Selecciona Edició
Connecta’t

El fracàs escolar maltracta els districtes més pobres de Barcelona

Cap institut públic de Sarrià requereix necessitats educatives especials davant del 100% dels centres de secundària de Ciutat Vella, catalogats com a centres de màxima complexitat

Un nen i dues nenes llegeixen còmics.
Un nen i dues nenes llegeixen còmics.

Els alumnes de quart d'ESO dels centres educatius de Ciutat Vella tenen vuit vegades més possibilitats de patir fracàs escolar que els de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta dada es deprèn del primer Informe d'Oportunitats Educatives, l'elaboració del qual ha encarregat l'Ajuntament de Barcelona a l'Institut d'Infància i Adolescència del Consistori. L'estudi mesura també el percentatge d'alumnes d'educació primària i secundària que no supera les proves de competències bàsiques. El 22% dels alumnes de primària i el 35,5% dels de secundària de Ciutat Vella no superen aquests exàmens enfront del 5,6 % dels alumnes de primària i el 4,5% dels de secundària de Sarrià que també fracassen a l'escola.

L'estudi ha estat presentat aquest dimecres al matí per la tercera tinent d'alcalde, Laia Ortiz, i la directora de l'Institut de la Infància i Adolescència, Maria Truñó. Ortiz ha llançat una veu d'alerta davant de les desigualtats educatives que existeixen entre els districtes de la ciutat i ha alertat que el paper del Consistori és intentar corregir les diferències que en la majoria d'ocasions venen heretades per la procedència de les famílies o les seves condicions socioeconòmiques.

Segons la tinent d'alcalde, “l'alumnat socialment desfavorit no es distribueix de manera equilibrada en el conjunt de la xarxa escolar sinó que es concentra en escoles i instituts determinats”. Truñó va alertar que els alumnes que no tenen la nacionalitat espanyola estan “sobrerrepresentats en totes les etapes educatives i, especialment, en la secundària” dels centres públics. La presència de nens estrangers en una etapa educativa comparada amb el percentatge de menors en aquest districte mostra que existeix una sobrerrepresentació d'alumnes estrangers en els centres públics de tota la ciutat, amb l'excepció de Sarrià. D'aquesta forma el percentatge d'alumnes estrangers de 3 a 5 anys a les escoles de Ciutat Vella és del 50%, mentre que en Sarrià és del 4%.

Ortiz ha lamentat que aquesta “segregació ve de vegades provocada per haver creat zones educatives molt àmplies”. D'altra banda, l'informe alerta de la distribució del que han batejat com a centres de màxima complexitat (43 en primària i 19 en secundària). Són aquells centres amb elevats percentatges d'alumnes amb necessitats específiques, “ja sigui per algun problema de salut, procedents d'entorns desfavorables o de famílies immigrants que arrosseguen problemes de comprensió, integració, acolliment…”. Aquests centres tenen necessitats específiques i requereixen una dedicació exclusiva de l'equip docent. A Ciutat Vella el 81,8% dels centres públics de primària i el 100% dels de secundària són de màxima complexitat. A les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia cap dels centres té necessitats específiques.

L'informe destaca diferents punts que remarquen la bretxa socioeconòmica de la ciutat. Per exemple, Ciutat Vella és el districte amb la taxa d'escolarització de nens de 0 a 2 anys més baixa de Barcelona (26,7%), seguit d'Horta-Guinardó (35,5%) i Nou Barris (37,4%). En l'altre extrem es troben Sarrià-Sant Gervasi i les Corts on el 58% dels menors són escolaritzats abans dels tres anys. L'estudi destaca que més de la meitat dels menors de tres anys de la ciutat no estan escolaritzats “perquè no poden o perquè no volen” i proposa incrementar l'oferta pública de primera infància.

Ortiz ha denunciat que només “sis de cada deu preinscripcions d'alumnes a centres de Formació Professional públics tenen plaça. A més hi ha districtes com Gàcia o Sant Andreu que no tenen cap centre que imparteixi cicles formatius”.