Selecciona Edició
Connecta’t

“Carme Chacón era una guerrera i era tot cor”

Prop de mil persones han donat el seu últim adeu a la ministra a l'Ajuntament d'Esplugues, la seva ciutat natal, on s'han exposat les seves cendres

Dirigents del PSC davant de les cendres de Chacón a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.
Dirigents del PSC davant de les cendres de Chacón a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. EFE

Amb dues roses vermelles a la mà, Ana María Castillo esperava pacient en una cua d'un centenar de persones per donar el seu últim adeu a Carme Chacón, morta diumenge passat. L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, la seva ciutat natal i de la qual va ser regidora durant vuit anys, ha acollit aquest dimecres al migdia les cendres de l'exministra. Ana María venia expressament des de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per retre el seu homenatge a qui va ser la seva companya de partit i amb la qual va treballar en alguna campanya electoral. “Era molt humil, molt propera. Sempre somreia i mai parlava malament de ningú”, explica emocionada.

La sala de plens on Chacón es va asseure durant vuit anys ha estat oberta aquest dimecres al migdia durant dues hores, però en aquesta ocasió presidia l'espai una urna platejada, envoltada de roses vermelles i a les seves esquenes una gran foto de l'exministra. L'Ajuntament ha quedat col·lapsat amb el miler de persones, segons recompte de l'Ajuntament, que durant aquestes dues hores han volgut retre homenatge a Chacón.

A més de familiars, també hi havia veïns i amics. Carlos, un amic dels pares de la política socialista, assegurava que la va veure néixer. “De petita era molt bona nena i estudiava molt. I en la seva forma de parlar ja se la veia com una persona forta”. Montsita va estudiar al mateix col·legi que Chacón i treballa en un bar al qual assisteixen amb assiduïtat els polítics municipals. “Era una dona lluitadora, una guerrera. I era tot cor”, recorda.

Sota un sol de justícia, els assistents esperaven per poder entrar. Alguns, com Carlos Giner, venia de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) expressament per acomiadar-se de la que va ser la seva companya de partit a Esplugues. Giner regentava un bar i recorda que Chacón, durant la seva etapa de ministra, sempre passava a saludar quan visitava la ciutat. “La gent es quedava amb la boca oberta, no es creia que per la porta entrava una ministra. Era molt senzilla”, recorda. Els seus rivals polítics també es desfeien en elogis. “Era molt afable i bona companya. Quan va néixer el meu fill ens va venir a veure i jo la vaig visitar quan la van operar. Sempre portava el nom d'Esplugues pertot arreu i això és un orgull”, subratllava Agustín Parra, exregidor del PP durant l'etapa de Chacón al Consistori (1999-2007).

La classe política estava ben representada. Des d'alts càrrecs del PSOE (Leire Pajín), dels socialistes catalans (Miquel Iceta, José Montilla, José Zaragoza), alcaldes del PSC, diversos consellers de la Generalitat i representants de diferents partits. Entre els edils, Jordi Ballart, de Terrassa, agraïa el “suport” i “els consells” que va rebre de Chacón en un moment “difícil” quan va signar un acord de govern amb CiU fa dos anys. “Donava una imatge pública de persona forta i ferma, però després en privat era una persona dolça i amable. Crec que ara molta gent està descobrint aquesta faceta”, apuntava Ballart.

José María Barreda, expresident de Castella-la Manxa, recordava haver estat al costat de Chacón “en els moments més importants de la seva vida: des del ‘¡mande firmes!’ fins al naixement del seu fill”. Amics des de fa molts anys, Barreda la definia com “un diamant”. “Era molt autèntica. Fràgil, però dura i brillant”.

A més dels polítics també destacava alguna cara coneguda, com la periodista Mercedes Milà, qui recordava haver conegut Chacón en un avió quan viatjava amb José Luis Rodríguez Zapatero. Llavors l'exministra es va apropar a Milà. “Ja tenia ganes de conèixer-te, que les dues som d'Esplugues!”, rememorava la periodista.

L'Ajuntament va decretar tres dies de dol i va posar un llibre de condolences perquè els assistents poguessin exposar el seu últim record al seu il·lustre veïna.