Selecciona Edició
Connecta’t

La inversió de l’Estat intensifica la crisi entre Rajoy i Puigdemont

Enric Millo replica que el pressupost previst per a aquest any s'executarà al 100%

Neus Munté, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en la sessió de control al Parlament.
Neus Munté, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en la sessió de control al Parlament.

Els Pressupostos Generals de l'Estat han fet més intens l'enfrontament entre la Generalitat i el Govern central. Carles Puigdemont va retreure ahir a Mariano Rajoy que les seves promeses d'inversió “no han aguantat” ni una setmana després de constatar que la despesa en obra pública a Catalunya caurà un 2,7% respecte al 2016. El delegat del Govern espanyol, Enric Millo, va defensar, per contra, que Catalunya és la comunitat més beneficiada. En realitat, és la segona, per darrere d'Andalusia.

La tensió va quedar plasmada en la sessió de control a Puigdemont quan el popular Xavier García Albiol va instar el president a convocar eleccions anticipades i a posar fi a “l'esperpent” del procés independentista. Puigdemont va replicar afirmant que el seu Govern es preocupa de tots els catalans, inclosos els contraris a la secessió, i va aprofitar per expressar la indignació del seu Executiu per les xifres dels Pressupostos de l'Estat. “Rajoy incompleix les seves promeses i no li aguanten ni una setmana. Va venir i va prometre una pluja. De què? De milions? I ens hem trobat amb una riuada que s'ha emportat les promeses, les portades dels diaris i totes les operacions diàleg que ens volen regalar”.

El Govern central va intentar contrarestar aquest discurs per evitar que s'escampi l'escepticisme sobre les xifres que va presentar Rajoy el dimarts de la setmana passada en un acte solemne davant d'un auditori amb 400 empresaris. Les xifres són de 4.200 milions en quatre anys, dels quals 1.149,5 correspondrien a aquest exercici. Les patronals catalanes van alertar que el principal problema és el grau d'execució del que l'Estat acostuma a pressupostar. La Generalitat va dir que el pla els exigia fer un “acte de fe” davant d'uns incompliments crònics.

"El Constitucional ja no ens deixa ni convocar eleccions"

À. P

Inés Arrimadas, cap de l'oposició, i el popular Xavier García Albiol van exigir a Puigdemont que avanci les eleccions. No obstant això, el president no pot ara legalment signar aquesta convocatòria perquè el Tribunal Constitucional ha suspès, a més de la partida per a la consulta, l'assignació corresponent als processos electorals en els quals s'inclouen els comicis. “Segons el Constitucional, ni tan sols podem fer això perquè ens han suspès fins i tot aquesta partida”, va assenyalar Puigdemont en la seva rèplica a Arrimadas. El president va recordar que el Consell de Garanties Estatutàries va dir que aquest punt —a diferència del referèndum— era “perfectament legal”. “Diuen que el procés no preocupa els catalans però són vostès [Ciutadans] els que es passen tot el dia parlant-ne. Benvinguts al club”, va resoldre.

La idea de la Moncloa és combatre l'independentisme amb les inversions perquè no pensa, sota cap concepte, autoritzar el referèndum. Davant d'aquesta tessitura, Enric Millo va assenyalar que "els Pressupostos són realistes, s'executaran al 100% i suposen el manteniment íntegre dels compromisos adquirits per Rajoy amb Catalunya”, va defensar el delegat. L'interrogant és si l'Estat podrà executar aquests comptes totalment, quan ja ha passat el primer trimestre de l'any.

Segons les dades de Millo, l'Estat ha consignat aquest any a Catalunya 1.300 milions, dels quals 1.100 seran per a inversions. Les partides més rellevants són Rodalies (270 milions) i el corredor mediterrani (204). Millo va reconèixer que cadascú pot interpretar les xifres com vulgui, però va sostenir que amb aquestes inversions Catalunya se situa un 192,7% per sobre de la mitjana de la resta d'autonomies. Això sí, va negar que amb aquestes inversions l'Estat vulgui combatre l'independentisme després que Junts pel Sí acusés el Govern central d'“intentar comprar voluntats”.

MÉS INFORMACIÓ