Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona recuperarà el 2018 la gestió de Palo Alto

L’Ajuntament vol obrir el recinte industrial del Poblenou i que aculli equipaments

Imatge d'arxiu del Palo Alto Market.
Imatge d'arxiu del Palo Alto Market.

Barcelona recuperarà l’any que ve la gestió de Palo Alto, al Poblenou, i vol obrir-lo al públic i que albergui equipaments. L’antic recinte industrial l’ocupen una vintena d’empreses en virtut d’un conveni del 1998 que finalitza l’any que ve. Caldrà veure quants inquilins del recinte (entre els quals hi ha artistes tan coneguts com Javier Mariscal, arquitectes, petites empreses i un restaurant) es podran quedar. El districte de Sant Martí treballa en el relleu, en el qual tindran en compte l’opinió tant dels inquilins com dels veïns.

Molts barcelonins no ho saben, però aquesta antiga fàbrica de filatura de llanes del Poblenou, l’inquilí del qual més famós és l’artista valencià i l’esdeveniment del qual més cèlebre el Market mensual, pertany a l’Ajuntament. L’espai –de 5.000 metres quadrats de sostre a les naus, unides per un agradable jardí–, va ser abandonat abans dels anys 80 del segle passat i just abans dels Jocs Olímpics del 1992 el van triar l’artista i l’arquitecte Fernando Salas per situar els seus estudis.

Mariscal: “El futur en una illa verda”

L’artista Javier Mariscal assegura que té un projecte de futur per a Palo Alto, i que, arribat el moment, optarà “a renovar” la concessió, amb la fórmula de gestió que decideixi l’Ajuntament. “El futur de Palo Alto és en fer una illa verda, un pulmó” enmig de la ciutat. Els actuals habitants de l’antiga fàbrica han posat molta cura durant 20 anys a cuidar el jardí. “És una fàbrica d’oxigen”, defensa Mariscal, “tenim molta biodiversitat, intel·ligència verda que atreu espècies d’insectes, aus i fins i tot amfibis”.

A causa d’un litigi de la propietat, passades les olimpíades l’Ajuntament va tenir l’oportunitat de comprar-lo. Ho va fer, i va signar un contracte de cessió amb la Fundació Palo Alto, els patrons de la qual van ser els primers inquilins. La concessió es va signar l’abril del 1988 per vint anys amb un pacte genèric: la Fundació gestionaria el recinte, els inquilins del qual, com a retorn a la ciutat, rehabilitarien les maltractades naus. La cessió és improrrogable, fixa el document original.

Han passat gairebé 20 anys i el districte de Sant Martí ja treballa en el tancament de la cessió i el procés per repensar l’ús del recinte. El regidor Josep Maria Montaner explica que estan elaborant una auditoria sobre l’estat del recinte (des del punt de vista arquitectònic i de manteniment) i analitzant l’activitat de la vintena d’empreses i artistes que hi ha. Aquest primer treball hauria d’estar acabat abans de l’estiu, i a la tardor es començarà a perfilar el futur, afirma. Amb diverses premisses: “Ha d’haver-hi més espais d’ús públic, tant a les naus com als jardins; però no es pot començar de zero, perquè hi ha un bagatge d’un teixit cultural, artístic i innovador que cal tenir en compte”.

A finals de febrer passat, el districte es va reunir amb la Fundació. I en el ple del districte del mes març, el grup Demòcrata a través del regidor Raimond Blasi va aconseguir suport per tirar endavant una proposició que demana que el futur de Palo Alto es decideixi en un procés participatiu. Un procés al qual donen suport les associacions de veïns de Front Marítim i Diagonal Mar.

“El Govern vol comptar amb els veïns, però també amb entitats culturals i amb Barcelona Activa i els grups municipals i plantejar el debat a partir de les necessitats d’equipaments”, apunta el regidor, i afegeix: “Es tracta d’obrir al màxim al barri i a la ciutadania un espai urbà i patrimonial de titularitat municipal, i plantejar el debat a partir de les necessitats d’equipaments”. Els veïns adverteixen que la zona necessita equipaments de barri, més que de ciutat.

El director de la Fundació Palo Alto, Santi Errando, reivindica “la feina feta, tant en la recuperació d’espais i els jardins”, i el posicionament del recinte al Poblenou. “Palo Alto és precursor de clústers o del 22@”. I considera que, “més enllà de qui es quedi o marxi, el projecte ha de ser hereu de l’actual”. “Quan vam arribar fa més de vint anys”, evoca, “això era territori comanxe, estàvem sols, i és cert que en 20 anys tot ha canviat: el barri, les empreses, la forma d’actuar de l’administració… cal repensar el projecte posant-lo al dia, però sense oblidar que no és fàcil fer un projecte d’èxit com a aquest”.

MÉS INFORMACIÓ