Selecciona Edició
Connecta’t

“La solució al turisme de masses? Cocodrils als canals de Venècia!”

Donna Leon presenta a Barcelona ‘Restes mortals’, la primera novel·la obertament ecologista de les 26 protagonitzades pel comissari Brunetti

Donna Leon, el dijous a Bilbao.
Donna Leon, el dijous a Bilbao. EFE

Donna Leon (Nova Jersey, 1942) diu que la seva Venècia és “una ciutat de la qual sortir fugint”. I això és el que ha fet ella. Ara resideix a Suïssa la major part de l'any i, els mesos de temporada baixa (si és que n'hi ha), torna a la ciutat del seu Brunetti. Tot, per culpa del turisme devorador. Alguna cosa semblant li passa a Barcelona: “Les Rambles, la Boqueria… està irrecognoscible!”, diu l'escriptora nord-americana, veneciana (malgrat tot) de cor. (I, en veu baixa, amb sornegueria, afegeix: “Cal canviar la política”.)

En un aperitiu al restaurant venecià Bacaro, al costat de les hordes que es passegen en bermudes pel mercat de la Boqueria, aquest divendres, porta del cap de setmana de Sant Jordi, s'ha atrevit a oferir una altra solució, menys diplomàtica, més dràstica, al problema del turisme: “Cocodrils”, ha dit, molt seriosa, però amagant un somriure. “Igual que en els documentals en els quals manades de zebres creuen un riu i els cocodrils engoleixen la més despistada, als canals de Venècia es podria fer el mateix: ‘Oh, George!, quins palaus tan bonics…’ ‘Nyam!’ El cocodril acaba amb en George i la seva dona en dos segons”.

Però la divertida mestra de la novel·la negra ha insistit que el problema del turisme de masses ja el va tractar en la seva anterior novel·la, Les aigües de l'eterna joventut, i ara, entre una burrata i un glop de prosecco, ha vingut a parlar d'una altra de les seves obsessions, l'ecologia, que tracta en l'última novel·la protagonitzada pel comissari Guido Brunetti (i en són 26), Restes mortals (Seix Barral, Edicions 62 en català).

“No vull adoctrinar ningú”, adverteix, “però la veritat és que és el meu primer llibre íntegrament en defensa del medi ambient. En un parell de llibres havia escrit algun episodi concret, com quan la signorina Elettra imposa el reciclatge d'escombraries a la comissaria i tots li prenen el pèl. Però eren detalls còmics. Ara la cosa va de debò. No acostumo a ser seriosa en gairebé res, però aquest és el gran problema que tenim a nivell mundial”. Arran de la mort d'un jubilat amant de les abelles, el protagonista es veurà embolicat en un cas de delicte ecològic a la llacuna de Venècia. “La trama policial pura i dura passa a segon pla”, reconeix l'autora.

També admet Donna Leon que no escull “una croada” per escriure, sinó “una història”. “I és aquesta història la que, de la mà, m'ha portat fins a aquí, el més a prop que he estat mai d'escriure un llibre deliberadament polèmic”. En els llots de la llacuna veneciana, l'escriptora ha aconseguit unir dos conceptes tan distants com el gènere negre i l'ecologia.

Malgrat tot, Leon considera que “una escriptora ha de resistir-se a les seves obsessions”. I com en aquest últim lliurament de Brunetti ha ben buidat el pap, ara resol el tema una bona temporada: “Deixaré d'escriure d'ecologia tres o quatre anys. De fet, ja he parat: acabo d'acabar la següent novel·la i puc avançar que és molt més lleugera”.

MÉS INFORMACIÓ