Selecciona Edició
Connecta’t

Una mirada nova sobre Lorca

'Federico García', que estrena al Romea Pep Tosar, és dansa, cant, teatre i poesia i ens descobreix universos poc coneguts del poeta

Un moment de l'obra 'Federico García'
Un moment de l'obra 'Federico García'

"Quan més conegut és el personatge, menys coneixem la seva obra". Ho ha dit Carles Canut, que pràcticament s'estrena com a director artístic del Romea, en la presentació de Federico García, que Pep Tosar ha escrit amb Evelyn Arévalo, una obra que barreja teatre, dansa, música, poesia i imatges en un apassionat recorregut cronològic per la vida i l'obra del poeta. "Són tants els presumptes intel·lectuals que redueixen l'univers inabastable de figures com Lorca a quatre o cinc moments...!", es queixa Canut. No és el cas d'aquest espectacle en què, sense oblidar alguns dels textos més populars, se centra en passatges que, no per menys coneguts deixen de lluir. Bussejant entre l'abundantíssima bibliografia de l'autor, Tosar reconeix que s'ha endut agradables sorpreses: "He descobert coses que coneixia però no sabia que m'agradessin tant", diu el director mallorquí.

L'obra, per tant, sense aportar res de nou ("què no es coneix, de Lorca?", es pregunta Tosar) sí presenta una nova manera d'admirar-lo. "La novetat per al públic és que explico la història sota el meu punt de vista", diu. En realitat, aporta també la valuosíssima contribució d'una sèrie d'experts en el dramaturg de Granada que donen la seva visió en imatges que es projecten durant l'espectacle. D'aquests, destaca Tosar el de la neboda i fillola del protagonista, Vicenta Fernández-Montesinos García. "És l'única familiar viva del poeta que el va conèixer i el recorda i ens parla de la persona, no del mite, precisament el que buscàvem", diu Tosar.

Des de l'origen familiar a Fuentevaqueros, on va néixer, fins a "la traïció i l'assassinat", el llenguatge principal de l'obra, en una autèntica amalgama de textos, és la prosa i, en concret, la menys coneguda. "Surten las manolas de Doña Rosita, per exemple, i l'intensíssim Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, o fragments de Poeta en Nueva York, efectivament", insisteix Tosar, "però m'han fascinat textos de Mi pueblo y otros cuentos vegueros, o de Teoría y juego del duende, o de Impresiones y paisajes, que va escriure amb 17 anys i que ja mostrava tota la seva lucidesa".

En la vessant musical mana el flamenc. "Els artistes tenen una clara formació flamenca i aquest és l'aire que respira l'obra. Però igual que la prosa no monopolitza tot el text, el flamenc també deixa una escletxa per a altres gèneres, bàsicament el jazz: "Mariola Membrives supera un repte majúscul com és cantar Strange Fruit, que va immortalitzar Billie Holiday".

Cinc artistes comparteixen escenari. El mateix Tosar, posant la veu narrativa; la cantant Mariola Membrives; el guitarrista flamenc Rycardo Moreno; el percussionista David Domínguez i el bailaor José Maldonado, autèntic protagonista de l'obra: "Ell sintetitza tots els focus de l'espectacle", assegura el director, que reconeix que, envoltat de músics, se sent embadalit i ha arribat a perdre el fil.

Pep Tosar creu que, veient la resposta del públic en les poques funcions que s'han fet de l'espectacle, els espectadors experimenten una catarsi al final, quan es toca el tema de la Guerra Civil. "Tots som fills o nets de la guerra", diu el dramaturg, "Encara que saben com acaba l'obra, es mostren especialment sensibles amb aquesta qüestió. Després de tot, Lorca és el més famós dels 100.000 morts que hi ha a les cunetes de les carreteres d'Espanya".

Federico García va passar pel Grec del 2015 (a la petita sala Hiroshima, que s'acabava d'inaugurar) amb molt bona resposta de la crítica i del públic. Després, però, s'ha vist molt poc: "A part de les quatre funcions al Grec, en vam fer cinc més per Espanya", diu Tossar. Ara, s'estarà al Romea cinc setmanes, del 25 d'abril al 28 de maig.