_
_
_
_
_

Puigdemont demana que els Mossos participin en els mateixos fòrums que la Policia Nacional

La Generalitat recupera la figura del major com a màxima autoritat policial del cos

Rebeca Carranco
Puigdemont saluda Trapero després del seu nomenament com a major.
Puigdemont saluda Trapero després del seu nomenament com a major.Albert Garcia

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat avui la màxima col·laboració i que els Mossos puguin desenvolupar totes les competències que tenen "per llei". "No és normal que no s'hagi reunit la Junta de Seguretat des del 2009", ha assegurat. "No és normal que la policia de Catalunya no participi en els fòrums en què la policia espanyola participa", ha afegit en el nomenament del comissari Josep Lluís Trapero com a major del cos. I s'ha referit a les amenaces que exigeixen que així sigui, com el terrorisme gihadista, la ciberdelinqüència o la violència masclista.

Más información
Mossos d’esquadra boicotegen el sopar de Nadal dels caps
La ‘crisi de la xivatada’, el telèfon trencat entre Mossos i Policia Nacional
El cap dels Mossos es responsabilitza de les investigacions de sedició

Puigdemont ha insistit que la restitució dels Mossos com a policia de Catalunya "va ser part del paquet de demandes democràtiques i d'autogovern" de la ciutadania després de la dictadura. I ha demanat "una policia europea moderna i democràtica al servei de la societat a la qual ens vam comprometre, a la qual ens comprometem i a la qual ens continuarem comprometent en el futur que escullin els catalans per a aquest país", en l'única referència velada al paper dels Mossos en el procés independentista.

La Generalitat ha recuperat així el rang de major com el màxim responsable policial dins de la policia catalana. La figura va desaparèixer fa 10 anys, quan es va jubilar el major Joan Unió. "La categoria de major és un signe de normalitat, que considero que no s'hauria d'haver perdut mai", ha defensat Trapero en el seu discurs d'agraïment. Al seu parer, és també un "gest de reconeixement de la majoria d'edat del cos, que exemplifica i consolida la seva professionalitat".

Des del 2007, el màxim rang policial l'ocupava un comissari, que era elevat a comissari en cap. Després de la renúncia d'Unió, va ser nomenat màxim responsable Josep Milan, que va ser substituït per Trapero el 2013. Només hi pot haver un major al cos, que necessàriament en ser cessat de les seves funcions ha de deixar el càrrec. D'aquesta manera, Interior busca blindar el lloc per, segons fonts del departament, garantir més independència.

Des d'alguns sindicats policials la decisió ha estat criticada amb duresa. "No s'ha garantit la independència del càrrec ni la igualtat d'oportunitats", lamenta el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya, David Miquel, qui assegura que fa un any el director de la policia, Albert Batlle, ja va anunciar que Trapero seria nomenat major. Encara que era una convocatòria oberta a la resta de comissaris, ningú més es va presentar al càrrec.

El sindicat ha impugnat davant dels tribunals la convocatòria de la plaça. "Pel que sigui, Trapero és el candidat idoni de l'antiga Convergència, de l'actual PDeCAT", ha afegit el seu portaveu. "És una decisió estrictament política, i no ens pronunciarem al respecte", s'ha limitat a dir el portaveu del sindicat majoritari del cos, SAP-Fepol, Valentín Anadón. El fet que hi hagi un major li dona més garanties que si fos un comissari en cap, que sempre pot ser substituït per un altre. Això li dona més capacitat de decisió, cosa que és positiva, però també té molta més responsabilitat", contraposa el portaveu de l'SME, Toni Castejón.

Algunes fonts policials fan referència a la poca oportunitat del nomenament, pocs mesos abans de la data límit per a la convocatòria del referèndum marcada per la Generalitat. I també assenyalen la proximitat amb dos episodis polèmics per al màxim càrrec policial del cos. Un va ser a l'estiu, quan l'escriptora Pilar Rahola va tuitejar un vídeo del comissari en cap dels Mossos amb un grup de persones, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, compartint una tarda de paella i cançons a Cadaqués. El segon va ser l'episodi de l'atropellament d'un mosso a Rubí, i la posterior posada en llibertat del conductor abans que passés a disposició judicial, perquè es va entendre que havia actuat empès del pànic. Alguns sindicats i policies no van entendre la decisió i van arremetre contra el màxim càrrec del cos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_