Richard Gere: “Els actors som marionetes”

“En hindú, actor vol dir titella i això és el que som els actors, perquè són els personatges els que mouen els fils”. L’actor nord-americà Richard Gere, a Barcelona per inaugurar el Sant Jordi BCN Film Fest, ha explicat d’aquesta manera el seu últim registre com a protagonista de Norman, el hombre que lo conseguía todo, la pel·lícula que tindrà el seu premier en el nou festival que han impulsat els cinemes Verdi de Gràcia i que no arribarà fins a les sales comercials fins al 2 de juny. Gere, amb més de 60 pel·lícules en el seu historial, però popularitzat pels seus papers de galant absolut a Oficial i cavaller (1982) i també a Pretty Woman (1990), va ser rebut per un grup de fans —especialment dones— a la porta dels cinemes, engalanats per a l’ocasió amb catifa vermella. Simpàtic i agradable, Gere no va escatimar somriures.

En un to més seriós, no ha esquivat les preguntes sobre quina opinió tenia sobre l’administració de Donald Trump: “La situació política és molt confusa, complexa i descoratjadora. Tots volem el millor president i que sigui bo per a tothom, però desgraciadament no té les qualitats per ser-ho. Estem vivint un moment molt perillós per a tots”. I en un to de cert neguit ha afegit: “és una època molt humiliant per a nosaltres, però és veritat que hi ha un grup que li dona suport. El d’ell no és l’únic desafiament al món tot i que entenc que té un impuls de caire animal, molt amb allò de jo, el que és meu i el que no és per a mi”.

En qualsevol cas, Gere ha estat més còmode parlant de Norman, el hombre que lo conseguía todo, dirigida per Joseph Cedar, i del que és la indústria del cinema. La seva penúltima cinta, perquè ja n’ha acabat una altra, The dinner, és la història d’un personatge que segons ell “em va captivar per complet”. Es podria resumir com un entabanador i estafador que mou els fils en una pseudotrama de corrupció entre interessos dels Estats Units i Israel i que acaba amb un intent de redempció de l’estafador: “Hi ha molts Normans a la vida, no només als Estats Units, són a tot arreu, estic segur que en aquesta sala també hi ha més d’un Norman”. Gere comunica de manera directa i fa somriure amb les seves respostes. A la pregunta sobre la corrupció que destil·la el personatge que interpreta i la pel·lícula que es desenvolupa als Estats Units, l’actor ha fet broma: “molta gent té la idea que Amèrica i Hollywood són Sodoma i Gomorra i que és un lloc horrible on es cometen coses tremendes. Tanmateix, la veritat és que tots som iguals. I els mateixos problemes es repeteixen a tot arreu”.

També ha defensat el component humà del seu personatge: “Norman també persegueix el millor. Essencialment, els éssers humans som iguals siguem on siguem, i les diferències entre nosaltres són molt petites. La creació del personatge li va portar uns vuit mesos de fer voltes sobre com havia de ser, moure’s i sentir Norman, un home madur que planteja negocis. El resultat és una persona que no desisteix a aconseguir el final que busca però, alhora, és vacil·lant. Un Gere a la pantalla, per cert, amb uns caminars i una expressió molt singulars. En paraules seves: “un complet imbècil que ret homenatge a la raça humana perquè és aquest tipus de persona capaç de superar qualsevol dolor i derrota. Malgrat el procés de dolor, continua avançant amb el cor obert”.

L’actor, a la pregunta sobre el cost que ha tingut donar suport al moviment tibetà, ha volgut aclarir que per a ell no havia tingut cap efecte. “Sí que l’ha tingut, en canvi, a l’altre costat, perquè hi ha directors xinesos que no poden treballar amb mi i el mateix passa amb els actors. Són ells els que n’estan patint les conseqüències”. I en relació amb aquesta causa, Gere s’ha mostrat obert a obrir una oficina a Barcelona del lobby de suport al Tibet que ja hi ha a Washington i té altres sucursals a Europa, com Berlín.