Selecciona Edició
Connecta’t

L’assassí dels agents rurals els va rematar quan ja eren a terra

Les autòpsies també confirmen que els trets es van fer a curta distància

Companys dels agents traslladen el fèretre d'una de les víctimes en el seu funeral.
Companys dels agents traslladen el fèretre d'una de les víctimes en el seu funeral.

Ismael Rodríguez, l’assassí confés que va matar a sang freda dos agents rurals a Aspa (Segrià) el 21 de gener passat, els va rematar quan ja eren al terra, segons les autòpsies practicades pels forenses als cossos de Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39. Els quatre trets als dos agents es van fer entre 1,5 i 6 metres de distància.

Segons l’informe forense, un dels agents presentava dues ferides, una prop de l’estèrnum que li va afectar el cor i era “incompatible amb la vida”. Aquest tret s’hauria fet entre 3 i 4,5 metres de distància. L’altre tret, a la zona parietal posterior dreta del crani, es va fer a poc més d’un metre i mig i de dalt a baix. Aquesta verticalitat del tret és el que fa concloure al forense que es va fer quan l’agent ja estava abatut a terra.

En el mateix sentit es manifesta el forense que va practicar l’autòpsia de l’altre cos. Aquest agent presentava més ferides perquè el primer dels trets, fet entre 3 i 6 metres, va impactar primer al canell de l’agent, el va travessar i va acabar entrant per la mandíbula. Precisament aquest fet fa que des de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC) es destaqui que “el fet d’intentar protegir-se la cara aixecant el braç respon a un acte reflex en veure com el caçador l’apuntava. Això indica, amb tota probabilitat, que si ell o el seu company haguessin portat una arma curta, haurien pogut tenir una opció de defensar-se en veure venir l’amenaça”.

El forense conclou en l’informe que de les característiques de les lesions trobades “es dedueix l’ordre de producció de les ferides”. Així, manté que aquest va ser el primer tret, perquè la gravetat de la lesió que va causar “no permetria que després mogués el braç per interposar-lo davant la cara”.

Quant al segon tret que va rebre, entre 2 i 3 metres de distància, va impactar a la regió cervical, va entrar d’una banda del coll i va sortir per l’altra. “La direcció del trajecte és gairebé perpendicular a l’eix longitudinal del cos, per la qual cosa es pot deduir que aquest segon tret es va haver d’haver produït quan el cos ja era a terra, i no durant la caiguda” conclou el forense. Això confirma que Ismael Rodríguez va rematar els dos agents quan ja eren al terra, una cosa incompatible amb la versió dels fets que va donar, ja que manté que va disparar des d’uns 15 metres als agents en un acte reflex i sense saber per què ho feia.

Diversos testimonis han passat aquesta setmana pel jutjat que porta el cas. Un d’ells ha confirmat que la setmana abans del crim, el 14 de gener, Rodríguez havia estat caçant amb ell al vedat d’Aspa amb l’escopeta que es va convertir en l’arma del crim i per a la qual no tenia el necessari permís d’armes tipus E.

El jutjat espera encara l’informe de balística, que haurà de determinar si l’escopeta de l’assassí no havia estat modificada i, per tant, va poder fer els quatre trets seguits o si, al contrari, ja estava modificada i només podia fer tres trets i per fer el quart, i rematar l’agent, la va haver de carregar de nou.