Selecciona Edició
Connecta’t

Forcadell, al jutge per permetre una votació sobre el referèndum

El diputat de Catalunya Sí Que es Pot Joan Josep Nuet també declararà com a investigat per desobediència i prevaricació

Els expresidents del Parlament Joan Rigol (2d), Ernest Benach (2e) i Núria de Gispert (d), durant un acte de suport a Carme Forcadell.
Els expresidents del Parlament Joan Rigol (2d), Ernest Benach (2e) i Núria de Gispert (d), durant un acte de suport a Carme Forcadell. EFE

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declararà el proper 8 de maig com a investigada per permetre votacions sobre el procés independentista. Forcadell compareixerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pels delictes de desobediència i prevaricació. A més de Forcadell, declararan els membres de la Mesa de Junts pel Sí que també van avalar les votacions: Anna Simó (el mateix dia 8), Lluís Maria Corominas i Ramona Barrufet (el 12 de maig).

La Fiscalia es va querellar al febrer contra Forcadell i els membres de la Mesa del grup de Junts pel Sí. No obstant això, va evitar acusar el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet. Malgrat que també va avalar que el Parlament votés una proposta sobre el referèndum independentista, la Fiscalia va considerar llavors que, a diferència de la resta, el diputat "no pretenia incomplir els mandats" del Tribunal Constitucional ni sumar-se al "projecte polític de ruptura unilateral".

Sobre Nuet, la Fiscalia va al·ludir a la seva "trajectòria com a diputat al Parlament de Catalunya", que ha estat allunyada de posicions independentistes. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no obstant això, ha fet cas omís de les consideracions del ministeri públic i ha citat Nuet el proper 23 de maig per comunicar-li la seva condició d'investigat en la causa.

El 6 d'octubre del 2016, Forcadell va permetre que la Cambra votés dues resolucions que obrien la via al referèndum d'independència, que el Govern preveu celebrar al setembre. La majoria sobiranista al Parlament (Junts pel Sí i la CUP) va confirmar el compromís de convocar la consulta. Forcadell va permetre la votació malgrat les sentències contràries i els reiterats advertiments del Tribunal Constitucional (TC) per aturar qualsevol iniciativa que avanci en el “procés de desconnexió”.

Al febrer la Fiscalia es va querellar per aquests fets i el TSJC va decidir acumular la denúncia a la causa que ja mantenia oberta contra Forcadell, també per desobediència i prevaricació. Els fets d'aquella primera investigació són similars. El 27 de juliol del 2016, Forcadell va permetre que la Cambra votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. La presidenta del Parlament va actuar, segons va recollir la Fiscalia en la seva querella, "amb total menyspreu de la Constitució del 1978" i amb la "voluntat inequívoca i irreversible" de "tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats".