Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Set mags entre barrets de copa i drons

El Victòria acull la primera edició del Mag Fest

El joc de cartes amb dron de Jorge Blass.
El joc de cartes amb dron de Jorge Blass.

Jorge Blass ha portat a Barcelona sis cognoms de la màgia que ningú no discuteix per proposar, juntament amb ell, la gala central del Mag Fest de Barcelona. Dimecres es va estrenar al Victòria, on hi seran un parell de setmanes. Aquest primer dia, a la platea hi havia més mags que a l’escenari. Blass va saludar especialment el Màgic Andreu i el Mag Lari. Un altre personatge que va tenir una notorietat inesperada va ser Juanjo Puigcorbé. El nord-americà Mike Caveney el va treure a l’escenari, suposo que per casualitat i ignorant qui era, i després de preguntar-li si havia anat a menjar a un restaurant... va començar a fer caure de l’americana de l’actor i polític un abundant joc de coberts. Això sí, el mag va tenir la discreció i elegància de no fer-li cap retret. Caveney, a més d’il·lusionista sorneguer, és l’autor d’un volum molt voluminós sobre la història de la màgia, Magic (1400-1950).

La gala està pensada perquè la majoria de mags alternin breus actuacions en total harmonia. Hi ha detalls insòlits com que rebi el públic, abans que s’aixequi el teló, la nord-americana Tina Lenert tocant l’arpa per interpretar després, en el seu moment, la coneguda peça de la fregadora enamorada d’una escombra animada. Els alemanys Sos & Victoria són capaços, en quatre minuts, de lluir una quinzena de vestits. Un fregolisme que amb prou feines busca amagatalls més enllà d’exigües cortines de tela o confeti. Els promotors de 080 Barcelona Fashion s’haurien de pensar contractar-los si volen un estalvi substancial en el fitxatge de models per a les passarel·les.

El coreà Hun Lee se sotmet a la disciplina del rewind/forward (enrere/endavant) per fer, i desfer, el seu espectacle, tornant al punt d’inici, segons indiquin les fletxes d’una pissarra electrònica. La facilitat amb què apareixen i desapareixen les cartes o amb què una baralla sencera s’aprima fins a convertir-se en una única carta, sorprèn. Ell, amb aquest joc amb el temps, i Blass són els únics que apel·len a les noves tecnologies. És la primera vegada que veig fer servir un dron per a la coneguda rutina d’enfilar una carta. Ho va fer Blass qui, com alguns dels seus col·legues, va voler demostrar que la màgia també és un artefacte per a l’humor i... el lirisme.

El barceloní Charlie Mag té una amistat especial amb els coloms que apareixen i desapareixen de les seves mans o surten d’una peixera sense pertorbar la tranquil·litat dels seus habitants legítims. I l’ucraïnès Voronin va passejar el seu aparent infortuni màgic, sense perjudicar la seva senyorial excel·lència ni l’autoestima exagerada. Autèntic cinema mut.

Quan un espectacle de màgia està protagonitzat per molt bons mags, com és el cas, l’únic que pot fer el cronista és deixar constància de l’esglai i diversió que causen. La gala del Victòria acaba amb els mags desapareixent en un enorme barret de copa. Els set reapareixen al vestíbul per a selfies, autògrafs i per xerrar amb els espectadors. El primer Mag Fest barceloní havia visitat setmanes abans els escenaris de l’Espai Brossa i El Rei de la Màgia amb altres propostes. A Madrid, també amb l’empresa de Blass a la producció, ja han celebrat set edicions.