Selecciona Edició
Connecta’t

Éluard i Miró, mà a mà

Una exposició recrea el procés de creació, al llarg de dotze anys, d'un llibre amb versos i dibuixos de tots dos

Exposició a la Fundació Miró.
Exposició a la Fundació Miró.

El 1929 Gala abandona el seu marit, el poeta Paul Éluard, i la seva filla Cécile, després de conèixer un jove pintor espanyol anomenat Salvador Dalí en un viatge que va fer la parella a Cadaqués. L'any següent, el marit despitós va publicar À toute épreuve, un petit opuscle, amb prou feines de deu centímetres, en el qual recollia els poemes que recitaven les seves sensacions després de l'abandó. El va editar les Éditions surrealistes d'André Breton i es va vendre per un franc. Però la història d'aquest petit poemari no s'acaba aquí. Tres dècades després, Éluard i l'editor suís Gérald Cramer van decidir il·lustrar aquesta obra i van sol·licitar a Miró que ho fes, “Estimat Miró, espero que aquest llibre esborri el temps i la distància que ens separa”, li va escriure Éluard a la primera pàgina d'un dels miniexemplars del llibre editat el 1930. La carta va donar començament a una feina que acabaria deu anys després amb la publicació, el 1958, d'un dels llibres d'artista més bonics que s'han editat mai. La Fundació Miró de Barcelona exposa el procés de creació de la mà de Christopher Green, que ha comissariat la mostra Éluard, Cramer, Miró — 'À toute épreuve', més que un llibre, que es podrà veure a la seu de la fundació fins al proper 2 de juliol.

“Miró no es va conformar a il·lustrar els versos d'Éluard, va crear un llibre nou; una escultura policromada”, va explicar Green davant de cinc de les sis maquetes que es van fer per il·luminar l'exemplar (tres de les quals es conserven a la fundació barcelonina i les altres tres a Ginebra); una trentena de planxes de fusta de cirerer, tallades per Miró, de les 200 que es van fer servir en l'estampació de les 80 xilografies del volum realitzades a la manera tradicional japonesa; una tècnica laboriosa i exigent que no havia utilitzat mai abans, segons va confessar el mateix pintor. “Les imatges no estan supeditades al text, sinó que dialoguen entre elles en el mateix pla d'igualtat”, segons el comissari. “El text final és exactament el mateix que el 1930, només canvia l'estructura dels versos, per la qual cosa la forma de llegir el poema és diferent”, va explicar el comissari.

Imatge de la maqueta V del llibre.
Imatge de la maqueta V del llibre.

En l'exposició es pot descobrir el procés creatiu, l'evolució i els canvis que es van produir al llarg dels anys, a partir de cadascuna de les maquetes. Com Éluard va distribuir les línies dels seus poemes sobre la pàgina amb l'objectiu de deixar-hi espais en blanc perquè Miró hi estampés els seus dibuixos i com text i dibuix es van anar acomodant per donar resultat al llibre que s'exposa per primera vegada en un muntatge a la sala octogonal de l'edifici creat per Josep Lluís Sert per a la Fundació Miró. Les planxes i el resultat estampat permeten veure com Miró va utilitzar fins a set boixos per imprimir un dels gravats; unes matrius que són, en si mateixes, escultures en relleu fetes amb fustes tallades. També com el pintor va intervenir directament en el color sobre les pàgines amb els versos ja reestructurats, corregint amb trossos de paper, retallats, enganxats damunt i tornats a pintar. “El llibre per si sol produeix un gran impacte. Mostrar-lo amb les planxes de fusta fa emergir el seu veritable caràcter escultòric. Com deia Miró en una de les cartes a Cramer: un llibre s'ha de fer amb l'exactitud i la precisió d'un mecanisme de rellotgeria”, va assegurar el comissari.

Éluard no va arribar a veure aquest treball acabat. Va morir el 1952, cinc anys abans que es completés la impressió. Al final, es van imprimir 130 exemplars sobre vitel·la, 24 d'ells numerats de l'I al XXIV, reservats als col·laboradors. Tots signats per l'artista. Un bell llibre i una bonica història d'intens treball compartit.