declarin als jutjats les primeres persones relacionades amb el cas.

Les irregularitats comeses per FCC es divideixen en dos tipus: la facturació de milers de serveis no prestats i la barreja de diferents residus amb l'objetiu d'augmentar irregularment els seus ingressos. En el primer cas, segons van destacar els responsables municipals dimecres passat, FCC va cobrar entre el 2013 i el 2015 a l'Ajuntament 5.195 brigades de neteja que, de fet, mai van arribar a sortir al carrer, a les quals cal sumar 1.079 més que ho van fer amb menys personal del facturat.

L'informe municipal evidencia com l'empresa havia aconseguit esquivar les inspeccions —més de 9.000 a l'any— amb les quals el Consistori fiscalitzava la contracta. Dels 5.195 serveis cobrats i no prestats en aquests tres anys, els inspectors amb prou feines n'havien localitzat i sancionat 143 (el 2,75%). Entre els serveis prestats amb menys personal del facturat, aquesta xifra és encara més baixa: una vegada en 1.079 serveis (el 0,09%).

La investigació municipal també mostra com FCC va reaccionar a la publicació per EL PAÍS —el passat 17 de novembre— de la primera informació sobre el suposat frau. Així, si en els 10 dies previs la companyia no treia al carrer de mitjana 8,7 brigades de neteja diàries, aquesta xifra es va desplomar fins a 0,5 brigades diàries en els 30 dies posteriors a la notícia.

Aquestes dades i l'estimació de 3,3 milions de frau només procedeixen de la meitat de la zona coberta per FCC a Barcelona. De la resta, l'Ajuntament no ha pogut dur a terme cap investigació, ja que no disposa dels documents.

La investigació interna de FCC, per la seva banda, fa una comparació entre "el personal necessari per cobrir el servei" i el que l'empresa realment tenia contractat. La conclusió de FCC és que "durant el 2013, el 2014 i el 2015 tenia 11, 8 i 24 treballadors més, respectivament, dels necessaris per prestar el servei". Això, recull l'informe municipal, "porta l'empresa a concloure que no hi ha raó per no haver prestat els serveis".

Aquesta explicació no ha satisfet l'Ajuntament de Barcelona. D'una banda, perquè considera que el fet que FCC disposés "anualment i de forma global de més personal del que era estrictament necessari" no demostra que "dia a dia i torn a torn es cobrissin tots els serveis". D'altra banda, perquè FCC no va utilitzar una eina informàtica que permet a les empreses adjudicatàries avisar que una brigada no ha sortit al carrer. La investigació municipal censura que "FCC no declarava anul·lacions d'itineraris [de les brigades] i, per tant, certificava [i cobrava] el total del servei amb independència que aquest es prestés o no".

La investigació municipal també confirma que els responsables de la contracta manipulaven la comptabilitat del tonatge de residus recollits als carrers. L'objectiu era evitar "saltar el tram" —no recollir més d'una quantitat determinada de tones— per evitar així que baixés el preu per unitat pagat per l'Ajuntament. El mètode utilitzat per fer-ho: barrejar diferents tipus de residus perquè les tones es comptabilitzessin de la manera que més interessava a FCC.

La investigació municipal i la interna de l'empresa coincideixen en el punt que les maniobres no van tenir impacte econòmic real, ja que encara que el desviament de residus no hagués existit, no s'hauria "saltat el tram" igualment.

Per FCC, això demostra que no ha existit frau en cap sentit. Per l'Ajuntament, en canvi, això no li resta gravetat al cas. En termes molt durs, l'informe conclou que "han quedat demostrades 'alteracions preventives' del servei amb la intenció d'alterar el preu del contracte", que aquestes pràctiques eren fetes "de forma voluntària i amb una metodologia organitzada" i també "conegudes i compartides per una gran part de l'organització [FCC] amb responsabilitats de direcció, coordinació i organització del contracte a Barcelona".

Finalment, l'informe destaca que "la barreja de residus, reconeguda per l'empresa, afecta molt negativament les polítiques públiques de reciclatge, alteren el concepte que té la ciutadania sobre la recollida selectiva i desincentiva la separació de residus, que és un dels eixos de les polítiques públiques".

Per la seva banda, FCC assegura en un comunicat que "ja ha pres per iniciativa pròpia mesures superiors a les establertes en el contracte per millorar el control en la prestació del servei". L'empresa també afirma que "prestarà tota la col·laboració amb l'Ajuntament per esclarir els fets".

investigacion@elpais.es