Selecciona Edició
Connecta’t

El joc ‘Balena Blava’ porta una menor a ingressar en un hospital de Barcelona

Es tracta d'un joc virtual que consisteix a superar reptes on l'últim pot implicar el suïcidi

Una persona tecleja al seu ordinador.
Una persona tecleja al seu ordinador.

Una menor de 15 anys es troba ingressada a la unitat de psiquiatria d'un hospital de l'àrea metropolitana de Barcelona després d'haver participat en un joc que incita al suïcidi conegut com a Balena Blava. La dinàmica del joc és anar superant mig centenar de reptes fins a arribar a l'últim, en què es tracta de consumar el suïcidi.

Segons ha informat la Cadena Ser, aquest cas és el primer que es detecta a Catalunya i van ser persones de l'entorn de l'adolescent les que van alertar la família que la menor participava en aquest joc.

La Balena Blava és un joc virtual que es fa a través de les xarxes socials, com Facebook, on es capten adolescents perquè formin part del grup. El funcionament és potencialment perillós. "Es tracta que el participant superi 50 reptes relacionats amb actes suïcides o temptatives autolítiques", explica la doctora Rebeca Gracia, psiquiatra de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Vallès Occidental). L'últim dels reptes és el suïcidi consumat.

Gracia assenyala que a l'adolescent se li imposa un contacte de referència, que s'anomena curador, que és qui s'encarrega de proposar els reptes. Segons la doctora, tots els desafiaments als quals el curador exposa el menor inciten al suïcidi. "Els demanen veure pel·lícules de terror amb aquesta temàtica, que s'autolesionin o altres temptatives autolítiques. El final és el suïcidi consumat", apunta. Tots els reptes, a més, s'han de gravar o fotografiar i s'han de penjar a la pàgina del grup.

La psiquiatra assegura que el menor que participa en el joc no necessàriament pateix algun trastorn mental o patologia de base. "Els adolescents més vulnerables no són només els que tenen un trastorn mental, sinó també aquells que se senten exclosos del seu entorn social, que tenen una baixa autoestima, que pateixen bullying...", matisa la doctora. En qualsevol cas, el perfil dels joves que participen en aquests jocs sol ser majoritàriament dones d'entre 13 i 15 anys.

Gracia puntualitza que la sensació de pertinença a un grup i les dinàmiques del joc els fan perdre la percepció del risc. "Es minimitza el risc del que estan fent", conclou. La psiquiatra desconeix qui hi ha al darrere de la figura del curador, que és qui marca les regles. Tampoc té constància que, en aquest tipus de jocs, els adolescents rebin coaccions o amenaces si volen abandonar el joc, tot i que assenyala que "a la seva edat són més vulnerables i els poden manipular".

Codi Risc Suïcidi

El Parc Taulí de Sabadell va ser un dels centres pioners a implantar l'anomenat Codi Risc Suïcidi (CRS), el protocol d'actuació de la Generalitat per evitar temptatives i suïcidis consumats. "Quan ens arriba un adolescent amb una temptativa autolítica li fem una avaluació inicial a urgències. Si el risc és alt, l'ingressem a la unitat de psiquiatria. Si el risc és lleu, l'incloem en els circuits del CRS i comencem un programa de gestió de situacions. La majoria de les temptatives són una resposta a una mala gestió de l'estrès", explica la doctora. Només el Taulí, que té una àrea de referència d'uns 90.000 adolescents, registra una trentena de temptatives de suïcidi a l'any.

Gracia assenyala, no obstant això, que no han detectat que hagin arribat a Espanya jocs similars al de la Balena Blava. "Sabem que a Rússia aquest tema ha tingut molta repercussió i s'ha obert una investigació per diversos casos de suïcidi en què no ha quedat clara la vinculació amb aquests jocs. Aquí no hem tingut coneixement de jocs d'aquest tipus, tot i que no és estrany que arribin a les xarxes socials i això ens preocupa perquè a la xarxa tenen una difusió molt àmplia", adverteix.