_
_
_
_
_

Informes jurídics del Govern central assenyalen Junqueras com a responsable penal si hi ha consulta

Les partides dels Pressupostos catalans i el disseny orgànic de la Generalitat assenyalen el líder d'ERC

El vicepresident Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont.
El vicepresident Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont.Albert Garcia

Els serveis jurídics de l'Estat, que el Govern espanyol consulta davant de cada pas que fa la Generalitat de Catalunya en el seu pla independentista, fixen clarament i apunten directament que “la responsabilitat penal” si arriba a haver-hi un referèndum recauria en el vicepresident i conseller d'Hisenda català, Oriol Junqueras. Les partides dels Pressupostos —les evidents i “les sospitoses” d'estar lligades a la consulta— i el disseny orgànic de la Generalitat desprotegeixen més el líder d'ERC que altres membres de l'equip de Carles Puigdemont, pertanyents a l'antiga Convergència.

Els informes tècnics que s'estudien a la Moncloa sobre quin conseller català seria al final el responsable si es tirés endavant la consulta apunten cap a Junqueras. Els experts assenyalen, en primer lloc, que la disposició addicional 31 (després convertida en la 40) de la norma sobre la consulta dels Pressupostos catalans estableix que la Generalitat, “dins de les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. El document estaria establint així una obligació implícita a la Generalitat per organitzar el referèndum que hauria estat aprovada pel Parlament català.

Però als pressupostos catalans no hi ha cap programa que depengui de la vicepresidència d'Economia i Hisenda —que el seu titular és Junqueras— que aparegui associat al referèndum, encara que sí diverses partides que es consideren “sospitoses”. El pressupost del 2017 preveu una dotació que no existia en comptes anteriors, sota la denominació “Organització, gestió i seguiment de processos electorals”, que en lloc de dependre de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, que dirigeix Meritxell Borràs i Solé, de Convergència, s'assigna ara a fons no atribuïts a cap departament. La seva dotació és de 5,8 milions d'euros, molt similar al que va costar la consulta informal del 9-N que, segons l'escrit de la Fiscalia presentat en el judici a Artur Mas, va ascendir a 5 milions d'euros. Fins i tot aquests diners semblen escassos ara per a un referèndum d'aquesta envergadura i la seva posterior gestió.

La Generalitat tindria recursos més grans en l'anomenat Fons de Contingència, la quantia del qual és de 330 milions d'euros, que suposa un rècord i més del doble de l'executat el 2015 (últim exercici pressupostari tancat): 168 milions més. Amb aquest esquema, si el que la Generalitat arriba a fer finalment és ampliar la dotació creada com a “despesa no departamental”, no hi hauria cap conseller expressament competent més enllà del conseller que gestiona els pressupostos, que és el vicepresident Junqueras.

Una estructura ‘ad hoc’

És també cridanera la comparació entre els decrets d'estructura dels diferents departaments de la Generalitat. La vicepresidència de Junqueras, malgrat haver augmentat les seves tasques, ha passat de tenir un decret amb 106 articles el 2014 a un amb només 10 el 2016. Abans aquest decret regulava totes les subdireccions i àrees de la Conselleria i ara només els òrgans superiors i directius.

Aquest canvi només s'ha produït ad hoc en aquesta conselleria. La resta de departaments disposen d'estructures que detallen la llista i competències de totes les subdireccions. Aquest nou disseny podria respondre, segons els mateixos informes, a la necessitat de protegir els funcionaris d'aquesta àrea sota el comandament de Junqueras enfront de possibles imputacions en cascada pel desenvolupament del referèndum.

Analitzades per la seva banda la distribució de competències de la Generalitat, els informes ressenyen que el departament de Governació sota el control del PDeCat segueix sent competent en matèria de processos electorals en general, però les competències per a l'impuls al desenvolupament de l'autogovern que corresponen al president de la Generalitat han estat delegades a favor del vicepresident, d'ERC. L'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, que abans depenia de Governació, ara depèn de Junqueras, com les delegacions territorials.

El programa original i genèric sobre processos electorals, que sí que depèn de Governació, té una dotació de 407.450 euros, amb un increment de 153.350 euros respecte del 2016.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_