Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia catalana investiga els fiscals del 3% per coaccions

Moix ha ordenat obrir diligències després de rebre la denúncia d'un empresari; els fiscals han demanat empara al fiscal general

Els fiscals José Grinda, a l'esquerra, i Fernando Bermejo surten de la seu de Convergència
Els fiscals José Grinda, a l'esquerra, i Fernando Bermejo surten de la seu de Convergència

La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació per aclarir si tres fiscals anticorrupció van coaccionar i van amenaçar un empresari perquè els subministrés informació sobre l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Les diligències d'investigació tracten d'esclarir el que va passar en una reunió el 30 d'octubre del 2014, amb prou feines tres mesos després que Pujol confessés que la seva família havia mantingut una fortuna milionària oculta a Hisenda. A la cita hi van acudir els tres fiscals investigats ara (José Grinda, Fernando Bermejo i Juan José Rosa) per veure l'empresari Rafael Pallardó, qui, presumptament, s'havia ofert a través del seu advocat per proporcionar dades rellevants sobre l'exmandatari català.

El que va passar en aquesta trobada és ara objecte de controvèrsia. Els fiscals afectats expliquen la seva versió dels fets en un escrit en el qual sol·liciten l'empara del Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maça, davant les denúncies rebudes. Pallardó els va demanar "el pagament de fons reservats" a canvi de la informació. Els fiscals li van replicar que "això no era possible" perquè la Fiscalia "no pagava". Pallardó, per contra, sosté -en una denúncia que ha presentat aquest abril- que els fiscals el van coaccionar per dir falsedats sobre la família Pujol.

Sigui com sigui, la seqüència de fets posterior és la que segueix: poc després de la trobada, Pallardó va accedir a col·laborar amb la justícia en un assumpte en el qual estava implicat des del 2012: el cas Emperador, també investigat pels fiscals Grinda i Rosa. Pallardó va confessar haver blanquejat capitals d'origen xinès i va dir que la fórmula per portar els diners a la Xina li va ser proposada per directius de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Aquí hi ha el nexe amb els Pujol, perquè aquesta entitat és la que va guardar els fons de la família des del 2010 fins al 2014, quan va esclatar l'escàndol.

La denúncia de Pallardó no s'ha produït fins a aquest abril, o sigui tres anys després de la polèmica reunió. Segons els tres fiscals afectats -que han rebut el suport d'una dotzena de companys d'Anticorrupció-, la denúncia està relacionada amb un suposat canvi d'estratègia. Fa un mes, diuen els fiscals, Pallardó va contractar els serveis de Javier Iglesias. Segons afegeixen els fiscals, Iglesias és també lletrat dels germans Higini i Ramon Cierco, que van ser propietaris de la Banca Privada d'Andorra fins que van sortir a la llum els indicis de blanqueig de capitals en l'entitat. Els Cierco batallen des de llavors per reprendre el control del banc.

El fiscal cap Anticorrupció, Manuel Moix, va rebre la denúncia i li va donar certa credibilitat. Moix va ordenar traslladar el cas a la Fiscalia Superior de Catalunya per la condició d'aforats dels fiscals i perquè els fets van tenir lloc a Barcelona. La Fiscalia ja ha obert unes diligències d'investigació per aclarir els fets. Aquesta circumstància dona pes a la recent decisió de Moix d'apartar a Grinda i Bermejo (dos dels fiscals denunciats) del cas 3%. El fiscal cap Anticorrupció va adoptar la decisió, formalment, només per motius tècnics: creu que la causa -que investiga el pagament de comissions a Convergència a canvi d'obra pública- ha de ser investigada per fiscals delegats d'Anticorrupció a Catalunya.