La sonda Cassini s’aproxima al seu ‘Gran Final’ a Saturn

Des que a l'octubre de l'any 1997 va ser llançada la sonda Cassini, fins que el 15 de setembre del 2017 es destrueixi, hauran passat 20 anys. Durant aquest temps ha estat la primera nau que ha orbitat a Saturn, ha retratat el planeta i els seus anells, les llunes Tità i Encèlad, buscant la presència de vida i ajudant a resoldre innombrables misteris.

Es tracta d'un projecte en el qual han col·laborat la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA), que van desenvolupar la sonda Huygens la missió de la qual va ser aterrar sobre Tità, i l'Agència Espacial Italiana (ASI).

La nau no tripulada Cassini-Huygens va ser llançada per un coet Tità 4B i amb un pes de 5.670 quilograms ha recorregut més de 3.500 milions de quilòmetres. Cassini va arribar a Saturn l'any 2004, i es va convertir en el primer satèl·lit artificial després d'una llarga maniobra, enviant valuosa informació des que va entrar en òrbita.

Al novembre deL 2016 la sonda Cassini va començar a canviar el rumb, amb l'objectiu de sobrevolar el pol nord de Saturn i l'anell més allunyat del planeta. A partir d'abril deL 2017, la nau s'ha anat apropant a Tità per aprofitar la seva embranzida gravitatòria i endinsar-se en l'espai entre l'anell més intern i el planeta, una extensió d'uns 2.400 quilòmetres d'ample, realitzant 22 òrbites, cadascuna amb una durada de sis dies, i apropant-se com mai s'havia arribat al sisè planeta del Sistema Solar. La informació que aconsegueixi, segons ha explicat la NASA, pot respondre a grans preguntes sobre Saturn, quinA és la seva estructura interna, quant dura un dia al planeta, a quina velocitat gira el seu nucli, i quan es van formar els seus anells. Serà la primera ocasió que s'analitzaran partícules de gel dels anells principals i les capes externes de l'atmosfera.

El proper 11 de setembre realitzarà el seu últim vol, que s'ha anomenat el ‘petó de comiat’, i que servirà per encaminar Cassini cap a la seva desintegració en l'atmosfera de Saturn quatre dies més tard. En aquests moments el combustible s'està esgotant, i s'intenta evitar que les seves restes contaminin els llacs de Tità o els mars d'Encèlad, perquè s'han descobert guèisers amb compostos químics essencials per sustentar microbis.

Entre la informació que ha enviat la sonda, destaquen unes fotografies que mostren les vistes de la descomunal tempesta hexagonal que regna en el pol nord del planeta i les imatges de resolució més gran que s'hagin pres de Pandora, la lluna de 84 quilòmetres de diàmetre en l'anell exterior. També dades publicades sobre el costat nocturn de Tità presenta entre 10 i 200 vegades més llum que el seu costat diürn, els científics creuen que podria deure's a l'eficient difusió frontal de la llum solar per l'extensa boirina de la seva atmosfera, un comportament que en el nostre Sistema Solar només presenta Tità.

La nau Cassini arriba al final del seu viatge, però fins al moment de la seva desintegració ens seguirà transmetent què passa tan lluny de la Terra.