Selecciona Edició
Connecta’t

Beneïda tradició

René Jacobs dirigeix al Palau 'La Passió segons Sant Mateu' en homenatge al naixement de Lluís Millet

René Jacobs dirigint 'La Passió segons Sant Mateu' al Palau.
René Jacobs dirigint 'La Passió segons Sant Mateu' al Palau.

La tradició multiplica l'oferta de Passions per Setmana Santa —és estrany l'auditori que no programa algun dels grans oratoris sobre la passió de Jesucrist en aquestes dates—, i en aquest repertori la joia de la corona és La Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. La primera audició a Espanya va tenir lloc el 27 de febrer del 1921 al Palau, sota la direcció de Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català: fidel a aquesta beneïda tradició, el temple modernista ha dedicat a Millet, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement, una memorable versió dirigida per René Jacobs.

Tot hi és, en Bach, síntesi de les tradicions que van alimentar l'esplendor barroca i, al seu torn, font de la qual beuen, en major o menor mesura, totes les músiques de l'avenir. Revelar la ciència i l'esperit bachià exigeix intèrprets savis capaços de mostrar la perfecció i grandesa d'una arquitectura sonora —la melodia, el ritme, el contrapunt, l'equilibri— al servei de l'expressió. I això és, ni més ni menys, el que va fer Jacobs.

El veterà director belga, pioner del moviment historicista, busca la perfecció no per afany de virtuosisme, sinó per transmetre l'emoció bachiana des de l'austeritat i l'equilibri. Com menys sobrecàrrega dramàtica s'imprimeix al discurs musical, millor es viu l'expressivitat d'una música que suporta malament els excessos.

Amb Jacobs sempre guanya la puresa sonora. Coneix i aprofita bé l'acústica de la sala modernista per crear una atmosfera propícia al gaudi dels matisos del fraseig i l'articulació. I fa meravelles gràcies a la transparència del so de l'Akademie für Alte Musik Berlin, conjunt d'instruments històrics fundat el 1982 al Berlín oriental, i el RIAS Kammerchor, que va néixer el 1948 com a cor de la ràdio del sector americà de Berlín.

Des de l'absoluta complicitat amb el magisteri estilístic de Jacobs, van sorprendre la qualitat, claredat i perfecta afinació de les veus del cor —ben conjunyides en un arc dinàmic que transita sense fissures des dels matisos delicats a la plenitud sonora—, i el virtuosisme i sensibilitat d'una orquestra de colors, accents i fraseig molt bells.

Sense aconseguir aquest nivell d'excel·lència, va funcionar bé l'equip de solistes vocals, encapçalat pel tenor Julian Prégardien, un correcte Evangelista, amb algunes dificultats, i el baríton Johannes Weisser, que va oferir un Jesús de sobris matisos.

L'atractiu color del contratenor Benno Schachtner i la notable i càlida veu del baix Jonathan de la Paz Zaens van ser agradables sorpreses d'un repartiment que va comptar amb la solvència i musicalitat de la contralt Kristina Hammarström, la soprano Sunhae Im i Anja Petersen, i el jove tenor Minsub Hong.

MÉS INFORMACIÓ