_
_
_
_
_

L’expresident nord-americà Carter es desentén del referèndum català

L’exmandatari es va reunir divendres passat a Atlanta amb Puigdemont

Carles Puigdemont i Jimmy Carter.
Carles Puigdemont i Jimmy Carter.

L'expresident nord-americà Jimmy Carter i el seu centre de promoció de la pau van descartar aquest dimecres involucrar-se en el procés sobiranista català. L'anunci arriba cinc dies després que Carter es reunís a Atlanta amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “La intenció del Govern de Catalunya d'avançar un referèndum d'independència va ser compartida amb el president Carter, i ell va explicar que ni ell ni el Centre Carter podien involucrar-se en aquest assumpte”, assenyala un comunicat del Centre Carter.

El text recorda que l'exmandatari demòcrata, entre 1977 i 1981, i Premi Nobel de la Pau va rebre el 2010 el Premi Internacional Catalunya i que llavors Carter va convidar representants catalans a visitar-lo a Geòrgia. “La setmana passada, com a convidat de l'exambaixador nord-americà Ambler Ross, el president Puigdemont va tenir una visita recíproca amb el president Carter al Centre Carter a Atlanta”, explica el comunicat.

Ross va ser ambaixador a Panamà durant el Govern de Carter i també va exercir com a diplomàtic a Espanya. El Centre Carter intenta emmarcar, per tant, el viatge de Puigdemont en el context de la reciprocitat de la visita del 2010, en un intent de desvincular la reunió de l'estratègia de la Generalitat d'internacionalitzar la seva petició d'un referèndum d'independència.

El viatge de Puigdemont a Atlanta va tenir lloc una setmana després que emprengués una gira de cinc dies pels EUA, que va incloure reunions amb sis congressistes a Washington, algun d'ells favorables al dret a l'autodeterminació. Diumenge passat, el president català es va veure a Barcelona amb un d'aquests congressistes, el republicà Dana Rohrabacher, i amb un altre legislador.

Carter, de 92 anys, va crear després de la seva sortida de la Casa Blanca la seva organització, que promou accions socials i la democràcia a tot el món. Aquesta tasca li va ser reconeguda el 2002 amb el Premi Nobel de la Pau per les seves “dècades d'infatigable esforç per trobar solucions pacífiques a conflictes internacionals, avançar la democràcia i els drets humans, i promoure el desenvolupament econòmic i social”.

La presidència de Carter va acabar fa més de tres dècades, però la seva percepció com a líder feble i la seva discutida gestió de la crisi energètica o dels ostatges a l'Ambaixada nord-americana a l'Iran segueixen eclipsant els seus assoliments. Entre ells, l'acord de Camp David entre Israel i Egipte que va derivar en la fi de la confrontació entre tots dos països.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_