Selecciona Edició
Connecta’t

Ray Loriga guanya el Premi Alfaguara de Novel·la 2017

L’autor és guardonat per la seva novel·la ‘Rendición’, presentada amb el pseudònim de l’exfutbolista Sebastián Verón

Ray Loriga, premi Alfaguara 2017, a l'Hotel Ritz. Ampliar foto
Ray Loriga, premi Alfaguara 2017, a l'Hotel Ritz.

L’escriptor Ray Loriga (Madrid, 1967) ha guanyat el Premi Alfaguara de Novel·la en la seva vintena edició per Victoria, que l’autor va presentar amb el pseudònim de l’exfutbolista argentí Sebastián Verón i que es publicarà amb el títol de Rendición. El guardó està dotat amb 175.000 dòlars (164.000 euros aproximadament) i una escultura de l’artista canari Martín Chirino.

“El nostre optimisme no està justificat, no hi ha senyals que ens animin a pensar que alguna cosa pot millorar. Creix només, el nostre optimisme, com la mala herba, després d’un petó, d’una xerrada, d’un bon vi, encara que d’això ja gairebé no ens en queda”, aquest és el començament de la novel·la guanyadora, que ofereix bé el to d’una obra, que, segons l’editorial que concedeix el guardó, es tracta d’una distopia sobre “una societat en la qual el privat és de domini públic” i on “impera un ordre rigorós, una calma autoritària i una absoluta transparència: no estan permesos els secrets ni les parets”.

Rendición s’ha imposat en una lliça en què havien concorregut 665 manuscrits, dels quals 305 van ser remesos des d’Espanya, 107 des de l’Argentina, 91 de Mèxic, 50 des de Colòmbia, 48 dels Estats Units, 23 de Xile, 21 del Perú i 20 de l’Uruguai.

El novel·lista va irrompre en l’escena literària a principis dels anys noranta del passat segle, com avançament d’una generació literària a la qual li havien sortit les dents en democràcia i recollia el desencantament que va viure España després de l’entusiasme dels vuitanta. Lo peor de todo (1993) i Héroes (1994) estaven farcides de referències al rock i la contracultura, que van plasmar per a una generació el descoratjament característic de les democràcies occidentals al final de la dècada liberal de Margaret Thatcher al Regne Unit i Ronald Reagan als Estats Units. Loriga reclamava influències anglosaxones com Jack Kerouac, William Burroughs, Mark Twain, al mateix temps que la seva prosa s’emparentava amb autors nord-americans com Bret Easton Ellis o Douglas Coupland.

Després d’aquest primer esclat creatiu, que en va fer un escriptor popular a Espanya i respectat en països com Alemanya, va iniciar un camí de consolidació del seu estil literari, amb novel·les com Tokio ya no nos quiere (1999) o Trífero (2001).

Després, Loriga es va aventurar al cinema. Com a director, el 1997 va signar La pistola de mi hermano, adaptació de la seva novel·la semiautobiogràfica Caídos del cielo en la qual a més de la seva parella llavors, la cantautora Christina Rosenvinge, comptava amb la participació de Viggo Mortensen, Karra Elejalde i Nico Bidasolo. L’escriptor va tornar a provar sort el 2006, amb Teresa, el cuerpo de Cristo, que abordava la vida de Teresa de Jesús, interpretada per Paz Vega. També ha col·laborat en el guió de pel·lícules de Pedro Almodóvar (Carne trémula), Carlos Saura o Daniel Calparsoro.

Creat el 1964 i rellançat el 1998, el premi Alfaguara ha acumulat en aquestes dues dècades dos milions d’exemplars venuts en les dues bandes, atès que es tracta d’un guardó de marcat accent transatlàntic. Entre els seus guanyadors destaquen Manuel Vicent, Sergio Ramírez, Eliseo Alberto, Elena Poniatowska, Laura Restrepo, Santiago Roncagliolo, Juan Gabriel Vásquez o Eduardo Sacheri.

El jurat ha estat en aquesta edició presidit per Elena Poniatowska, i compost per Eva Cosculluela, Juan Cruz, Marcos Giralt Torrente, Andrés Neuman, Santiago Roncagliolo, Samanta Schweblin i Pilar Reyes (amb veu però sense vot). Des de la seva primera edició, el 1998, han presidit l’Alfaguara Carlos Fuentes, Eduardo Mendoza, Alfredo Bryce Echenique, Antonio Muñoz Molina, Jorge Semprún, Luis Mateo Díez, José Saramago, José Manuel Caballero Bonald, Ángeles Mastretta, Mario Vargas Llosa, Sergio Ramírez, Luis Goytisolo, Manuel Vicent, Bernardo Atxaga, Rosa Montero, Manuel Rivas, Laura Restrepo, Javier Cercas, Carme Riera i Elena Poniatowska.