Aragó destinarà 205.000 euros per climatitzar Sixena

“L’ús de les tecnologies més sofisticades fan que les condicions de conservació de la sala capitular siguin millors que les del MNAC, perquè són més modernes”, va explicar al gener davant Javier Lambán, president de la comunitat autònoma, l’arquitecte Fernando López Barrena. El responsable del patrimoni d’Aragó presentava als mitjans la restauració d’aquesta enorme sala per acollir les pintures murals romàniques que es reclamen a Catalunya. Però al cap de pocs dies aquest diari va donar a conèixer que no s’havia adoptat cap mesura, sinó que es volia aconseguir la temperatura i humitat ideals amb una màquina provisional que s’utilitza en les exposicions itinerants, sens dubte insuficients per garantir les bones condicions d’un bé tan alterat com les pintures, que van ser cremades el 1936. “Perquè encendre el forn, si el pollastre no és a dins”, va justificar López Barrena a aquest diari, proporcionant el titular més sonor de tots els relacionats amb el conflicte de Sixena.

Després de reconèixer que efectivament no s’havia dut a terme la climatització de la sala, el Govern d’Aragó vol esmenar-ho i ha previst als pressupostos de la comunitat per aquest any dues partides de 102.405 euros cadascuna per portar a terme aquesta actuació. Si els pressupostos tiren endavant i s’aproven aquestes partides Aragó hauria invertit en la restauració del monestir un total de 457.510 euros.

La partida prevista per a Sixena és l’única per a la comarca dels Monegros que destinarà la conselleria de Cultura i Esports que dirigeix Mayte Pérez, i la de més quantitat de totes emportant-se el 32,5% del pressupost de la dotzena d’actuacions que es contemplen per aquest any, com els 156.000 euros per a l’església de Santa Catalina de Ródenas, els 150.000 per a la catedral de Roda de Isábena i els 101.500 per a l’església de San Félix de Torralba de Ribota, a més de 60.000 per a la muralla d’Osca o 50.000 euros més per al castell d’Albalate.

La publicació a EL PAÍS, que la restauració de la sala capitular –substitució de la coberta, consolidació i reforç estructural dels arcs, reposició de revestiments i fusteries i la dotació d’un terra tècnic elevat de pedra– no havien comportat cap climatització de la sala, tal com havien assegurat des del Govern aragonès, va ser motiu de queixa per part de la Generalitat i pel MNAC, que van enviar a la jutgessa d’Osca que va emetre una sentència a favor que les pintures murals es traslladin al monestir, una interlocutòria per la qual demanava autorització per enviar dos tècnics a comprovar in situ les condicions de la sala, a més de poder comprovar si els 51 objectes lliurats pel MNAC s’exposen a l’antic cenobi de forma correcta i complint les normes de conservació preventiva. La interlocutòria comentava: “Si s’instal·la un sistema de climatització, aquest ha de garantir un control precís de la humitat relativa i ha d’estar en funcionament les 24 hores del dia els 365 dies de l’any”, cosa que fins ara no està garantida, segons la Generalitat que ha exigit una assegurança de 150 milions d’euros davant un eventual trasllat.

La jutgessa, que va demanar informes a Aragó de quines eren les condicions reals de la sala i a Catalunya, de com realitzaria el trasllat de les obres, encara no s’ha pronunciat i no ha exigit el lliurament de les pintures a Catalunya. El que sí que ha declinat és la invitació que li va fer el MNAC per comprovar in situ com s’exposen fins ara les pintures en el museu.

Mentre que des de Catalunya se segueix assegurant, i aportant informes científics que així ho demostren, que el trasllat de les pintures –de manera provisional perquè la sentència de primera instància està recorreguda– seria letal per a aquestes obres; des d’Aragó menyspreen aquests informes (signats per tres universitats i el CSIC) assegurant que el mal no seria tal i que el “desmuntatge, trasllat i reubicació del conjunt mural” és possible.