Selecciona Edició
Connecta’t

El Sant Jordi en diumenge bat tots els rècords

Eufòria del sector del llibre en una jornada festiva i assolellada en què ‘Nosaltres dos’, de Xavier Bosch, ha estat el títol més venut en català

La diada de Sant Jordi a la Rambla de Barcelona.
La diada de Sant Jordi a la Rambla de Barcelona.

“I si Sant Jordi caigués sempre en diumenge?”. La boutade d'un alt directiu d'un gran grup editorial espanyol no ho és en absolut: la Diada del Llibre i de la Rosa, que el Govern espanyol es va comprometre públicament divendres a elevar a la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ha vençut avui amb èxit impensable l'última gran prova, la de caure en el més festiu dels dies i, malgrat tot, mantenir el seu ADN de la gran festa cívica i cultural de Catalunya. És més, encara sense les xifres oficials, que es coneixeran dijous, les vendes haurien estat superiors a les registrades quan ha caigut en una jornada laboral aquests últims anys, sobrepassant així els 22 milions d'euros. I en aquest context, la novel·la de Xavier Bosch Nosaltres dos (Columna), ha estat el llibre més sol·licitat en català, mentre que Patria (Tusquets), de Fernando Aramburu, flamant Premi de la Crítica, ho ha estat en castellà.

“Això és un miracle: en un país així, que el llibre tingui aquest protagonisme...; en altres llocs matarien per importar això... Presó preventiva per qui digui alguna cosa contra aquesta festa”, sentenciava Javier Cercas, un altre dels sol·licitats pel seu El monarca de las sombras.

L'eufòria ja s'intuïa perquè el primer efecte de la diada en diumenge va ser que les llibreries van detectar un increment de les vendes al llarg de tota la setmana, fenomen que es va accentuar divendres i dissabte: els que volien emprendre l'èxode urbà clàssic del cap de setmana i els que, a la vista de les aglomeracions de les últimes edicions, no poden mirar llibres amb calma, van fer els deures per avançat.

Els més venuts

Ficció en català. Nosaltres dos, de Xavier Bosch (Columna); Rosa de cendra, de Pilar Rahola (Columna); Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau (Rosa dels Vents).

Ficció en castellà. Patria, de Fernando Aramburu (Tusquets Editors); Tierra de Campos, de David Trueba (Editorial Anagrama); El monarca de las sombras, de Javier Cercas (Literatura Random House).

No-ficció en català. La vida que aprenc, de Carles Capdevila (Arcàdia); Taula i barra, de Quim Monzó (Llibres d'Avantguarda); Només seran quatre gotes, de Mònica Usart (Bridge).

No-ficció en castellà. 50 palos, de Pau Donés (Planeta); Hijos del Nilo, de Xavier Aldekoa (Península); La magia del orden, de Marie Kondo (Aguilar).

Tots ells han estat substituïts per ciutadans de la perifèria de Barcelona i, fins i tot, de la resta de Catalunya, com ha quedat de seguida demostrat amb el ja clàssic col·lapse al centre de la capital catalana (la Rambla, la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia), però ja més d'hora i tot que en un dia laborable, des de les 10.00 del matí; amb les hores, això ha comportat el tancament al trànsit de parts d'aquestes vies. El ritual passa, doncs, per acudir a la diada a Barcelona, especialment al centre. Que el Consistori declarés aquest diumenge de comerços oberts ha reforçat la decisió. La procedència forana de bona part dels passejants ha quedat ratificada també per una inusual activitat a les parades al migdia: més de 70 persones, a les tres de la tarda, feien cua, per exemple, perquè el fenomen Federico Moccia signés els seus llibres i no quedava cap parada sense moviment o fins i tot alguna aglomeració, com les que s'han format a tots els restaurants i bars del centre.

“És una marea que t'inunda i passa per sobre. Hi ha moments que m'atabala deixar-me lectors sense signar. Però ha de ser així, tal com està és perfecte: és un tsunami que et passa per damunt, una pallissa emocional d'on després beus; t'alimenta i et dona energia”, assegurava Dolores Redondo en la seva ja cinquena presència a la diada, ara per la seva Todo esto te daré, Premi Planeta.

“Per molts Sant Jordi que hagi viscut sempre em sembla sorprenent la gentada als carrers i les cues per les signatures”, deia el flamant guardonat amb el Cervantes Eduardo Mendoza, que signava llibres de tota la seva trajectòria i, fins que s'han esgotat, de l'últim, Las barbas del profeta. “Les cues de lectors són més importants que els premis”, ha volgut, no obstant això, deixar clar.

“Amb serenitat, com ho vivim tot i, a estones, emocionat, perquè un no és de gel”, deia que encaixava la jornada Aramburu, que s'estrenava per Sant Jordi i que ho ha fet entre multituds. La seva història sobre dues famílies enfrontades pel conflicte basc té, a més de la seva traducció econòmica, la seva càrrega sociopolítica simbòlica, que s'ha plasmat amb la visita, en un fet insòlit, de la cúpula del Grup Planeta: el seu president, Josep Creuheras, i el conseller delegat, José Lara García.

El partit entre el Reial Madrid i el FC Barcelona ha fet que cap a les 20.00 el suflé ciutadà anés baixant. La jornada, en qualsevol cas, ja havia deixat clar que el centre de la ciutat seguia sent lloc de pelegrinatge obligat, malgrat els esforços de descentralització promoguts pel Consistori per expandir les 3.888 parades de roses i les 918 de llibres per zones com el passeig de Sant Joan i altres districtes com Gràcia o el Poblenou. “Em temo que la metodologia, que és la idiosincràsia de Sant Jordi, no la fa exportable, almenys als EUA”, assegurava en el seu debut l'escriptora Siri Hustvedt, parella de Paul Auster. Però també ballen un excel·lent flamenc els japonesos i, com s'ha vist avui, aquí es consumeixen moltes hamburgueses.

MÉS INFORMACIÓ