_
_
_
_
_

Medievalistes enganxats als videojocs

Acadèmics investiguen el paper dels videojocs com a transmissors de coneixement de la història i com a sortida professional per als experts

Cristian Segura
Una imatge del joc 'Assassin's Creed'.
Una imatge del joc 'Assassin's Creed'.

Àlex Martínez Giralt, doctor en Història Medieval, especialitzat en llinatges, recorda que durant la carrera ell i els seus companys de classe s'entretenien amb el videojoc Age of Empires II. Competien en línia en coneguts episodis del passat, alguns ampliats per coneixedors de l'edat mitjana i del llenguatge informàtic, que dissenyaven, per exemple, la cort de Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó el 1150. Martínez Giralt es documentava mentre jugava i podia confirmar que a Age of Empires II, quan combatia amb les hosts franques, els seus soldats lluitaven amb destrals: “Els francs empraven la francisca, una destral que els era característica”. Martínez Giralt afegeix que les tropes bizantines del videojoc tenien arquers a cavall, les catafractes, protegides amb grans armadures. Íñigo Mugueta, expert en la representació de la història als videojocs, protagonista d'una ponència sobre aquesta matèria recentment a la delegació del CSIC a Barcelona, confirma que entre els videojocs d'acció històrica Age of Empires II ha estat dels millors.

Mugueta és professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Pública de Navarra i investigador del programa Història i Videojocs de la Universitat de Múrcia (UM). És un dels docents més actius en un àmbit de recerca que, tot i la seva singularitat, s'ha anat consolidat a Espanya des de fa vint anys, amb noms com José María Cuenca, José Valverde o Begoña Gros. Mugueta va exposar el contacte del món acadèmic medievalista amb els videojocs davant d'una trentena d'assistents, alguns dels quals eren “el que molts anomenarien friquis, però que en realitat són joves superpreparats, intel·lectuals de primer nivell”, segons Mugueta. En aquesta definició hi podria entrar Raúl Muñoz, alumne de segon any de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona –la ponència de Mugueta estava organitzada per la UB. Muñoz va interpel·lar el conferenciant sobre un dels videojocs d'estratègia preferits de tots dos, Europa Universalis. Mugueta va assegurar que si un alumne seu completés el joc, li aprovaria les assignatures perquè “hauria demostrat un gran coneixement de la història i d'un munt de detalls”. Muñoz elogia Europa Universalis perquè el seu programari es pot modificar fàcilment i permet afegir riques extensions de softwaremods, en anglès. Muñoz i altres assistents van coincidir que Europa Universalis és un producte d'entreteniment per a usuaris molt interessats per la història: cal entendre des de les formes del comerç a l'edat mitjana fins al sistema lliurecanvista.

Mugueta és expert en fiscalitat a l'edat mitjana i des del seu coneixement va analitzar dos videojocs que se centren en l'expansió comercial de les famílies protagonistes, les sagues Patrician –ambientada a la Lliga Hanseàtica– i Rise of Venice. Sobre el segon Mugueta va destacar que és raonablement fidel als sistemes de govern de la república veneciana del segle XV i al ventall de productes que s'intercanviaven entre l'est i l'oest del continent o a l'oferta i demanda de cada port del Mediterrani. El seu equip de recerca a la UM demostra amb dades l'interès massiu i lúdic per la història i que el bon desenvolupament dels videojocs serviria per formar millor la societat. Mugueta va citar algunes fonts d'informació que tenen èxit entre el gran públic, com Historia Games, web francès que publica ressenyes sobre jocs. La més recent analitza Oriental Empires. L'autor del text és crític amb els aspectes tecnològics del joc, però també amb el seu contingut des del punt de vista del context històric, perquè considera que les rutes comercials no estan ben desenvolupades i que el joc no aporta prou documentació sobre els diferents clans de l'antiga Xina que hi apareixen.

Mugueta va insistir que el sector multimèdia ha de ser entès pels historiadors com una sortida professional. Va esmentar casos com els dels acadèmics espanyols Adrián Liza i Bàrbara Abad, que treballen a les multinacionals Ubisoft i Electronic Arts, respectivament. La saga d'èxit Assassin's Creed és una creació d'Ubisoft. Les persones consultades a la reunió de la UB van coincidir que gràcies al fet que Ubisoft disposa d'experts, tot i que la narració és pura fantasia, l'ambientació històrica d'Assassin's Creed està ben desenvolupada. Mugueta va defensar que els productes de masses també poden ser rigorosos i matisar conceptes erronis estesos entre el gran públic, com que els templers custodiaven el Sant Greal, que els espartans eren uns bàrbars o que els vikings sempre havien portat cascos amb banyes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_