Selecciona Edició
Connecta’t

La nena morta a Manresa tenia meningitis C, una malaltia inclosa al calendari públic de vacunes

Segons el Departament de Salut, "no consta" que la menor estigués vacunada

Vacunació de meningitis en un centre assistencial de Barcelona. Ampliar foto
Vacunació de meningitis en un centre assistencial de Barcelona.

El bacteri que va provocar una meningitis fulminant a una nena de 9 anys de Manresa (Bages) la setmana passada era un meningococ C, contra el qual s’immunitza els nens (als quatre mesos, als 12 mesos i als 11 anys) dins del calendari sistemàtic de vacunes finançat pel sistema públic de salut. Segons el Departament de Salut, la menor, que va morir quatre hores després d’ingressar a l’hospital, no estava vacunada. “No ens consta que estigués vacunada”, ha matisat aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

En gairebé 20 dies, els serveis de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) han notificat tres casos de meningitis i la sospita d’un quart. La meningitis és una inflamació de les meninges, que són les membranes que envolten el cervell, i pot desembocar també en una infecció generalitzada (sèpsia). Pot provocar-la gairebé qualsevol microorganisme: les meningitis víriques són les més comunes i també les més lleus, ja que la inflamació se circumscriu exclusivament a les meninges i els pacients es recuperen. Les meningitis bacterianes, en canvi, són més agressives –pot passar al torrent sanguini i afectar els òrgans vitals– i solen ser provocades per un meningococ.

El primer cas que ha notificat Salut Pública l’últim mes es va detectar a mitjan març a Serinyà (Pla de l’Estany). El menor, de dos anys, va morir a l’Hospital Josep Trueta de Girona, després de patir un quadre clínic de meningitis, tot i que el Departament encara no ha pogut esbrinar el microorganisme que va provocar la malaltia.

El segon cas, el de la nena de Manresa, va ser una meningitis provocada per un meningococ de tipus C. Contra aquest microorganisme hi ha una vacuna efectiva que s’administra dins del calendari vacunal des del 1997 en tres dosis. En aquest cas, a Salut no li consta que la nena estigués immunitzada, encara que les taxes de vacunació són molt altes. “La cobertura és del 95% en la dosi dels quatre mesos, del 94% en la dels 12 mesos i del 97,5% en la dels 11 anys”, ha indicat la subdirectora general de Promoció de la Salut del Departament de Salut, Carme Cabezas. El cap del servei maternoinfantil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, Santi Nevot, ha reconegut que l’evolució de la meningitis va ser “ràpida”. “Hi va haver una disseminació del bacteri, des de la faringe va passar a la sang i va produir una fallada multiorgànica”, ha indicat.

El tercer cas notificat és el d’una menor de Berga, tot i que aquesta vegada és una meningitis vírica que evoluciona favorablement. Salut sospita també d’un altre cas, encara per confirmar, a la zona de Catalunya Central, que ha hagut de ser traslladat a un hospital de Barcelona.

Malgrat tot, Guix ha demanat tranquil·litat i ha assegurat que cap dels casos estan relacionats. “No som fora de la freqüència esperada. No hi ha relació entre els casos i no hi ha cap brot epidèmic”, ha puntualitzat. L’ASPCAT informa cada any d'entre 55 i 60 casos de meningitis bacteriana, la majoria del tipus C (un 15%) i B (un 65%). Per a la primera hi ha una vacuna d’alta efectivitat que entra en el calendari vacunal. Per a la segona, el meningococ de tipus B, també hi ha una immunització aprovada, però que no entra dins del sistema de vacunació sistemàtica, encara que molts pediatres la recomanen i els pares la poden trobar i adquirir a les farmàcies previ pagament.