Selecciona Edició
Connecta’t

“Si no saps com respondre, actua amb amabilitat”

Traduït a 45 idiomes, ‘Wonder’ ha venut cinc milions de còpies. L'autora llança una versió il·lustrada i no descarta seguir la saga. Julia Roberts protagonitza el film, que s'estrena a finals d'any

Raquel J. Palacio, ahir a la Casa del Llibre, a Barcelona.
Raquel J. Palacio, ahir a la Casa del Llibre, a Barcelona.

Hi ha qui s'inspira en una notícia. La il·lustradora d'origen colombià Raquel J. Palacio (Nova York, 1963) ho va fer en una trobada fortuïta. Una vivència que va convertir en el seu debut literari. Wonder (La campana en català, Nube de Tinta en castellà) és una novel·la infantil amb àngel, que ha enamorat cinc milions de lectors al món. Explica la història d'August Pullman. Auggie, amb una greu deformació facial, ha patit tantes operacions que mai ha anat a l'escola. Fins que compleix els deu i comença la secundària.

Palacio signa avui exemplars de l'obra i la seva saga, que explica la mateixa història vista per altres personatges. Ahir va participar en un col·loqui a La casa del llibre amb professors i alumnes, alguns amb la mateixa síndrome de l'Auggie. Ensenyament recomana la lectura de Wonder per treballar a l'aula la diferència i l'assetjament escolar (bullying, en anglès).

Pregunta. En què es va inspirar per escriure el llibre?

Resposta. Fa 10 anys vaig anar a la gelateria amb els meus dos fills. De sobte va aparèixer una nena, d'uns sis, amb una deformació facial. El petit, de tres, va començar a plorar. La meva reacció va ser de pànic. I me'n vaig anar. Aquesta actitud em va fer reflexionar sobre el patiment d'aquesta mare, d'aquesta nena i sobre com de malament havia gestionat la situació en no transformar-la en una lliçó per als meus fills. Vaig tornar-hi una hora després, però ja era tard. Aquella nit vaig començar a escriure Wonder.

P. Les ha tornat a veure?

R. Mai. I les vaig buscar, però no eren del barri. En qualsevol cas, el que va ser un gran moment de la meva vida potser per a elles va ser el normal i ni tan sols se'n recorden Mentre jo ho revisc com si hagués succeït a càmera lenta, el meu fill gran diu que van ser segons.

P. Què els diria a totes dues si les retrobés?

R. Els donaria les gràcies per ser la meva font d'inspiració.

P. Quina lliçó hauríem d'aprendre amb Wonder?

R. En qualsevol situació, si no saps com respondre, actua amb amabilitat. Que sigui la teva guia. No importa el que passi perquè si n'ets, sempre ho faràs correctament.

P. Vostè ha sentit a la seva pell el rebuig?

R. És clar. Si has crescut, segur que l'has experimentat. Els moments en els quals no ets amable, en els quals no fas prou, són dels que més et penedeixes. Es necessita valor per ser amable.

P. Què li van dir els seus fills en llegir el llibre?

R. Temia la reacció del gran, de 15 anys, perquè veuria parts de la seva vida reflectides en l'August. Li va encantar. I em va dir que hauria de llegir-se a les aules, però que si volia fer xerrades no anés sobretot al seu col·legi. Al petit l'hi vaig llegir. Va ser una experiència meravellosa veure les seves reaccions. La seva ansietat per descobrir per què cada personatge reaccionava d'una forma o una altra. Ara té 13 anys. A classe l'han llegit. Els seus companys saben que en soc l'autora i ell ho viu amb orgull però també amb timidesa.

P. Per què l'August no és una noia si es va inspirar en una nena?

R. Tinc dos nois. Estic familiaritzada amb el seu univers. Em va resultar més fàcil.

P. Alfred Hitchcock sortia a les seves pel·lícules. Vostè és algun dels personatges de Wonder?

R. La Verònica, la cangur del Jack, el millor amic de l'Auggie, viu la meva experiència a la gelateria; però jo soc la Isabel, la mare de l'August. El meu marit és el seu pare, en Nate. En qualsevol cas versions idealitzades de nosaltres (riu). I una vella amiga d'infància em va dir que la seva germana Via és com jo a l'adolescència. Mai ho havia pensat.

P. Cinc milions de llibres venuts i ara llança la versió per als més petits. Com ha estat l'adaptació del text i de les il·lustracions?

R. Difícil, perquè havia de concentrar una història complexa en 32 pàgines. I adaptar-la per a nens de tres a sis anys. Ho vaig fer en tàndem: dibuixava i escrivia alhora.

P. La saga Wonder mostra la mateixa història des de la perspectiva de diferents personatges. Ja ho tenia previst?

R. Per explicar una història amb coherència has de saber per què cada personatge actua així. Amb el Julian, l'enemic, volia que se sabés que ho fa per por. No volia que la seva veu aparegués a Wonder, però volia que pogués redimir-se. Amb el Pluto explico com va ser la tendra infància de l'August des del punt de vista del seu amic Christopher i amb la Charlotte, que si que apareixia a l'original, la vaig treure seguint un suggeriment del meu editor.

P. Què opina que s'utilitzi per parlar de l'assetjament escolar?

R. Mai ho he vist com una eina antibuylling, perquè crec que va més enllà, però em sembla bé. Ho comprenc.

P. La pel·lícula s'estrena a finals d'any. Ha participat en el projecte?

R. Van voler incloure-m'hi perquè valoraven la meva opinió, però no vaig escriure el guió. Hi ha coses que no compartia. En alguns casos ho van canviar i en altres no, però tenien raó. En el càsting, per exemple, van intentar trobar un noi com l'August. No va ser possible. Al final, l'important és que l'actor representi bé l'August. I Jacob Tremblay està genial i el maquillatge ha fet meravelles.

P. Escriurà més llibres de la saga?

R. L'havia donat per tancada, però ahir a Milà els nens em demanaven que escrivís sobre altres personatges. Potser ho faré, però ara estic centrada en la meva propera novel·la. En qualsevol cas, mai diguis mai més.