El Constitucional amplia als alts càrrecs el deure d’impedir la consulta

El Tribunal Constitucional ha fet aquest dimarts el primer pas per declarar il·legals les partides que la Generalitat catalana ha reservat als seus Pressupostos per celebrar un referèndum independentista. El Tribunal va admetre el recurs del Govern contra diversos apartats dels comptes, la qual cosa implica la suspensió immediata d’aquests. A més, els magistrats adverteixen tot el Govern i –per primera vegada– alts càrrecs vinculats a l’execució pressupostària de la responsabilitat penal en la qual podrien incórrer si no atenen el seu requeriment.

Más información

Qui són els magistrats del Constitucional i per què les seves decisions importen

El PP i Ciutadans recorren junts els Pressupostos de Catalunya

En els últims tres anys, el Constitucional s’ha hagut de pronunciar més d’una desena de vegades sobre resolucions adoptades per la Generalitat o el Parlament de Catalunya per avançar cap a la independència. En aquest temps, els magistrats han vist com la Generalitat no es donava per assabentada d’algunes de les seves resolucions i continuava endavant amb iniciatives vetades pel Tribunal, com va passar amb la consulta independentista del 9-N del 2014. En previsió de nous incompliments, el Constitucional (a petició del Govern) ha anat ampliant el cercle de responsables de la Generalitat als quals notifica els seus acords i adverteix de les conseqüències d’incomplir-los. I ahir, per primera vegada, els magistrats van acordar advertir no només els membres del Govern sinó també alts càrrecs vinculats a l’execució dels Pressupostos.

Va ser l’Advocacia de l’Estat, en representació del Govern de Mariano Rajoy, qui va interposar el recurs contra les partides que el pressupost autonòmic reservava al referèndum i qui va reclamar al Constitucional que notifiqués l’admissió a tràmit a un total de 19 persones. El Tribunal, per unanimitat, ha acceptat la petició i insta la “notificació personal” del seu acord el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; tots els consellers i quatre alts càrrecs: el secretari del Govern, el secretari general d’Economia i Hisenda, la directora de Contractació Pública i la directora general de Pressupostos. A més, la resolució es notificarà a un alt funcionari: la interventora general de la Generalitat.

El Constitucional els adverteix “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi eludir o ignorar la suspensió acordada”. En particular, els insta a abstenir-se d’“iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord de disposició de les partides pressupostàries impugnades, o de qualssevol altres, inclòs el fons de contingència, adoptades de conformitat amb la disposició addicional 40, amb la finalitat de finançar qualsevol despesa derivada de la preparació, gestió i celebració del procés referendari o del referèndum”, afegeix la providència. Els magistrats, utilitzant la mateixa fórmula emprada en anteriors vegades pels membres de l’Executiu, adverteixen els alts càrrecs de les “eventuals responsabilitats, inclosa la penal” en les quals podrien incórrer si no atenen el seu requeriment.

Els apartats de la Llei de Pressupostos que queden suspesos són la disposició addicional 40 i tres partides vinculades a “processos electorals”, “consultes populars” i “processos de participació ciutadana”. Aquestes partides sumaven un pressupost de 5,8 milions d’euros, als quals cal afegir 407.450 euros més del programa 132 (organització, gestió i seguiment de processos electorals).

La Generalitat ja preveia que el Constitucional pogués anul·lar les partides dels seus Pressupostos que explícitament feien esment a processos electorals i consultes populars, per la qual cosa la Conselleria d’Economia i Hisenda, encapçalada pel republicà Oriol Junqueras, no descartava buscar els recursos en altres partides, especialment en l’anomenat fons de contingència (dotat amb 330 milions d’euros). Però el Tribunal li ha tancat també aquesta porta quan ha prohibit que es faci ús de “qualsevol” partida, “inclòs el fons de contingència” per finançar qualsevol despesa derivada del referèndum.

Cinc mesos

La suspensió acordada ahir pot mantenir-se durant un màxim de cinc mesos. Abans que es compleixi aquest termini, si el Tribunal no ha dictaminat sobre el fons de l’assumpte (si aquestes partides pressupostàries són o no constitucionals) els magistrats han de decidir si mantenen o aixequen el veto sobre aquests apartats dels comptes catalans fins que es dicti sentència. El recurs del Govern que s’ha admès a tràmit es basa en la possible vulneració de l’article de la Constitució que estableix com a competència exclusiva de l’Estat la convocatòria de referèndums, els articles referits a la sobirania i els de reforma constitucional.

Aquesta ha estat la primera decisió important del Constitucional sobre el conflicte català després de la renovació de quatre dels seus dotze magistrats i del seu president, càrrec que ocupa ara el conservador Juan José González Rivas. Durant l’etapa del seu antecessor, Francisco Pérez de los Cobos, totes les sentències i resolucions sobre el procés separatista de Catalunya es van dictar per unanimitat, una característica que el nou president de l’alt tribunal busca mantenir.