El PSC i el PSOE, a l’atzucac de les primàries

Els militants socialistes d’Espanya escullen el dia 21 en primàries el nou líder del PSOE. EL PAÍS ha reunit un partidari de cada candidatura per part del PSC perquè expliquin la seva proposta, mirar al futur, valorar el que ha succeït en el passat recent i reflexionar sobre les relacions entre tots dos partits i la situació catalana. Són David Quirós, regidor de Cultura de l’Hospitalet i impulsor de la candidatura de Susana Díaz; Joan Francesc Marco, exdirector general del Liceu i que dona suport a Patxi López, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans i ferm defensor de Pedro Sánchez.

“Susana és la candidata de les bases a Catalunya i es veu en els avals”

Quirós. Susana és la candidata de les bases a Catalunya i es demostra cada dia i veient qui l’avala.

Ho diu per aquella fotografia de les velles glòries del PSOE en el seu acte de presentació?

Quirós. Les velles glòries són històrics del partit, aquest és el bagatge del PSOE. El que cal preguntar-se és perquè la direcció va abandonar Pedro.

Ruiz. Pedro és el candidat de milers de militants, alguns formen part de la direcció i altres no.

Pot passar que guanyi àmpliament a Catalunya i perdi a Espanya.

Ruiz. En moltes zones hi haurà un resultat similar. A Catalunya hi ha un ampli moviment de suport, però també en altres zones d’Espanya.

“Patxi no va contra ningú, es presenta perquè el PSOE no pot seguir així”

Marco. Patxi no es presenta per afeblir ningú, va ser el primer que va oficialitzar la seva candidatura. El PSOE no pot seguir així i això no ve del lamentable i vergonyós comitè federal de l’1 d’octubre, sinó del fet que el congrés de Sevilla no es va tancar bé.

Però les primàries semblen cosa de dos.

Marco. Jo no ho veig així. Les primàries són la primera part d’un procés que acabarà amb el congrés. Tan important com el secretari general és l’executiva i l’estratègia que l’acompanyarà.

Perquè creuen que el seu candidat és el millor per al PSC i per a Catalunya?.

Quirós. Susana representa la coherència i la claredat en el missatge, amb una visió d’estat important.

Marco. Hi ha dos candidats que basen la seva estratègia a anar contra l’altre.

Quirós. La que més pot perdre és Susana, que és la presidenta de la Junta d’Andalusia.

"El que ha de sortir de les primàries és que no podem seguir enyorant el passat"

Ruiz. Em tranquil·litza que diguis això, David. No només ens juguem unes primàries en clau de persona. Després de deu anys de crisis res és igual, cal proposar solucions noves perquè la gent ens ha dit que no ens veia com la solució, sinó com a part del problema. No podem viure enyorant el passat.

Quirós. El passat és un valor important, no podem oblidar-ho, ens permet explicar que som capaços de governar i jo crec que Susana no és el passat.

Marco. Quan sento parlar alguns dirigents crec que no entenen el problema de Catalunya i pensen que el temps ho arreglarà amb diners. Quan parlen de la igualtat de drets sembla que alguns catalans demanin una situació de privilegi en relació amb altres comunitats. El tema és el reconeixement de Catalunya plural i diversa com és, amb un finançament just i solidari.

Quirós. Ja marquem el camí a la declaració de Granada.

Marco. Ningú discuteix el document de Granada.

“Necessitem un líder com Pedro, que sigui aliat del PSC i de Catalunya”

Ruiz. El que estem discutint és quin líder serà capaç d’impulsar aquest document. Ha de ser algú que entengui els problemes de Catalunya, que no són la llengua, sinó un problema real de desinversió, de reequilibri econòmic. El que ha de demostrar el PSOE i el pròxim líder és que és el millor aliat de Catalunya, que és el que no ha passat en els últims mesos, i jo crec que aquesta persona és Pedro Sánchez.

Quirós. Ser el millor aliat de Catalunya no és fer el joc als qui ballen contínuament amb el referèndum, a aquestes esquerres veritables.

Marco. Coincideixo que el nou líder ha de ser un gran aliat de Catalunya, però això no és suficient. Ha de ser el PSOE en el seu conjunt i la direcció els qui han d’entendre que a Catalunya existeix un problema.

Quirós. No podem caure en el discurs de la dreta espanyola i catalana de qüestionar els nostres líders. A Susana se la posa al disparador i es diu que és l’enemiga de Catalunya.

"No podem caure en el discurs de la dreta espanyola i catalana de qüestionar els nostres líders"

Ruiz. Parlem en positiu.

Quirós. De vegades sembla que aquest discurs de la dreta l’han agafat els nostres militants.

Marco. I de vegades sembla que el senyor Zapatero no entén bé les coses.

Quirós. Aquestes declaracions estan tretes de context.

"De vegades sembla que el senyor Zapatero no entén bé les coses"

Ruiz. Estan tretes de la boca.

Marco. Exacte.

Quirós. Llavors podríem anar a l’hemeroteca a veure el que deien alguns fa un any i el que diuen ara.

A la vista dels nous casos de corrupció que afecten el PP com valoren l’abstenció del PSOE a Mariano Rajoy i les relacions amb el PSC després de la greu crisi viscuda?

Ruiz. El PSC no podia votar de cap manera Mariano Rajoy perquè ell i Artur Mas són els responsables de portar-nos on som. Va ser un error el que va fer el PSOE i vam perdre una oportunitat de demostrar que no formàvem part del problema.

Quirós. No hi havia cap més alternativa perquè la situació va ser molt complexa. No quadraven els números amb Ciutadans i Podem. La situació del PSOE amb el PSC està reconduïda i aquesta sintonia continuarà, encara que es mantinguin les discrepàncies perquè som partits diferents.

Marco. Va ser un error el que va passar. Si Patxi López hagués estat del PSC hauria votat en contra de Rajoy. No hi ha garantia que no torni a haver-hi discrepàncies entre el PSC i el PSOE, però això no cal viure-ho com un drama, sinó saber afrontar-ho.

"No hi havia una altra aternativa que abstenir-se en la investidura de Rajoy. La situació era molt complexa"