Selecciona Edició
Connecta’t

Mor l’escultor Xavier Corberó, el dissenyador de les medalles de Barcelona’92

L'artista va morir dilluns a casa seva, a Esplugues de Llobregat, als 81 anys

L'escultor Xavier Corberó.
L'escultor Xavier Corberó.

L'escultor Xavier Corberó Olivella, que va dissenyar les medalles dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, va morir ahir dilluns als 81 anys a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), segons ha informat la família de l'artista.

Durant la seva carrera, Corberó va fer exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Bilbao, Madrid, València, Miami, Chicago, Nova York, Tòquio, Berlín, Rotterdam, París o Ginebra, entre altres grans ciutats. La seva obra està repartida per diversos museus de tot el món, com el d'Art Contemporani de Madrid, els d'Art Modern de Nova York o Tòquio i l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, així com el Victoria and Albert Museum i el Goldsmith's Hall de Londres.

Nascut a Barcelona el 1935, Xavier Corberó va aprendre a treballar artesanalment els metalls al taller que va fundar el seu avi, Pere Corberó. Va iniciar els seus estudis artístics a l'Escola Massana de Barcelona, fundada pel seu pare, en col·laboració amb Llorenç Artigas, i els va continuar a la Central School of Arts and Crafts de Londres, ciutat on va viure del 1955 al 1959. També va treballar a la fosa Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore.

Tot i que va participar a la Biennal Hispanoamericana del 1955 amb altres artistes, va fer la seva primera exposició individual a Lausana el 1959, on la crítica el va relacionar amb l'obra de l'escultor i pintor suís Alberto Giacometti. El 1960 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Esplugues de Llobregat. Va ser llavors quan va fer la seva presentació a Barcelona, a la Galeria Mirador, i va contactar amb artistes com Joan Miró. Les obres i escultures que va fer en aquesta dècada li van aportar popularitat i reconeixements del món artístic, i va ser guardonat amb el Premi Manolo Hugué (1960), el Ramon Rogent (1961) i la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera (1963) després d'una exposició a Munic.

Precedit d'aquesta fama, es va traslladar a Nova York, en un moment en què l'Op Art, basat en les formes geomètriques i les il·lusions òptiques, estava molt relacionat amb la seva obra i la crítica el considerava un representant d'aquest estil. Allà es va relacionar amb cercles d'artistes reconeguts, com Marcel Duchamp, Man Ray o Max Ernst, entre d'altres. El reconeixement internacional el va portar a exposar en nombrosos països, com els Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, el Japó i Itàlia. El 1972 va dur a terme la seva obra més ambiciosa: el Centre d'Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya (CAIAC) a Esplugues, un taller de règim obert que va acollir de manera permanent una dotzena d'artistes de diverses especialitats. Posteriorment, va iniciar una etapa d'escultura monumental, i el seu camí cap a l'escultura urbana per a la col·lectivitat a Nova York. La dècada dels vuitanta va estar marcada pels seus delicats i refinats marbres blancs i rosats i per la continuació de l'escultura pública en nombroses ciutats, a partir de diversos encàrrecs.

Va ser a inicis de la dècada dels noranta quan Corberó va col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques, i d'aquesta manera va coordinar l'arribada d'obres d'artistes de reconegut prestigi, com Richard Serra, Botero, Lichtenstein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d'altres. Xavier Corberó va ser l'escultor encarregat de dissenyar les medalles de Barcelona'92, tasca que va dur a terme seguint els criteris marcats per la Carta Olímpica, sense trencar la tradició ininterrompuda des d'Amsterdam 1928 de portar gravada la imatge de la deessa de la Victòria en l'anvers.

Corberó també va elaborar uns dissenys diferents tant per a les medalles dels esports de demostració com les dues medalles commemoratives que es van obsequiar a tota la Família Olímpica. Precisament, el 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i l'any 2000 va ser escollit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El funeral per l'escultor tindrà lloc dimecres al tanatori de Sant Gervasi de la capital catalana.