Selecciona Edició
Connecta’t

Més patrimoni per a tots

La Generalitat va adquirir el 2016 béns mobles per més d’1,5 milions d’euros

L'obra de Nicanor Vázquez, a l'esquerra, i de Ràfols Casamada, a la dreta, al MNAC.
L'obra de Nicanor Vázquez, a l'esquerra, i de Ràfols Casamada, a la dreta, al MNAC.

El MNAC va mostrar al març als seus patrocinadors i mecenes una selecció de les obres incorporades en els últims cinc anys. Entre les quals, diverses de dipositades per la Generalitat el 2016 després de comprar-les o exercir el dret de tempteig en subhastes. Com El balcó, un bell quadre pintat per Albert Ràfols Casamada el 1947 del seu primer període figuratiu, el de la influència francesa i noucentista, del qual es conserven poques obres que no tenen res a veure amb la producció abstracta més coneguda de l’artista. L’obra i 29 més del pintor es van vendre el novembre del 2016 a Setdart i la Generalitat la va adquirir pel seu preu de rematada, menys de 8.000 euros, després que el MNAC la demanés. Separats per les surrealistes La dona impúdica, d’Àngels Planells i Accidentalitat de la dona. Violència, de Remedios Varo, ingressades al museu per la donació del seu anterior amo, es mostrava també un dels pocs autoretrats de Nicanor Vázquez, dipositat també per la Generalitat després de comprar-lo directament al seu amo per 5.000 euros.

El MNAC va ser el museu més beneficiat el 2016 per les adquisicions de la Generalitat, que van superar els 1,5 milions d’euros. El principal museu català va ingressar 117 obres noves. Moltes perquè 109 eren els dibuixos realitzats al segle XVIII pel militar Alphonse Delamare de vistes de Barcelona, Catalunya i Espanya, que també volia un altre centre de la ciutat, pel seu important valor documental. La Generalitat va pagar a un antiquari 54.000 euros pels dibuixos. També va cedir al MNAC un dibuix de Marià Fortuny del papa Innocenci X comprat per 12.178 euros en una subhasta barcelonina. L’any passat també es va materialitzar l’últim termini de la dació en pagament efectuada pel col·leccionista Antonio Gallardo per la qual lliurava, a canvi d’estalviar-se 1.145.000 euros en impostos, cinc de les seves obres d’art medieval; una quantitat que va portar, per segon any consecutiu, al fet que la xifra total d’adquisicions fos excepcional.

Ceràmica de Lleida adquirida per al museu d'aquesta localitat per la Generalitat.
Ceràmica de Lleida adquirida per al museu d'aquesta localitat per la Generalitat.

Però el MNAC no és l’únic centre que s’ha beneficiat dels diners de l’Administració per ingressar obres noves. El Museu de Lleida, dins de les mesures impulsades per Cultura per potenciar el centre, va incorporar una important col·lecció de 24 peces de ceràmica lleidatana del segle XVII valorada en 90.000 euros; per la seva gran qualitat i l’escassetat de peces d’aquest tipus al mercat. El Museu de Girona va incorporar set peces: una taula dedicada a sant Jaume Apòstol de Ramon Solà II, el Mestre de Girona (28.600 euros) i sis taules atribuïdes a Pere Mates del retaule de sant Joan Baptista (43.562 euros) que es van comprar a Madrid, via el Ministeri de Cultura.

Un altre museu nacional, el de Ciència i Tècnica de Catalunya va incorporar, després de pagar 29.000 euros en una subhasta, una peça ben original: una màquina d’escriure Remington núm. 1, la segona màquina d’escriure per a ús comercial i la primera que va arribar a un públic massiu. Singulars i únics són també dos subfusells de la Guerra Civil fabricats el 1937 per les Indústries de Guerra de la Generalitat que es van comprar a un antiquari per 12.100 euros a petició del Museu d’Història de Catalunya. Per al Museu de la Vall d’Aran es va adquirir, exercint el dret de tempteig abans de ser exportat, per 25.000 euros, el peu de marbre d’una pila baptismal del segle XII-XIII de l’església de Sant Andreu de Salardú. El mateix dret va servir per comprar per al Museu de Mataró l’obra Transverberació de Santa Teresa, del gran pintor tardobarroc català Antoni Viladomat (4.968 euros), mentre que el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida va afegir a la seva col·lecció una pintura surrealista del 1935 d’Antoni Garcia Lamolla (21.920 euros).

154.000 euros més per fotografia

La Generalitat va invertir 154.000 euros el 2016 a comprar fotografia dins del Pla Nacional. Entre el material adquirit: daguerreotips, fotografia publicitària i obres de Marcel Giró (20.570 euros), Ferran Freixa, Joan Biarnés i Marc Roig Blesa (17.999 a cadascun), Daniel Ortíz (12.760), Doménec (11.000), Mabel Palacín (10.890), Jordi Bernadó i Txema Salvans (9.900 a cadascun), Aleix Plademunt (8.800) i Roger Guaus (1.352). Cultura va destinar 132.000 euros més a la compra d’obres d’art contemporani. Per aquest any hi ha dues línies obertes d’adquisicions de fotografies i obres d’art, de 150.000 euros cadascuna, que conclouen el dilluns 15 de maig.

Al començament del 2016 Cultura va enviar una circular a tots els museus explicant la política d’adquisicions i demanant que diguessin si estaven interessats en alguna obra. No tots van contestar. El Museu d’Art de Cerdanyola sí. Demanava comprar un cartell del 1918 que feia referència al Gran Casino Kermesse de la localitat (800 euros) i dues porcellanes creades per Ismael Smith (2.740 euros) que aviat tindrà exposició al MNAC. El 2016 també es va adquirir patrimoni documental. Per a l’Arxiu d’Aran es van comprar en subhasta documents del segle XIX de la vall (4.659 euros) i per a la Biblioteca de Catalunya es va comprar directament a l’autora Cristina Peri Rossi bibliografia personal per 29.500 euros.

“No es compra res que no tingui interès per al museu i sempre que vagi a l’exposició, no a la reserva”, explica Magda Gassó, responsable del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat. Al seu departament hi ha llista d’espera. A la llista no hi ha el petit cap del Mestre de Cabestany del segle XII pel qual estaven interessats el MNAC i el Museu de Girona l’any anterior, encara que continua a la venda. “Els interessos han canviat”, afirma Gassó.