_
_
_
_
_

L’extresorer de CDC implicat en el 3% es desentén del ‘cas Palau’

Un inspector de Policia confirma que Ferrovial va finançar CDC

Daniel Osàcar també va negar els pagaments.
Daniel Osàcar també va negar els pagaments.Albert Garcia

Andreu Viloca, l'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) acusat en el cas 3%, ha aconseguit desmarcar-se, aquest dimarts, del cas Palau en la seva declaració com a testimoni. Viloca ha optat per no donar detalls sobre la gestió del seu antecessor en el càrrec, Daniel Osàcar, amb el pretext que no té "memòria històrica" i que ell mateix està imputat, també Osàcar, per fer d'intermediari en el pagament de comissions d'empreses adjudicatàries al partit d'Artur Mas.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) exerceix l'acusació popular en el judici pel cas Palau, que se celebra aquestes setmanes a Barcelona. La vista oral pretén aclarir l'espoli del Palau de la Música (24 milions d'euros) perpetrat pels qui en van ser els màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull, que han admès parcialment els fets. També es vol aclarir si Ferrovial va pagar comissions il·legals a Convergència per aconseguir adjudicacions d'obra pública durant l'últim Govern de Jordi Pujol.

L'únic responsable del partit que s'asseu al banc dels acusats és Daniel Osàcar, que va exercir el càrrec de tresorer entre el 2005 i el 2010, un any després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin el Palau de la Música i quan van aparèixer els primers indicis de finançament il·legal. Osàcar va negar el pagament de comissions, el mateix que ha fet avui l'home que el va succeir al capdavant de les finances. Andreu Viloca ha declarat, molt breument, com a testimoni.

L'advocat de la FAVB, Àlex Solà, és l'únic que ha preguntat obertament a Viloca per les irregularitats financeres entre Convergència i la seva fundació afí (la Fundació Trias Fargas, rebatejada com a CatDem després de l'escàndol del Palau) en l'etapa d'Osàcar. "Ja fa molt que soc fora d'aquest circuit i no tinc memòria històrica", ha respost l'extresorer. Malgrat que Solà li ha insistit per aquesta via, Viloca ha sabut desmarcar-se'n: "No té res a veure amb el motiu pel qual jo soc aquí", "m'està preguntant per una època que jo no controlava", "m'imagino que en els papers hi és tot".

L'advocat d'Osàcar ha sortit llavors al rescat de Viloca, que també defensa en el cas 3%. Un jutjat del Vendrell (Tarragona) situa Viloca com a eix central d'una trama de pagament de comissions d'empreses adjudicatàries a Convergència mitjançant donacions a la fundació afí. Melero ha recordat aquesta circumstància. "Aconsello al meu client que no contesti cap pregunta relacionada amb aquesta qüestió".

Viloca amb prou feines ha reconegut que Convergència prestava serveis auxiliars, de tipus administratiu, a la fundació CatDem, i que els pagava. "Està tot comptabilitzat i a la vista de tothom". No ha recordat, no obstant això, ni l'import ni el tipus de serveis que es prestaven. El fiscal Emilio Sánchez Ulled, conscient també de la condició d'imputat de Viloca en un altre procediment judicial, ha optat per no formular-li cap pregunta.

Pagament de comissions

Un inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha afirmat avui dimarts en el judici per l'espoliació del Palau de la Música que està "completament segur" que la constructora Ferrovial va finançar il·legalment CDC amb "comissions il·lícites". El policia ha comparegut avui com a testimoni en el judici pel cas Palau, en el qual ha ratificat el contingut d'un informe que va elaborar i va signar el febrer del 2012, en què concloïa que Ferrovial va utilitzar empreses intermèdies "com capes de cebes interposades" per fer arribar comissions il·lícites a CDC.

En el seu informe, l'inspector de la UDEF també deduïa que el cas de Ferrovial "podria no ser l'únic en què s'entreveu un desviament de fons" cap a CDC, i considera que altres constructores o empreses de serveis d'aigua i autopista podrien haver participat en concursos i adjudicacions "amb un resultat que podria estar viciat per aquestes aportacions".

L'advocat del tresorer de CDC Daniel Osàcar, Xavier Melero, ha preguntat a l'inspector si les conclusions del seu informe relatives a Ferrovial tenen la mateixa validesa que les seves "conjectures" sobre aquestes altres empreses, i el testimoni ha estat contundent, afirmant que no té cap dubte sobre el cas de Ferrovial. "Sobre Ferrovial, la meva conclusió és que les donacions no són tals, es tracta d'una comissió il·lícita que en aquest cas, al meu parer, servia després per finançar el partit polític. En el cas de Ferrovial n'estic completament segur. Ratifico la conclusió del meu informe", ha indicat.

En canvi, sobre la seva al·lusió al fet que aquest procediment podria haver-se estès a altres empreses, amb processos d'adjudicació "viciats", l'inspector ha afirmat que ho va incloure en el seu informe arran del seu coneixement "per fonts públiques" que en altres procediments judicials hi havia donants del partit implicats i també perquè eren qüestions que s'havien debatut al Parlament de Catalunya, encara que no en va fer una investigació específica.

En el seu informe, l'inspector de la UDEF també determinava que els diferents ens que "graviten" a l'entorn de CDC, com la Fundació Trias Fargas –actual Catdem– o la Fundació Fòrum Barcelona funcionaven sota el principi d'"unitat de caixa", "la qual cosa explicaria la freqüent concessió de préstecs entre aquests i les transferències de fons, moltes de les quals s'emparen en suposades prestacions de serveis, executades per CDC per justificar unes creixents partides financeres rebudes".

A preguntes del fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, el testimoni ha detallat que durant el període analitzat, entre el 2002 i el 2009, va comprovar que la Fundació Trias Fargas concedia "crèdits ficticis" a CDC per "desviar liquiditat" per finançar el partit, ja que les devolucions sempre es feien en imposicions en efectiu, "fet que no és habitual", de manera que va deduir que es tractava d'un mecanisme "de blanqueig o simplement per emparar l'origen dels diners i amagar-ne la procedència".

A més d'aquest "primer circuit o flux financer", l'inspector també sosté en el seu informe l'existència de "factures falses" per emparar el transvasament de fons al partit, mitjançant suposats pagaments a serveis de proveïdors "que no s'havien prestat". Posteriorment, a partir dels manuscrits intervinguts al Palau, l'inspector va establir una "relació" entre els donatius de la constructora Ferrovial al Palau de la Música i "obres públiques que s'havien adjudicat" a la constructora.

58.000 euros en bitllets de 500 per a les despeses del dia a dia

Europa Press

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet va justificar durant el registre de casa seva que tenia uns 58.000 euros a casa en bitllets de 500 per a "despeses diàries", segons ha desvetllat aquest dimarts en el judici un dels investigadors. Segons ha detallat aquest mosso d'Esquadra, l'expoliador confés del Palau tenia durant el registre dos sobres a la caixa forta de la primera planta de la seva casa de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): un amb 13.000 euros i un altre amb uns 45.000, tot en bitllets de 500.

Però aquesta només era una mínima part dels diners que Millet guardava en efectiu, ja que disposava d'una caixa de seguretat a Caixa Catalunya on comptava amb 1,8 milions d'euros, també en sobres i en bitllets de 500. A diferència dels sobres confiscats a la seva casa, en els de la caixa de l'entitat bancària sí hi havia escrits alguns conceptes: uns posaven el nom del Palau de la Música, uns altres el de la llavors secretària personal de Millet, Elisabeth Barberà, i alguns el del propi Millet.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_