El Barcelona rebenta el Sevilla (3-0)

El Barça ja ha rejovenit. Va aparèixer un equip primaveral, ufanós i vitalista davant d'un Sevilla feixuc i afligit. No se sap gaire bé si l'equip de Sampaoli ha caducat abans d'hora o el de Luis Enrique ha florit quan hi havia dubtes sobre la seva salut al Camp Nou. Encara que potser va haver-hi una mica de tot, l'afició va sortir molt contenta de l'estadi perquè els registres futbolístics del Barça van ser uns quants i bons, i va tornar la versió ambiciosa de Messi.

El 10 va tornar a complicar la vida al porter del Sevilla, no hi ha defensa que aturi Luis Suárez i el ritme de Neymar fa embogir el rival i alegra la vida al Barça. El trident va sobre rodes, Rakitic es desplega com un colós, Iniesta ha sortit de la penombra i no es perd cap partit quan la defensa tanca amb Piqué i Umtiti. La sensació és que el Barça, per fi, se sent a punt per competir i la seva sort, per tant, dependrà de la voracitat de rivals com el Reial Madrid.

Els blaugrana, de moment, van respondre amb solvència en un partit exigent com era el del Sevilla. Molt encertats a l'inici, van resultar aclaparadors durant la mitja hora prèvia al descans i van governar en la represa, quan s'imposaven els canvis i les rotacions, camí de partits igualment seriosos com el de dissabte a Màlaga o el de dimarts a Torí. No cal malgastar esforços quan ja se sap l'onze titular de Luis Enrique, que ara inclou Sergi Roberto.

Hi ha jugadors que són presentats pels entrenadors com a símbols del futbol modern; per exemple André Gomes, un dels preferits de Luis Enrique. I hi ha futbolistes específics, únics en la interpretació del joc del seu equip, pocs, com Sergi Roberto; de vegades interior, en ocasions volant central, últimament lateral, en ocasions extrem i, en algun partit, una mica de tot, com va passar contra el Sevilla.

A Sergi Roberto li va tocar cobrir la banda dreta, de punta a punta del camp, com si fos la reencarnació de Dani Alves, una posició indefinida en el particular 3-4-3 de Luis Enrique. Lucho ha estat el tècnic que ha interpretat de manera més elàstica i efectiva el sofisticat sistema del Barça. El tècnic va apostar per tenir la pilota i el seu equip es va posar a jugar al futbol total, intens, ferm i ràpid, sobretot en la circulació, un avió al Camp Nou.

El Sevilla, confós

El Sevilla es va confondre davant del desplegament del Barça. Els jugadors de Sampaoli van passar una mala estona només sortir a la pista, sotmesos pel vigor i la pressió del Barça. La pilota xiulava davant de Sergio Rico. Els blaugrana, però, no trobaven la porteria de Sevilla. La creueta dreta va retornar fins i tot una rematada prodigiosa de Messi. El Sevilla va entendre que el pitjor del partit ja havia passat després del primer quart d'hora i se'n va anar cap a Ter Stegen.

Piqué va carregar amb una targeta, N’Zonzi va posar el turbo a l'àrea petita blaugrana i els defenses culers van tremolar una jornada més en un córner a l'esquerra de la porteria del Barça. Sampaoli es fregava les mans perquè veia que hi havia partit al Camp Nou. Fins que va aparèixer l'implacable Barça de Luis Enrique: estèril en atac estàtic, quan la pluja era fina, va resultar imparable a camp obert, en plena tempesta sobre Barcelona.

Les transicions blaugrana van resultar vertiginoses, impossibles de defensar pel Sevilla. Messi va aparèixer per l'extrem dret, va aprofundir com un 7 i va forçar una centrada que Luis Suárez va rematar d'esquena a la porteria, de cullera, en una maniobra espectacular que va petrificar Sergio Rico: 1-0. I poc després va ser Neymar qui va córrer per la banda esquerra per creuar en llarg, al segon pal, per a Luis Suárez, i la seva assistència la va culminar l'infal·lible Messi: 2-0.

L'argentí va repetir a la sortida d'un córner amb una volea que va sentenciar el partit: 3-0. La contundència dels davanters va ser tan celebrada com la voracitat de Rakitic. Els blaugrana necessiten el croat, un jugador que no té substitut al Camp Nou, i precisen també de la continuïtat d'Iniesta per quadrar la millor alineació, a la Lliga i a la Champions. El dubte es manté a la banda dreta, en funció del dibuix i del rival i també de les disponibilitats pròpies: amb Rafinha lesionat, Sergi Roberto va destacar. Resolt el partit en un tres i no res, expressada de l'inici a la fi la superioritat del Barça, el partit va donar per parlar de jugadors i dibuixos, tots contents al Camp Nou per la frescor mostrada pel seu equip contra un Sevilla desinflat.