Refugiats de la Casa Bloc demanen solucions al Govern per accedir a pisos de lloguer
Les 18 persones afectades hauran de deixar el pis on viuen i troben moltes dificultats per trobar habitatge en un "mercat discriminatori"
Cinc famílies de refugiats, que conformen un total de 18 persones, han acudit aquest dimecres a la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya per demanar una solució a la seva situació d'habitatge al secretari, Oriol Amorós, ja que aviat hauran de deixar el pis on viuen.
Les famílies s'han reunit aquest matí amb l'adjunt al secretari, Carles Macian, i un tècnic del Comitè de Refugi, davant l'absència d'Amorós, que es troba en una reunió de feina a Brussel·les. Macian ha assegurat que tan bon punt torni el secretari, dijous a la tarda, es concretarà una reunió amb els afectats. Les cinc famílies viuen ara a la Casa Bloc, un edifici del barri de Sant Andreu, a Barcelona, però el seu programa de primera acollida, que normalment dura sis mesos encara que en alguns casos s'allarga, s'està a punt d'acabar, cosa que significa que hauran de deixar el pis en un termini d'entre dues setmanes i dos mesos.
Amorós ja va declarar ahir a la nit en una entrevista a El Punt Avui que "ningú es quedarà al carrer" i que "ningú anirà a un hostal", una de les pors de les famílies. Ahir, les famílies van publicar una carta adreçada al secretari d'Igualtat on exposaven el seu problema i recordaven que "en repetides ocasions se'ns ha manifestat que Barcelona és casa nostra" i "no obstant això, nosaltres sentim que ens envien al carrer".
Cada situació familiar és diferent, però alguns refugiats coincideixen que els pisos que els va oferir l'Administració eren lluny de la capital catalana, a Igualada, per exemple, i els van haver de rebutjar perquè tenien fills que van a l'escola a Barcelona o consideraven que allà no trobarien feina.
És el cas de la Tatiana. Aquesta refugiada d'Ucraïna ha de deixar la Casa Bloc d'aquí a dues setmanes, on viu sola amb quatre fills, que ha de portar i recollir de l'escola cada dia. L'afectada ha assegurat als mitjans de comunicació que encara no busca feina perquè s'ha de
fer càrrec dels nens i atendre els cursos de castellà per aprendre bé la llengua.
Les famílies han lamentat les dificultats que tenen per trobar un pis que puguin pagar, o que els propietaris acceptin tenir-los com a inquilins, tot i que en molts casos no tinguin una nòmina fixa. Les associacions de suport als refugiats, com la Creu Roja o la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), donen un aval a les famílies perquè puguin demostrar als propietaris que tindran ingressos de les seves ajudes durant un any, però les famílies han denunciat que "ningú es creu aquest aval". Amorós, en la mateixa entrevista, també va reconèixer que "és molt difícil" que aconsegueixin un lloguer amb "un aval de 12 mesos" si els propietaris dels pisos "demanen contractes de tres anys", la qual cosa s'afegeix a la "discriminació cap a les persones estrangeres" que hi ha "al mercat del lloguer" i a la falta d'"ingressos propis".
Manoj Kumar i la seva dona, Rejitha, venen de l'Índia i viuen en un pis de Sant Andreu des de fa un any amb les seves tres filles, una d'elles nascuda a Barcelona, i l'àvia, però han de marxar d'aquí a dos mesos, i asseguren que busquen habitatge des del juny però "no ens lloguen". "És com un cercle tancat", ha lamentat la Tatiana, envoltada dels seus quatre fills, que també han acudit a la petició de reunió amb Amorós i que han acabat asseguts a la taula amb Macian.
