Selecciona Edició
Connecta’t

Un argentí a l’alcaldia de Barcelona

Gerardo Pisarello assumeix el comandament de l'Ajuntament durant el permís de maternitat de Colau

Ada Colau parla amb Gerardo Pisarello.
Ada Colau parla amb Gerardo Pisarello.

Juliol de 2015. El govern de la flamant alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no fa ni un mes i mig que és al poder i retira el bust del rei Joan Carles I del saló de plens. Al costat dels dos operaris que aixequen el bust hi ha el primer tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello (Tucumán, Argentina, 1970). Va ser aquest un dels moments de major notorietat de qui, gairebé dos anys després, ha assumit l'alcaldia interinament després de néixer el segon fill de l'alcaldessa, Ada Colau.

És republicà i està fascinat per la Barcelona de començaments del segle passat (la seva tradició rebel i llibertària) i per la Segona República i el pes que va tenir llavors el municipalisme. Partidari d'emprar el Dret “com a eina de transformació política”, del dret d'autodeterminació, crític amb la Transició espanyola i amb la Constitució, a Pisarello el va marcar l'assassinat del seu pare, l'advocat Ángel Gerardo Pisarello, per la junta militar argentina quan tenia sis anys.

Autor de diversos llibres sobre constitucionalisme i drets humans, l'actual alcalde interí és doctor en Dret i professor de Dret Constitucional. Ha escrit, entre d'altres, L'ofensiva del constitucionalisme antidemocràtic i Processos constituents. Camins per a la ruptura democràtica, on qüestiona la Transició democràtica, un procés que entén que es va fer de dalt a baix —per part d'elits que no van tenir en compte les classes populars—, i crida a un procés de ruptura, “constituent / destituent”, perquè, diu, reformar les institucions és insuficient.

També és insuficient, segons ell, reformar la Constitució, perquè “bloqueja” qualsevol canvi, per la qual cosa caldria fer-la de nou i “des de baix”. De fet, en la confluència que va donar lloc a Barcelona en Comú, la coalició que va fer pujar al poder Ada Colau, Pisarello pertanyia a la quota de Procés Constituent, la plataforma que va impulsar la monja antivacunes Teresa Forcades.

Pisarello va arribar a Madrid, on va romandre quatre anys, a finals dels noranta, i entre altres barris va viure a Vallecas. El 2001 es va traslladar a Barcelona per fer classes a la universitat. I ja no se'n va moure. A la capital catalana va conèixer l'advocat Jaume Asens, vinculat als moviments socials i íntim del cercle de Colau. Va ser qui li va presentar l'actual alcaldessa. Tots dos es van vincular a la lluita pel dret a l'habitatge, des de l'Observatori DESC (de Drets Econòmics, Socials i Culturals) i a la Plataforma de Afectats per la Hipoteca. I d'aquí al nucli d'activistes i intel·lectuals que va impulsar Guanyem i posteriorment Barcelona en Comú.

Agenda carregada

També en aquesta època va conèixer la seva dona, Vanesa Valiño, experta en habitatge i avui assessora del regidor de l'àrea al Consistori. El fitxatge de Valiño ha estat àmpliament criticat per l'oposició, que l'inclou en el que considera nepotisme per part de l'equip de Colau.

Com a primer tinent d'alcalde, Pisarello porta la cartera d'Economia i Hisenda —una matèria que no domina— i s'encarrega també de la de Memòria Històrica, on se'l veu més còmode. Ben connectat amb la resta dels anomenats “ajuntaments del canvi”, va a la feina amb bicicleta, és afable i afectuós, però defensa amb vehemència les seves conviccions i quan s'enfada, s'enfada molt, per bé que també és sentit. Acostuma a protagonitzar picabaralles amb l'oposició. Amb una agenda que treu fum per excés de càrrega, acostuma a arribar tard a les cites —per a desesperació del seu equip—, però quan hi arriba no té pressa per marxar.